crònica conferència l’Holocaust: fets i reflexions

Ahir va tenir lloc a l'Ateneu de Cerdanyola la conferència,  organitzada per Vespres Literaris, L'Holocaust: fets i reflexions, impartida pel professor de la Universitat de Perpinyà Michel Leiberich.

El professor Leiberich és doctor en civilització germànica per la universitat Paris 8, llicenciat en estudis germànics i hebreus per la universitat de París 8 i diplomat en llengua, literatura i cultura catalans per la universitat Paris IV.

En la seva recerca estudia els identitats col·lectives i nacionals a l'Europa dels segles XIX i XX i la recuperació de la memòria històrica europea, i entre les seves publicacions, destaquem: "Exili, internament i deportació al marc de la història europea : un visió retrospectiva"; "L'univers concentracionari europeu"; "Exil et mémoire dans l'historie de l'humanité" o "Els exilis dins de la lògica de les Violències col·lectives des del final del segle XIX"

Presenta al conferenciant la nostra companya, Eva Torralba. Durant la mateixa, es va fer una sèrie de reflexions: què està passant en aquest desastrós inici de segle XXI, que ens auguraven que seria tan meravellós en els anys vuitanta i noranta del segle passat ?; per què, tant a les universitats com en els instituts, no s'estudia la nostra recent i terrible història? Per què repetim sempre, sempre els mateixos errors del passat?

Triomf de la mort (Els esquelets interpreten una dansa)
Felix Nussbaum

Per donar resposta a aquestes preguntes, el professor Leiberich va iniciar la seva conferència projectant el quadre "Triomf de la mort", un quadre del pintor alemany Felix Nussbaum (1904-1944), datat el 18 d'abril de 1944, pocs mesos abans que fos assassinat en el camp d'extermini d'Auschwitz. El quadre de Nussbaum, ens va dir, plasma perfectament la “shoah”, la destrucció de tot el que és humà: cultura, arts, civilització, humanitat..., arrasat pel règim nacionalsocialista davant la passivitat i l'aquiescència de la població alemanya i les cancelleries europees. Però els nazis, ens va advertir, tan sols van portar fins a les seves últimes conseqüències les idees cultivades durant anys pels ideòlegs de la supremacia de la raça sobre la humanitat, del que exclusiu enfront de la diversitat .., en definitiva, del propagadors de la por enfront del coneixement.

Així, des del seu triomf en les eleccions de 1933, el nazisme va implantant lleis i decrets que van excloure de la ciutadania i de la protecció de l'Estat a amplis sectors de la població alemanya i dels territoris que van anar annexionant o ocupant: dissidents, disconformes, anarquistes , comunistes, minusvàlids de tota mena, gitanos, homosexuals, jueus ... per, després la pèrdua de tots els seus drets, portar a terme la seva desaparició física en hospitals, centres d’internament, camions, extermini per bales o  les “fàbriques de cadàvers” com Auschwitz-Birkenau,  Chełmno, Bełżec, Majdanek, Sobibor o Treblinka.

 En el torn de preguntes, una reflexió va planar durant tot el debat: avui, a la nostra Europa, s'estan repetint idèntics comportaments que en el passat descrit pel conferenciant.  De tot lo parlat  sorgeix una idea: els traumes individuals, familiars i col·lectius viscuts i que no han estat verbalitzats, estudiats i compresos en tota la seva magnitud , com recorda Leiberich que deia el filòsof alemany Adorno,  estem condemnats a repetir-los.

Una reflexió final per part de l’autor de aquesta crònica. Per no compartir el planeta d'Hitler, com diu Timothy Snyder en el seu llibre "Terra negra. L'Holocaust com a història i advertiment ", hem de començar per entendre, comprendre i acceptar la diversitat del món, ser imaginatius i creatius per buscar solucions als nostres problemes des de la totalitat, no des de l'exclusió i, d’una vegada, asseveració que comparteixo amb el professor Leiberich, madurar, esser adults,  com a persones, com a societat i lluitar per unes institucions reflexives, no autoritàries; plurals i no totalitàries, des de una educació lliure  i no doctrinària.

torna poesia a les caves

entrevista Michel Leiberich al Cerdanyola Info

Entrevista

presentació llibre de l'Isidre Grau

El proper dilluns 18 d’abril de 2016, l’escriptor i amic Isidre Grau presenta, a la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, el seu últim llibre: “Primer paisatge”. A l’acte, que començarà a les 19 hores, intervindran, a banda de l’autor , l’artista Jesús Bolinaga, l’editor Jordi Albertí i la regidora de cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Elvi Vila.

L’editorial presenta el llibre :

“Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d’ algú que hi busca les arrels del seu gust per l’escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l’escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l’autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.

Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s’hi.

Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s’incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novel·la.”

I l’autor:

“Primer Paisatge no és fruit de cap improvisació, ni un intent d’apuntar-se a la moda de les biografies d’infància. Ja fa més de 20 anys, en un moment de transició laboral, em vaig posar davant l’ordinador, mentre resseguia mentalment totes les cases del poble, i em vaig anotar les famílies que hi vivien. Després, tot repassant la llista, vaig destacar les persones que recordava amb una certa singularitat, a més de les situacions xocants que hi podia associar. Sota aquests estímuls, vaig imaginar una sèrie de narracions, basades en la meva experiència emocional, però transformant les circumstàncies per convertir-les en uns relats d’interès general; és a dir, en lloc de treure’n peces costumistes, buscar-hi un sentit més universal, a l’abast de tota mena de lectors sense res a veure amb el meu entorn.

Durant aquestes dues dècades, he donat forma a les diferents històries que he aplegat en tres grans blocs: els escenaris o espais bàsics de la meva infància, els personatges que els poblaven amb una certa originalitat i aquelles anècdotes o esdeveniments que recordava amb un particular accent.

Tanmateix, aquests projectes a base d’unitats breus són els que solen acabar a la cua, mentre els passen al davant les novel·les i tot tipus de llargmetratges, amb més capacitat d’absorbir-nos l’atenció. Però sempre arriba el moment que, si encara sents el projecte viu, t’hi encares i el tractes com un projecte llarg. Així, en els dos últims anys he sentit que ja era hora de tancar el meu Primer paisatge, donant-li una forma rodona com si fos una novel·la, i així és com he completat el mosaic, relacionant-lo amb l’experiència de l’escriptura i, en especial, amb els orígens dels impulsos que ens porten cap a la literatura. En el fons, no em sento gaire lluny del io mi ricordo de Fellini que va saber traduir en un raïm d’històries entranyables, unint l’emoció amb un punt d’humor.

El resultat són aquestes 27 denes d’un collar que s’obre amb la consciència de les primeres solituds i es tanca amb la perplexitat davant del món actual, després de dedicar-me més de quatre dècades a mirar d’entendre’l i expressar-lo en paraules. La millor compensació serà saber que aquestes evocacions tan manipulades desperten tota mena de records adormits en el lector i que el fan viure amb renovada intensitat.”

I aquest és l’inici del llibre:

“ Escriure, escriure, escriure… D’on ens ve l’aposta per les paraules? Què ens fa creure que seran bones companyes de viatge? El plaer estètic? Una assegurança contra les incerteses? El control del caos? Probablement, tot això i més, o res de tot això. No importa gaire esbrinar-ho, mentre per dins continuem sentint l’atracció que ens hi fa confiar.”

recull trobada abril 2016

ramat d'ovelles al riu Congost l'any 1904

Crònica trobada anual Vespres Literaris, i III

Després de gaudir del passeig i del mercat setmanal de La Garriga, ens vam trobar amb la sorpresa que al Mas Berenguer se celebrava l'enllaç entre Carolus Monfloritenses i Carmeta Serraparenses, una coneguda parella de la nostra estimada Cerdanyola del Vallès.

Convidats per les famílies a participar de tan august esdeveniment, vam escoltar emocionats l'homilia del pater oficiant, Pepe II, arquebisbe de totes les Collseroles, així com menjar un menú de casament reial.

A la tarda, va ser el torn de la literatura i de les propostes per a la temporada que vinent ; una àmplia oferta de vint-i-nou  títols variats i molt interessants, dels quals haurem de triar deu.

Per la nit, va ser el torn de la imaginació, la improvisació i l'alegria: vam recordar a William Shakespeare a través de quatre dels seus sonets d'amor; vam recrear les divertidíssims escenes de les pel·lícules de Charlot, tots vam ballar al so d'unes singulars gallines dansaires, vam viatjar a l'Argentina dels anys quaranta de la mà de Tita Merelo i rumbejar amb el famós bolero del panameny Carlos Eleta Almarán, "Història d'un amor ". L'actor dramàtic a l'atur,  Bartolo Rubí ens va oferir la premier de la seva conversió en actor còmic i showman; va interpretar per nosaltres el seu nou espectacle: "Com em poso la gorra, em menjo un iogurt i dic acudits sense morir en l'intent".

La sorpresa de la nit, ja al final,  va venir de la mà del nuvi, que va abandonar un moment el tàlem nupcial per delectar-nos amb una versió magistral del "Soy minero", d'Antonio Molina.

Diumenge, després de les emocions del dia anterior, vam decidir gaudir d'una amena i tranqui-la vetllada descobrint i parlant d'una de les passions del grup, després de la literatura: el cinema i, en concret, el cinema clàssic.

Sens dubte, un cap de setmana rodó.

conferència l’holocaust: fets i reflexions

El dissabte 16 d’abril de 2016, a les 19 hores i a l’aula 22 de l’Ateneu de Cerdanyola, Vespres Literaris organitza una conferència , impartida pel professor de la Universitat de Perpinyà Michel Leiberich, que porta per títol : L’Holocaust: fets i reflexions.

El professor Leiberich és doctor en civilització germànica per la Universitat Paris 8, llicenciat en estudis germànics i hebreus per la Universitat de París 8 i diplomat en llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Paris IV.

Ha impartit la seva docència en diferents universitats, així com a professor invitat a les universitats Humboldt de Berlin i al departament de Història contemporània de la UAB .

En la seva recerca estudia les identitats col·lectives i nacionals a l’Europa dels segles XIX i XX i  la recuperació de la memòria històrica europea.