07/09/2020
06/09/2020
l’autora del mes
Les 16 vides de Maggie O’Farrell
per Laura Fernández
“Maggie
O'Farrell, figura clau de la literatura (nord) irlandesa i, amb cada nova i
impecable entrega de la seva apassionant obra en marxa, de la literatura
mundial, escriu un diari des dels 11 anys. De vegades li explica coses que no
tenen res a veure amb el seu dia a dia. De vegades li explica coses que li han
passat. Com aquella vegada que, de camí a Hong Kong, l'avió en què viatjava es
va precipitar al buit. O aquella altra vegada que, quan era una adolescent, en
plena nit, va decidir que, per què no, es tiraria al mar des d'una altura
considerable, sense tenir en compte que podia no arribar a tocar fons –i així
va ser– i que, per ella, estar envoltada de foscor equivalia a perdre's per
sempre. De vegades li explica coses que no li havia explicat a ningú. Per
exemple, que un home li va posar al coll la corretja dels prismàtics amb què
una setmana més tard va escanyar una noia que podria haver estat ella. Després,
un dia, rellegint-ho, es va adonar que el seu diari no era només un diari. “He
llegit prou llibres per adonar-me quan en tinc un al davant”, diu O'Farrell.
S'aparta un rínxol pèl-roig, i afegeix, “i això era just el que tenia al
davant”. Tenia un llibre sobre les 16 vegades en què havia esquivat la mort i
el va acabar titulant Visc, i visc, i
visc (L'Altra Editorial).
Al principi, va provar de negar-s'ho. Anava a ser
el seu primer llibre de memòries, i a O'Farrell (Corelaine, 1972) no li fa gens
de gràcia l'autoficció perquè no es vol sentir obligada a explicar coses que no
vol explicar. Què podia fer per evitar-ho? Allunyar-se prou per encarnar el seu
propi personatge. És a dir, tot el que s'explica és cert, però la manera en què
s'explica és la manera com es faria si no fos cert. “L'he enfocat com una
novel·la, i no una que tracti de la mort, sinó una sobre el que vol dir estar
viu, haver-me lliurat totes aquestes vegades de ja no ser enlloc, alegrar-me
per tot aquest temps de descompte”, diu. O'Farrell s'ha guardat per al final
–realment el llibre té aspecte de novel·la, i és una en què l'última part,
l'últim capítol, et permet entendre la resta, i no només la resta, sinó també
la poderosa energia de tota la seva obra– l'episodi més dur: als vuit anys li
van diagnosticar una encefalitis aparentment incurable que va acabar curant-se
de miracle (va passar un any en cadira de rodes, fent tota mena d'exercicis per
intentar tornar a caminar, fins que ho va aconseguir). Encara avui té seqüeles.
“Aquesta ampolla d'aquí. Si no la miro, soc incapaç d'agafar-la”, diu. I la
foscor continua sent un enemic ferotge.
Clavada en aquell llit va aprendre una lliçó
realment valuosa. No només que la mort no avisa mai, això també, sinó que
l'amabilitat dels desconeguts et pot salvar la vida. “En els pitjors moments
sempre hi ha hagut algú que m'ha estès, literalment, la mà –com quan vaig estar
a punt de dessagnar-me en el meu primer part–, o que ha confiat que me'n podia
sortir, i m'ha somrigut i ha estat amable amb mi, i aquesta amabilitat m'ha
donat la força que necessitava. Estic convençuda que l'amabilitat et pot rescatar
del pitjor dels abismes. No estaria malament que intentéssim ser amables sempre
que podem”, sentencia. Però tornant a haver fregat la mort amb només vuit anys,
l'escriptora explica a partir d'aquella experiència fins i tot la seva pulsió
narrativa. Ho explicava, fa uns mesos, en un bar poc il·luminat de Barcelona,
on va viatjar a presentar el seu últim llibre.
“Haver estat tan a prop de la mort de petita i
tornar altre cop a la vida em va proporcionar durant molt de temps un
atreviment, una actitud desdenyosa i fins i tot demencial davant del risc”,
escriu, i afegeix: “No és que no concedís valor a l'existència, sinó que tenia
un desig insaciable d'abraçar tot el que la vida em pogués oferir”. Li va
perdre la por a la mort, la seva proximitat li resultava “gairebé familiar”.
“Sabia que un dia arribaria i no m'espantava, al contrari”, escriu. I la pulsió
narrativa? “Vols viure, tant com puguis. Que potser no expandeix la vida, la
literatura? No és viure moltes vides? L'única cosa que sé és que quan no escric,
em torno boja. No paro de fer coses. A casa canvio tots els mobles de lloc. No
puc parar”, contesta.
Com que les 17 experiències properes a la mort
recollides a Visc, i visc, i visc –volum
que deu el títol a un cèlebre vers de Sylvia
Plath– recorren tota la seva vida, el llibre es pot llegir com una profunda
i fascinant reflexió sobre cada etapa de la vida d'un ésser humà: com som de
valents i despreocupats de petits, com ho som molt més conscientment
d'adolescents, i com, d'adults, la por comença a allunyar-nos de la persona que
havíem estat. De les 17 experiències relatades, 16 són seves, i l'última, de la
seva filla petita, nascuda amb al·lèrgia a tot tipus de coses, una al·lèrgia
que la col·loca a tocar de la mort una vegada i una altra. “La maternitat et
torna una persona més cauta", diu O'Farrell, "perquè ja no tems per
tu, tems pel que deixaries enrere si no hi fossis”.
De l'amenaça que representen per a les dones els
homes –l'home dels prismàtics que la va assaltar al mig de la muntanya i dos
més que van intentar quedar-se amb el seu cotxe i ves a saber què més mentre li
donava el pit al nadó tota sola a dins–, apunta que en cert sentit sempre serà
així. “Són més forts que nosaltres. Qualsevol dona amb qui et creues et podria
explicar un parell d'històries com les que relato. És terrorífic. L'hi dic al
meu fill de 15 anys. Imagina't arribar a un cafè i que un grup de senyores
cridessin coses que t'incomodessin. Riu. No s'ho creu. Doncs això és el que han
de suportar les noies, tota l'estona, li dic jo”.”
El País.cat
09/07/2019
05/09/2020
la cuina de vespres literaris
Garbanzos a la marinera
por Juan Mesa
INGREDIENTES:
Mejillones
Langostinos
Sepia
Garbanzos
Ajos
Cebolla
Tomates
Pimiento rojo
Puerro
Zanahorias
Vino blanco
Laurel
Guindilla cayena
Pimentón dulce
Pimienta
Sal
Aceite de oliva
PREPARACIÓN:
a- Cocemos los garbanzos junto con las zanahorias y
la parte blanca del puerro.
b- Hacemos los mejillones al vapor.
c- Pelamos los langostinos. Las cabezas y los cuerpos de las mismas las tostamos con abundante aceite de oliva.
d- Troceamos la sepia y la reogamos en una cazuela durante unos minutos. Añadimos la cebolla y el ajo picados. Tras sofreir, incorporamos una cucharadita de pimentón dulce y el tomate triturado. Dejar que el tomate se sofría.
Mientras tanto, poner en el vaso de la batidora las zanahorias y el puerro de la cocción de los garbanzos, junto con un vaso de vino blanco. Batir con un poco del caldo de la cocción y colar.
e- Volcar los garbanzos, cuando estén en su punto, sobre el sofrito y agregar el caldo obtenido anteriormente.
f- Agregar los langostinos y los mejillones. Rectificar de sal.
g- Dejar cocer durante cinco minutos.
Buen provecho….
04/09/2020
exposición "confinats"
![]() |
Hasta el 28 de septiembre de 2020 podremos
disfrutar de la exposición “Confinados”
que nuestro compañero y amigo Carlos
Utrera muestra en el B’Art de
l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès,
en el horario habitual del centro.
En esta nueva
muestra de Carlos, contemplaremos las últimas creaciones realizadas durante el confinamiento.
03/09/2020
guia activitat creativa del taller de música
ACTIVITAT CREATIVA
L'objectiu d'aquesta proposta és cobrir l'activitat del Taller de Música fins que no hi hagi aula per fer-lo.
Com que intervé una part de text s'ha cregut interessant incloure a tots els membres de Vespres Literaris.
És totalment voluntària.
Els resultats d'aquesta activitat es penjaran al bloc de Vespres Literais i es
disposarà de temps per fer-la fins a finals d'octubre.
Podeu triar 4 tipus de presentacions:
- Text escrit
- Text enregistrat
- Text enregistrat + música
- Vídeo + música + text (escrit
o enregistrat).
Com més complex sigui el format que trieu es necessitarà més activitat tècnica.
Això no hauria de ser una dificultat per fer la pràctica ja que us
oferim tot tipus d'ajut.
ACTIVITATS
TEXT
Qualsevol text que expliqui una història d'una durada aproximada de
tres minuts (màxim cinc).
Fonts: Podeu utilitzar els llibres llegits a Vespres Literaris, qualsevol altra
font o text original vostre.
Formats: Text sol (.doc, .docx, .txt, ...) o enregistrat amb el mòbil
en .mp3 o .m4a.
TEXT + MÚSICA
Qualsevol música que creieu que sigui adient amb la història del text.
El muntatge es farà amb els dos elements anteriors. És a dir, text
enregistrat + música. La música pot ser original vostra.
Fonts: Peces treballades al llarg dels dos anys que hem fet els
tallers, YouTube o qualsevol altra.
Format: .mp3 o .m4a.
TEXT + MÚSICA + VÍDEO
Muntatge fet amb els dos elements anteriors.
Fonts: YouTube, enregistrament personal amb el mòbil i/o altres fonts.
En el cas que vulgueu fer text sol enregistrat podeu fer-ho amb la imatge de la
persona que llegeixi.
Format: .mp4 o .m4v (sempre horitzontal).
En el cas que vulgueu utilitzar la imatge o la música de YouTube es
poden separar. També hi ha l'opció de baixar solament el so.
Tot el material que envieu es penjarà al bloc de Vespres Literais. i podrà ser en el format que trieu per fer el vostre muntatge: Text escrit, text llegit i enregistrat per vosaltres, música + text, vídeo + música + text (escrit o enregistrat).
Serà necessari, per poder penjar-ho al bloc, que es citi l'autor
i les fonts utilitzades.
el farcell de la postguerra
02/09/2020
comencem nova temporada
fiel hasta el fin del camino y tu vida,
no eches de menos un destino más fácil,
tus pies sobre la tierra antes no hollada,
tus ojos frente a lo antes nunca visto
fragment del poema Peregrino
dins "Desolación de la quimera"
Luis Cernuda
Avui donem la benvinguda a la setzena temporada de Vespres Literaris.














