Diumenge
29, al mati, vam començar la nostra ruta
per la Ciutat de les Arts i les Ciències
visitant els impressionants edificis que la conformen. Iniciat als anys noranta
del segle passat, el complex està situat al final del vell llit del riu Túria. L'arquitecte
director de tot el projecte ha estat Santiago Calatrava, amb la característica arquitectura
curvilínia, l'ús del ciment blanc el vidre i l’acer.
Després
de la visita a l’arquitectura més recent, ens vam apropar al Museu Faller de
València, instal·lat des de 1971 a l'antic Convent de la Casa Missió de Sant
Vicenç de Paül. Va ser reestructurat a
principis dels anys noranta del segle XX, i tornat a inaugurar l’any 1995.
L’any
1934 es va oficialitzar la proposta de "L'indult
del foc", presentada per l'artista faller Regino Mas, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les
comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els
visitants triarien per votació popular el ninot indultat d'aquest any. Aquest és l'origen del Museu Faller.
Del
museu, anem a la propera platja de la Malvarrosa per degustar, com no!, una
paella al costat del mar.
I
de Malvarrosa, ens encaminem cap a l’Albufera, situada al sud de la ciutat, entre
l'Horta i al nord de les dues Riberes (l’Alta i la Baixa), per visitar una
barraca i fer un tomb amb barca. Originada per l'aportació de sediments dels
rius Xúquer i Túria, que va produir la seva separació de la mar en l'època
romana, la superfície del “petit mar” era de l'entorn de 30.000 hectàrees.
Actualment ocupa 2.800.
Ja
de nit, emprenem de nou la nostra particular mirada a la literatura valenciana
des de la decadència, passant per la Renaixença i l’època actual. Així, hem
focalitzat el nostre interès en Vicente
Blasco Ibáñez, el poeta imprescindible Vicent
Andres Estellés, Isabel Clara Simó o Ferran Torrent .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada