29/10/2011

teatre a l'Ateneu



Anit vam gaudir, els “gairebé” incondicionals del teatre de la ciutat, de l’obra de teatre “Almost, Maine”- Quasi (Maine), en la traducció catalana-  en el muntatge de La Plataforma L’Específica y Rasatabula. “Quasi,...” es la primera obra de John Cariani, actor i dramaturg nordamericà,  i va ser estrenada a Broadway l’any 2005. L’obra ha estat àmpliament reconeguda per la seva intel·ligència i divertida mirada de la vida i l’amor en un petit poble. 

L’argument es el següent: ens trobem a Quasi, poble remot i mític que es troba a l’estat nord americà de Maine. En una nit freda i sense lluna, la activitat solar està en el seu millor  moment perquè es puguin albirar les aurores boreals. En diversos espais de Quasi es troben, a la mateixa hora, diferents residents del poble. A mesura que les aurores boreals acoloreixen el cel nocturn, els habitants de Quasi s'enamoren i u deixen de fer de forma inesperada, sovint còmica. Els cosos estan ferits i els cors estan trencats. Però les ferides i els cors es curen en aquest somni d’una nit d'hivern.
Nou històries independents conformen el "collage" , entre realista i màgic ,  de Quasi (Maine) . “Quasi”  és una obra que ens parla de la lluita dels éssers humans per aconseguir allò que ens és més dur i difícil en la vida: l'amor.

Autor: John Cariani
Direcció: Ramón Garrido
Intèrprets: Òscar Bosch, Romina Cocca, Roser de Castro, Rakel Ezpeleta, Pep Papell i Pau Sastre

Un terç curt d’entrada a l’Ateneu – res de nou dintre de la tradicional apatia per anar al teatre a ciutat- , però d’un públic que, a jutjar pels aplaudiments finals, va gaudir molt del muntatge de l’Especifica.




28/10/2011

porrajmos



En idioma romaní, "porrajmos" vol dir, literalment "devastació" ; la paraula descriu la temprativa del règim nazi d'exterminar els gitanos durant la Segiona Guerra Mundial.

El proper dijous , 3 de novembre, s'inaugura, al Museu i Poblat ibèric de Ca n'Oliver, l'exposició temporal dedicada a l'extermini de del poble gitano durant el nazisme. L'exposició està produïda per la  Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya i forma part del Memorial Democràtic. 

L'acte serà a les 19 hores, inclou una petita conferència sobre l'antigitanisme, una visita guiada de la mà del comissari de l'exposició Xavier Torrent,  professor de Ciències Polítiques de la UAB, un petita representació de dansa, a càrrec del grup GeDeCe,  i una lectura dramatitzada a càrrec a càrrec del grup dse teatre Soterrània.
 
Podeu visitar l'exposició al Museu de Ca n'Oliver del 3 de novembre al 11 de desembre de 2011

27/10/2011

"el bon doctor", al Saltells




Els grups  Passi-ho-bé Teatre i Vespres Literaris presenten l’obra  “El Bon Doctor”, de Neil Simon, una divertida successió d’històries   basades en contes de l’escriptor rus Txèkhov.

 Txèkhov (1860–1904) fou un dels principals dramaturgs i narradors russos . Com a dramaturg va donar com a resultat quatre obres clàssiques del teatre, mentre que els seus millors contes són molt estimats .Va practicar la medicina durant gran part de la seva carrera literària: «La medicina és la meva legítima esposa», va dir, «i la literatura la meva amant”. Txèkhov és el nostre "bon doctor" .

"El bon doctor", de Neil Simon, escriptor, productor i guionista nord-americà i mestre de la comèdia de Broadway, és una sèrie de històries molt divertides inspirades en els contes de Txèkhov . El  grup d'esquetxos tenen un  únic fil conductor:  el personatge de l'escriptor  que,  òbviament, és el mateix Txèkhov.

El proper 4 de novembre representarem l’obra a la escola Saltells, Avinguda Roma, 57,  – al salo d’actes- a les 21.30 hores, dintre del II Mercat Solidari de Tardor de la ONG ADIA. La recaptació de la representació (donatius de 3 euros) anirà destinada a la ONG ADIA.

21/10/2011

el "Bon Doctor" a Montflorit



Els grups  Passi-ho-bé Teatre i Vespres Literaris presenten l’obra  “El Bon Doctor”, de Neil Simon, una divertida successió d’històries   basades en contes de l’escriptor rus Txèkhov..

 Txèkhov (1860–1904) fou un dels principals dramaturgs i narradors russos . Com a dramaturg va donar com a resultat quatre obres clàssiques del teatre, mentre que els seus millors contes són molt estimats .Va practicar la medicina durant gran part de la seva carrera literària: «La medicina és la meva legítima esposa», va dir, «i la literatura la meva amant”. Txèkhov és el nostre "bon doctor" .

"El bon doctor", de Neil Simon, escriptor, productor i guionista nord-americà i mestre de la comèdia de Broadway, és una sèrie de històries molt divertides inspirades en els contes de Txèkhov . El  grup d'esquetxos tenen un  únic fil conductor:  el personatge de l'escriptor  que,  òbviament, és el mateix Txèkhov.

El proper 1 de novembre representarem l’obra en el Centre Cívic de Montflorit,  a les 19.00 hores.  Us esperem

19/10/2011

el preu de la fam, 2


"El hambre se hizo larga, muy larga. No es preciso explicar que venía de antes de la guerra, que era endémica en el país que inventó la novela picaresca, pero la guerra había devastado lo poco que había mejorado durante la II República. La España urbana estuvo con la República: la de los obreros, los intelectuales, los empleados y una buena parte de militares. La rural se alzó con Franco: quedó con las dos terceras partes del trigo, la mitad de las patatas y las hortalizas, las nueve décimas partes del azúcar. La industria, en zona republicana, perdió su base al caer el Norte. La República tuvo que empeñarlo todo para recibir alimentos y armas: los distribuía mal. Al terminar la guerra, la España que comía recibió a la que no comía: ni trabajaba ya (depuraciones). Se estableció el régimen de abastecimientos: la cartilla para la comida y el tabaco. Pero se mantuvieron las diferencias entre zonas.
    La palabra estraperlo apareció en la República para señalar la corrupción de la clase política. Lerroux, presidente del Gobierno (radical), fue acusado de recibir dinero (directamente o por su sobrino Aurelio) a cambio de la concesión de un nuevo juego, una nueva ruleta, inventada por el austriaco Strauss. La palabra, sin embargo, tomó todo su esplendor en la larga posguerra: significaba lo que después se llamó mercado negro, o la compra-venta de artículos de primera necesidad fuera del abastecimiento legal. Estaba tolerado: se sabía que con la distribución oficial no se podía comer.
    "¡Lo tengo negro, lo tengo picao!", gritaban las vendedoras a la puerta del metro. Una broma de lenguaje para referirse al tabaco de picadura. Los cuarterones.
    Un cóctel de moda en las boîtes (oscuras, sombrías, tristes: imperaba el bolero) era el porto flip. En su composición, con el oporto, yema de huevo y avellanas: alimentaba.
    Las medicinas, en Chicote: un centro nacional del estraperlo caro. Cuando aparecieron las sulfamidas, sólo se encontraban allí; pasaría después con la penicilina. Pedro, Perico Chicote, había sido barman del Congreso de los Diputados (en el Senado se tomaban caramelos: de La Pajarita, que todavía existe).
    Paladeando su porto flip, la dama enlutada iba contando su desgracia con alguna lágrima: "Si Pepe levantara la cabeza y me viera así... Pero se llevó la llave de la despensa. Y el bastón". Algunos sentían solidaridad. Otros llevaban encima el orgullo de acostarse con la viuda o la hija del vencido encarcelado o asesinado. Va en temperamentos."

Así éramos en los años cuarenta
Eduardo Haro Tecglen

El País semanal de data 05/06/1994 (fragment) 



18/10/2011

exposición digital



Carlos Utrera expone parte de su obra en la revista cultural de Lebrija (Sevilla), en su versión digital. Os dejo el enlace a la misma, donde podéis disfrutar de sus últimas creaciones y valorarlas (la página permite votar las obras de los creadores).