experiment stuka

Experiment Stuka, l'últim documental que dirigeixen el il·licità Pepe Andreu i el castellonenc Rafa Molés, és va estrenar el passat 3 de maig al Festival Internacional de Cinema Documental Docs València. A final de aquest mes, la pel·lícula participarà també a Docs Barcelona, a la secció oficial Latitud, on competeixen els millors documentals de la Península Ibèrica i d'Amèrica Llatina.

(extret del dossier de premsa)

“En plena Guerra Civil,  i amb el front encara lluny,  els habitants de quatre diminuts pobles de Castelló veuen aparèixer tres avions a l'horitzó.  Alguns nens surten a saludar,  els adults els miren amb innocència i curiositat. Però els avions maniobren,  cauen en picat i bombardegen cases i esglésies.  Maten a 38 veïns.  Mai es va saber qui va ser el responsable. Fins ara.  Gairebé 80 anys després vam descobrir una carpeta a l'arxiu militar de Friburg, Alemanya, amb 66 fotografies aèries. Els alemanys es van prendre moltes molèsties a documentar aquell bombardeig del qual no van informar a ningú. Les fotos són la clau del misteri. Els habitants dels quatre pobles de Castelló sabran per fi que van ser víctimes d'un experiment nazi.  Els pilots pertanyien a la Legió Còndor,  enviada per Hitler per ajudar a Franco. Van fixar la seva base a la Sènia.  Bombardejaven al matí i passaven la tarda bevent cervesa a la platja.  Era el maig del 38 i acabaven de rebre els tres primers models del Junkers 87A,  conegut com a 'Stuka'.  Els prototips van entrar a Espanya en secret i havien de calibrar si aguantarien una nova bomba de 500 quilos, el doble de les llançades fins llavors.  El mortífer èxit de l'experiment va ser determinant en la decisió alemanya de construir en massa el Stuka per arrasar amb ell Europa en l'encara insospitada II Guerra Mundial.

(Per els directors del documental) Posar llum sobre els punts foscos de la nostra història no obre ferides sinó que les tanca.

Saber el que va passar als seus pobles després de 80 anys de silenci reconciliar als veïns dels quatre pobles de Castelló. El silenci havia sembrat sempre la dubte sobre qui havia estat realment el culpable d'aquelles morts indiscriminades.  Ningú ho havia sabut fins ara. tots eren víctimes de la ment criminal del nazisme.”

roser de maig 2018

ROSER DE MAIG 2018

poesia a les caves 2018

4 DE MAIG
La Fassina de Can Guineu (C/ Hospital, 23)

AMAT BARÓ
MIREIA COMPANYS
JOSEPA RIBERA

11 DE MAIG
Caves Jaume Giró i Giró (C/ Montaner i Oller, 5)

VICENÇ ALTAIÓ
JORDI VINTRÍ
GABRIEL VENTURA

18 DE MAIG
Caves Recaredo (c/ Tamarit, 10)

LLUÍS CALVO
ROSER GUASCH
ISIDRE OLLER

25 DE MAIG
Caves l'Origan (C/ Avernó, 30)

LLUÍS RUCERO
MANEL OLLÉ
PEP PANOSA

Totes les sessions començaràn a les 22:30h.

vespres literaris a valència i IV

Recull d’imatges del viatge, amb la peça musical “Rapsòdia Valenciana”, de Eduardo López-Chavarri Marco, compositor valencià (1871-1970)

vespres literaris a valència, III

Tot el matí de dilluns el dediquem a recórrer el centre històric de la ciutat del Túria. Fundada pels romans l’any 138 aC amb el nom de Valentia Edetanorum sobre una de les illes que formava el riu Túria en la seua pantanosa desembocadura. Valentia va ser la primera ciutat dels voltants fundada sobre el pla.

Afegeix la llegenda

               En el nostre recorregut vam visitar Les torres de Serrans i el seu carrer, el Palau de la Generalitat, la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, la seu del Tribunal de les Aigües , la Catedral i la Torre del Miquelet, la Llotja de la seda i el Mercat Central.

vespres literaris a valència, II

Diumenge 29, al mati,  vam començar la nostra ruta per la Ciutat de les Arts i les Ciències visitant els impressionants edificis que la conformen. Iniciat als anys noranta del segle passat, el complex està situat al final del vell llit del riu Túria. L'arquitecte director de tot el projecte ha estat Santiago Calatrava, amb la característica arquitectura curvilínia, l'ús del ciment blanc el vidre i l’acer.

Després de la visita a l’arquitectura més recent, ens vam apropar al Museu Faller de València, instal·lat des de 1971 a l'antic Convent de la Casa Missió de Sant Vicenç de Paül. Va ser  reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, i tornat a inaugurar l’any 1995.

L’any 1934 es va oficialitzar la proposta de "L'indult del foc", presentada per l'artista faller Regino Mas, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants triarien per votació popular el ninot indultat d'aquest any.  Aquest és l'origen del Museu Faller.

Del museu, anem a la propera platja de la Malvarrosa per degustar, com no!, una paella al costat del mar.

I de Malvarrosa, ens encaminem cap a l’Albufera, situada al sud de la ciutat, entre l'Horta i al nord de les dues Riberes (l’Alta i la Baixa), per visitar una barraca i fer un tomb amb barca. Originada per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria, que va produir la seva separació de la mar en l'època romana, la superfície del “petit mar” era de l'entorn de 30.000 hectàrees. Actualment ocupa  2.800.

Ja de nit, emprenem de nou la nostra particular mirada a la literatura valenciana des de la decadència, passant per la Renaixença i l’època actual. Així, hem focalitzat el nostre interès en Vicente Blasco Ibáñez, el poeta imprescindible Vicent Andres Estellés,  Isabel Clara Simó o Ferran Torrent .

vespres literaris a valència

Aquest any el nostre habitual viatge anual ens ha portat per terres valencianes. Iniciem la ruta el dissabte 28 d'abril a la ciutat de Sagunt, municipi situat a la comarca del Camp de Morvedre.  La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric a les faldes del castell i del teatre romà (que es el que nosaltres vam visitar),  i el Port de Sagunt,  situat en la costa a quatre quilòmetres del nucli històric.

Coneguda amb el nom de Arse pel seus pobladors ibers, la ciutat esdevindria Saguntum en època romana. L'any 713 els àrabs van prendre la ciutat, i el topònim Saguntum va canviar a Morbyter.  L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per Jaume I , rei de la Corona d'Aragó.

Després d'un dinar reparador, ens dirigim a l’espai Joan Fuster. La zona expositiva del Museu ocupa la planta baixa de la Casa Joan Fuster, al número 10 del carrer de Sant Josep, de Sueca, la capital de la Ribera Baixa. És el lloc on va transcórrer la major part de la vida de l’escriptor —havia nascut al número 30 del carrer de la Punta— des dels vuit anys fins a las seva mort.

Joan Fuster va néixer a Sueca l’any 1922. Assagista,  historiador, crític literari i poeta, va ser un intel·lectual autodidacte amb un profund compromís amb el seu país i el seu temps. Autor d’una obra prolífica i variada de temes, en destaca, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962),  que va ser un revulsiu en la societat valenciana del moment.  Estudià l'obra d'Ausiàs March, de Vicent Ferrer,  de Salvador Espriu i de Josep Pla,  entre altres. Va morir a Sueca l’any 1992.

Després de l'aliment intel·lectual, vam visitar el veí (carrer Sant Josep, 29 )museu de la xocolata de Sueca,  creat el 25 d'abril de 2002 per l'empresa  familiar "Chocolates Comes",  fabricant del producte des de l'any 1870.

Un cop al nostre allotjament valencià, dediquem aquesta primera nit en terres valencianes per conèixer la seva literatura. Comencem, de la ma de la companya Fabiola,  per el segle d’or de les lletres valencianes, aquell segle XV que va donar noms com el del poeta Joan Rois de Corella, tota l’obra del gran Ausiàs March, el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell o la Vita Christi d'Isabel de Villena.