setmana del llibre en català

 

PROGRAMA

l’autora del mes

 

Les 16 vides de Maggie O’Farrell

per Laura Fernández

“Maggie O'Farrell, figura clau de la literatura (nord) irlandesa i, amb cada nova i impecable entrega de la seva apassionant obra en marxa, de la literatura mundial, escriu un diari des dels 11 anys. De vegades li explica coses que no tenen res a veure amb el seu dia a dia. De vegades li explica coses que li han passat. Com aquella vegada que, de camí a Hong Kong, l'avió en què viatjava es va precipitar al buit. O aquella altra vegada que, quan era una adolescent, en plena nit, va decidir que, per què no, es tiraria al mar des d'una altura considerable, sense tenir en compte que podia no arribar a tocar fons –i així va ser– i que, per ella, estar envoltada de foscor equivalia a perdre's per sempre. De vegades li explica coses que no li havia explicat a ningú. Per exemple, que un home li va posar al coll la corretja dels prismàtics amb què una setmana més tard va escanyar una noia que podria haver estat ella. Després, un dia, rellegint-ho, es va adonar que el seu diari no era només un diari. “He llegit prou llibres per adonar-me quan en tinc un al davant”, diu O'Farrell. S'aparta un rínxol pèl-roig, i afegeix, “i això era just el que tenia al davant”. Tenia un llibre sobre les 16 vegades en què havia esquivat la mort i el va acabar titulant Visc, i visc, i visc (L'Altra Editorial).

Al principi, va provar de negar-s'ho. Anava a ser el seu primer llibre de memòries, i a O'Farrell (Corelaine, 1972) no li fa gens de gràcia l'autoficció perquè no es vol sentir obligada a explicar coses que no vol explicar. Què podia fer per evitar-ho? Allunyar-se prou per encarnar el seu propi personatge. És a dir, tot el que s'explica és cert, però la manera en què s'explica és la manera com es faria si no fos cert. “L'he enfocat com una novel·la, i no una que tracti de la mort, sinó una sobre el que vol dir estar viu, haver-me lliurat totes aquestes vegades de ja no ser enlloc, alegrar-me per tot aquest temps de descompte”, diu. O'Farrell s'ha guardat per al final –realment el llibre té aspecte de novel·la, i és una en què l'última part, l'últim capítol, et permet entendre la resta, i no només la resta, sinó també la poderosa energia de tota la seva obra– l'episodi més dur: als vuit anys li van diagnosticar una encefalitis aparentment incurable que va acabar curant-se de miracle (va passar un any en cadira de rodes, fent tota mena d'exercicis per intentar tornar a caminar, fins que ho va aconseguir). Encara avui té seqüeles. “Aquesta ampolla d'aquí. Si no la miro, soc incapaç d'agafar-la”, diu. I la foscor continua sent un enemic ferotge.

Clavada en aquell llit va aprendre una lliçó realment valuosa. No només que la mort no avisa mai, això també, sinó que l'amabilitat dels desconeguts et pot salvar la vida. “En els pitjors moments sempre hi ha hagut algú que m'ha estès, literalment, la mà –com quan vaig estar a punt de dessagnar-me en el meu primer part–, o que ha confiat que me'n podia sortir, i m'ha somrigut i ha estat amable amb mi, i aquesta amabilitat m'ha donat la força que necessitava. Estic convençuda que l'amabilitat et pot rescatar del pitjor dels abismes. No estaria malament que intentéssim ser amables sempre que podem”, sentencia. Però tornant a haver fregat la mort amb només vuit anys, l'escriptora explica a partir d'aquella experiència fins i tot la seva pulsió narrativa. Ho explicava, fa uns mesos, en un bar poc il·luminat de Barcelona, on va viatjar a presentar el seu últim llibre.

“Haver estat tan a prop de la mort de petita i tornar altre cop a la vida em va proporcionar durant molt de temps un atreviment, una actitud desdenyosa i fins i tot demencial davant del risc”, escriu, i afegeix: “No és que no concedís valor a l'existència, sinó que tenia un desig insaciable d'abraçar tot el que la vida em pogués oferir”. Li va perdre la por a la mort, la seva proximitat li resultava “gairebé familiar”. “Sabia que un dia arribaria i no m'espantava, al contrari”, escriu. I la pulsió narrativa? “Vols viure, tant com puguis. Que potser no expandeix la vida, la literatura? No és viure moltes vides? L'única cosa que sé és que quan no escric, em torno boja. No paro de fer coses. A casa canvio tots els mobles de lloc. No puc parar”, contesta.

Com que les 17 experiències properes a la mort recollides a Visc, i visc, i visc –volum que deu el títol a un cèlebre vers de Sylvia Plath– recorren tota la seva vida, el llibre es pot llegir com una profunda i fascinant reflexió sobre cada etapa de la vida d'un ésser humà: com som de valents i despreocupats de petits, com ho som molt més conscientment d'adolescents, i com, d'adults, la por comença a allunyar-nos de la persona que havíem estat. De les 17 experiències relatades, 16 són seves, i l'última, de la seva filla petita, nascuda amb al·lèrgia a tot tipus de coses, una al·lèrgia que la col·loca a tocar de la mort una vegada i una altra. “La maternitat et torna una persona més cauta", diu O'Farrell, "perquè ja no tems per tu, tems pel que deixaries enrere si no hi fossis”.

De l'amenaça que representen per a les dones els homes –l'home dels prismàtics que la va assaltar al mig de la muntanya i dos més que van intentar quedar-se amb el seu cotxe i ves a saber què més mentre li donava el pit al nadó tota sola a dins–, apunta que en cert sentit sempre serà així. “Són més forts que nosaltres. Qualsevol dona amb qui et creues et podria explicar un parell d'històries com les que relato. És terrorífic. L'hi dic al meu fill de 15 anys. Imagina't arribar a un cafè i que un grup de senyores cridessin coses que t'incomodessin. Riu. No s'ho creu. Doncs això és el que han de suportar les noies, tota l'estona, li dic jo”.”

El País.cat

09/07/2019

la cuina de vespres literaris

Garbanzos a la marinera

 

por Juan Mesa

 

INGREDIENTES:

 

Mejillones

Langostinos

Sepia

Garbanzos

Ajos

Cebolla

Tomates

Pimiento rojo

Puerro

Zanahorias

Vino blanco

Laurel

Guindilla cayena

Pimentón dulce

Pimienta

Sal

Aceite de oliva

 

PREPARACIÓN:

 

a- Cocemos los garbanzos junto con las zanahorias y la parte blanca del puerro.

b- Hacemos los mejillones al vapor.

c- Pelamos los langostinos. Las cabezas y los cuerpos de las mismas las tostamos con abundante aceite de oliva.

d- Troceamos la sepia y la reogamos en una cazuela durante unos minutos. Añadimos la cebolla y el ajo picados. Tras sofreir, incorporamos una cucharadita de pimentón dulce y el tomate triturado. Dejar que el tomate se sofría.

Mientras tanto, poner en el vaso de la batidora las zanahorias y el puerro de la cocción de los garbanzos, junto con un vaso de vino blanco. Batir con un poco del caldo de la cocción y colar.

e- Volcar los garbanzos, cuando estén en su punto, sobre el sofrito y agregar el caldo obtenido anteriormente.

f- Agregar los langostinos y los mejillones. Rectificar de sal.

g- Dejar cocer durante cinco minutos.

 

Buen provecho….

 

 

 

exposición "confinats"

 

Hasta el 28 de septiembre de 2020 podremos disfrutar de la exposición “Confinados” que nuestro compañero y amigo Carlos Utrera muestra en el B’Art de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, en el horario habitual del centro.

En esta nueva muestra de Carlos, contemplaremos las últimas creaciones realizadas durante el confinamiento.

guia activitat creativa del taller de música

 

ACTIVITAT CREATIVA

L'objectiu d'aquesta proposta és cobrir l'activitat del Taller de Música fins que no hi hagi aula per fer-lo. 

Com que intervé una part de text s'ha cregut interessant incloure a tots els membres de Vespres Literaris.

 És totalment voluntària.

Els resultats d'aquesta activitat es penjaran al bloc de Vespres Literais i es disposarà de temps per fer-la fins a finals d'octubre.

Podeu triar 4 tipus de presentacions:

- Text escrit

- Text enregistrat

- Text enregistrat + música

 - Vídeo + música + text (escrit o enregistrat).

Com més complex sigui el format que trieu es necessitarà més activitat tècnica. 

Això no hauria de ser una dificultat per fer la pràctica ja que us oferim tot tipus d'ajut.

 

ACTIVITATS

 

TEXT

Qualsevol text que expliqui una història d'una durada aproximada de tres minuts (màxim cinc).

Fonts: Podeu utilitzar els llibres llegits a Vespres Literaris, qualsevol altra font o text original vostre.

Formats: Text sol (.doc, .docx, .txt, ...) o enregistrat amb el mòbil en .mp3 o .m4a.

 

TEXT + MÚSICA

Qualsevol música que creieu que sigui adient amb la història del text.

El muntatge es farà amb els dos elements anteriors. És a dir, text enregistrat + música. La música pot ser original vostra.

Fonts: Peces treballades al llarg dels dos anys que hem fet els tallers, YouTube o qualsevol  altra.

Format: .mp3 o .m4a.

 

TEXT + MÚSICA + VÍDEO

Muntatge fet amb els dos elements anteriors.

Fonts: YouTube, enregistrament personal amb el mòbil i/o altres fonts. En el cas que vulgueu fer text sol enregistrat podeu fer-ho amb la imatge de la persona que llegeixi.

Format: .mp4 o .m4v (sempre horitzontal). 

En el cas que vulgueu utilitzar la imatge o la música de YouTube es poden separar. També hi ha l'opció de baixar solament el so.

Tot el material que envieu es penjarà al bloc de Vespres Literais. i podrà ser en el format que trieu per fer el vostre muntatge: Text escrit, text llegit i enregistrat per vosaltres, música + text, vídeo + música + text (escrit o enregistrat). 

Serà necessari, per poder penjar-ho al bloc, que es citi l'autor i les fonts utilitzades.

 

el farcell de la postguerra

Des de avui ja és pot visitar l’exposició temporal El Farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l'enginy,  al Museu de Ca n'Oliver.

L'exposició mostra com es va alimentar la població des de la fi de la Guerra Civil (1939) fins al final de l'autarquia (1951) en deu hàbits temàtics: l'auxili social, l'estraperlo, les cartilles de racionament, l'economia domèstica, etc. També vol retre homenatge a totes les famílies que van viure una de les etapes més dures i llargues del nostre país.

Durant la visita a l'exposició es podrà descobrir i recordar com en una economia devastada i amb una mà d'obra barata que no podia protestar, moltes famílies havien de sobreviure amb els cupons de racionament i sense els diners necessaris per poder adquirir aliments del mercat negre, que s'abastia de l'estraperlo.

A l'exposició es poden veure alguns objectes procedents del fons del Museu d'Història de Cerdanyola i s'han preparat dues activitats complementàries: una demostració de cuina de postguerra el 20 de setembre i una visita guiada el 18 d'octubre, a càrrec del comissari de l'exposició, Sergi Freixes.

Recordar que per a participar en les activitats, caldrà inscriure's prèviament al 935 804 500 (aforament serà limitat) i seguir les mesures preventives (distanciament, mascareta i higiene de mans), les mateixes que per a una visita lliure.

Els horaris per les visites lliures:

Fins al 30 de setembre

Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h

Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h

Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h

A partir de l'1 d'octubre

Dijous i divendres de 16.30 a 19.30 h

Dissabtes d'11 a 14.30 h i de 16.30 a 20 h

Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h

L’exposició es pot visitar fins al 1 de novembre.

comencem nova temporada

Sigue, sigue adelante y no regreses, 
fiel hasta el fin del camino y tu vida, 
no eches de menos un destino más fácil, 
tus pies sobre la tierra antes no hollada, 
tus ojos frente a lo antes nunca visto

fragment del poema Peregrino
dins "Desolación de la quimera"
Luis Cernuda

Avui donem la benvinguda a la setzena temporada de Vespres Literaris.

La quinzena ha estat marcada per la traumàtica adaptació a uns nous temps que ens han obligat a relacionar-nos, en el dia a dia de el grup, des de la distància, però no per això hem deixat de reunir-nos, intercanviar, aprendre i fer coses en comú.

Una d'elles és l'anual calendari que la Montse elabora cada any amb entusiasme i dedicació i que, aquesta temporada, s'ha vist enormement enriquit per les il·lustracions d'una dibuixant i il·lustradora d'excepció, Goretti Sánchez Colomé.

Aquí podeu veure el calendari complet: 

Si vols visitar l'espai de la Goretti : https://mundo-kawasa1.webnode.es/