trobada vespres 2019, les imatges

comic barcelona

PROGRAMA

los hijos de los días, tres

Julio

20

La intrusa

En 1951,  una foto publicada en la revista Life causó revuelo en los círculos ilustrados de Nueva York.

Por primera vez aparecían,  reunidos,  los más selectos pintores de la vanguardia  artística de la ciudad: Mark Rothko, Jackson Pollock, Willem de Kooning y otros once maestros del expresionismo abstracto.

Todos hombres, pero en la fila de atrás aparecía en la foto una mujer, desconocida, de abrigo negro, sombrerito y bolso al brazo.

Los fotografiados no ocultaron su disgusto ante esa presencia ridícula.

Alguno intentó,  en vano,  disculpar a la infiltrada, y la elogió diciendo:

—Ella pinta como un hombre.

Se llamaba Hedda Sterne.

Los hijos de los días

Eduardo Galeano

Siglo XXI, 2012

pág: 232

Leer el artículo: Las memorias y el fuego de Eduardo Galeano, de Horacio Bilbao

un concert

trobada vespres 2019, tres

Dissabte a la nit és, tradicionalment, la nostra gran nit d'aquestes trobades;  Eva va obrir el d'aquest any recitant el poema de Mario Benedetti, "La gente que me gusta", que comença així:

“Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones,  la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño,  quien se permite huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios”

A continuació,  Conchi va llegir el poema de Victor Hugo "Te deseo", un veritable full de ruta per gaudir d’una vida plena,  justa,  solidària i feliç,  viscuda entre éssers humans.  També va llegir el poema "La amistat", de Kalhil Gibram, que finalitza amb aquestes paraules que tots subscrivim:

“…en la dulzura de la amistad, dejad que haya risas y placeres compartidos.

Porque en el rocío de las cosas pequeñas el corazón encuentra su mañana y se refresca.”

Eulàlia va llegir el relat guanyador de l'any 2014 del concurs literari que convoca al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i està escrit per la Fatou Ndoye, una interna llavors de la presó de Wad-Ras, que participava en un grup de conversa en català amb persones voluntàries. El relat es titula "El camí de la meva vida" i aquest és el seu primer paràgraf:

“Vaig despertar... aquí la llum entra sense trucar, es despulla de la seva mandra imposant-se de manera abrupta a la nit que la precedeix. Acapara l'espai i sense cortesia m'obliga a saltar del llit. Totes les nenes sortim al carrer. Entre salts, rialles i jocs anem recorrent el poble fins als seus límits, trobant el descans a la falda d'un arbre. EL MEU BAOBAB.”

Andrés va llegir un relat curt de l'escriptora brasilera Clarice Lispector,  titulat "Felicitat clandestina", un relat on Lispector recorda el seu amor pels llibres. El relat finalitza amb aquestes paraules:

“A veces me sentaba en la hamaca para balancearme con el libro abierto en el regazo, sin tocarlo, en un éxtasis purísimo. No era más una niña con un libro: era una mujer con su amante.”

Joan Francesc va recitar un poema del nostre estimat Miguel Hernández, "Sentado sobre los muertos", aquell que finalitza amb els versos:

Aquí estoy para vivir

mientras el alma me suene,

y aquí estoy para morir,

cuando la hora me llegue,

en los veneros del pueblo

desde ahora y desde siempre.

Varios tragos es la vida

y un solo trago es la muerte.  

I en l'any del centenari del seu naixement, no podíem oblidar-nos de Joan Brossa. Maria, Sergi, Josep Maria i Josep Maria Riera van escenificar un conte que , aquest últim,  va escriure el dia que va morir l’artista, el trenta de desembre de 1998 i que va resultar guanyador del premi Molí d'en Xec de l'any 1999.

Finalment el grup "Vespres Lliures", format per Fabiola, Charo, Amparo, Mabel, Rosa, Eva i Cristina, van cantar un particular rock de la solitud,  amb una tornada que diu:

“Qué a gusto estoy sola,

el rock de la soledad,

prefiero estar sola

que mal “acompañá”

y si se me pasa el “arroooz”

echo fideos y ya está.”

trobada vespres 2019, dos

Dissabte al matí ens vam reunir per rebre, de la mà del nostre amic i director en passats muntatges teatrals del grup,  Carlos Soler,  un taller pràctic de com aconseguir moure el màxim de músculs gaudint d'una experiència en la qual els jocs i el riure franc i sincer van ser un regal per a tot el grup.

A la tarda va ser el torn de defensar i proposar les lectures per a la propera temporada. En el moment que escrivim aquestes línies,  hi ha vint i vuit  títols presentats.

trobada vespres 2019, u

Aquest cap de setmana hem celebrat la trobada anual que cada any fem per exposar i compartir les lectures que proposem per la propera temporada.

Un cop més, hem tornat a Mas Berenguer, un lloc on sempre compartim molt bons moments.

Divendres a la nit vam decidir escoltar, per acabar la vetllada, una selecció d'àries d'òpera escollides pel company del grup, Xavier Martorell: així, vam degustar "Song to the moon",  de la opera Rusalka,  de Dvorak;  el "Addio del pasato", de la Traviata,  de Verdi; "Je crois entendre encore", de Els pescadors de perles, de Bizet;  la "Barcarolle", dels Contes d'Hoffmann,  de Ofenbach; "Ah! Mes amis",  de La filla del regiment,  de Donizetti; "La reina de la nit",  de La flauta màgica, de Mozart;  el "Nessun dorma", del Turandot,  de Puccini; "Les tringles des sistres tintaient", de la Carmen,  de Bizet; "Il dolce suono", de Lucia di Lammermoor, de Donizetti;  "Deh,  vieni, non tardar",  de Les noces de Figaro,  de Mozart;  "No più mesta", de La ventafocs , de Rossini i,  com a fi de festa, "O sole mio",  la famosa cançó napolitana creada per Giovanni Capurro amb música d'Eduardo di Capua.

gràcies Xavier