02/02/2018
01/02/2018
el tren de los huérfanos
“—Tú, la niña irlandesa, ven aquí.
Una matrona delgada y malhumorada de sombrero
blanco me llama con un dedo huesudo. Debe saber que soy irlandesa por los
papeles que el señor Schatzman rellenó cuando me trajo al Socorro a la Infancia
hace varias semanas, o quizás es mi acento, todavía tan grueso como turba.
—Uf —dice la mujer, apretando los labios cuando me
quedo de pie delante de ella—. Pelirroja.
—Una pena —añade la señora gorda que está a su
lado, y suspira—. Y esas pecas. Será muy difícil colocarla a su edad.
La huesuda se chupa el pulgar y me aparta el pelo
de la cara.
—No quieres asustarlos, ¿verdad? Has de llevarlo
recogido. Si eres limpia y con buenos modales, puede que tarden más en
preguntarse cosas. Abotona mis mangas, y, cuando se agacha para volverme a atar
cada uno de mis zapatos negros, un olor mohoso sube de su sombrero.
—Es obligatorio que tengas un aspecto presentable.
La clase de chica que una mujer querría en casa. Limpia y bien hablada. Pero no
demasiado... —Lanza una mirada a la otra.
— ¿Demasiado qué? —pregunto.
—A algunas mujeres no les gusta una chica bonita
bajo el mismo techo —dice
—. No eres tan... pero aun así. —Señala mi
collar—. ¿Qué es eso?
Levanto la mano y toco la pequeña cruz celta de
Claddagh hecha de peltre que llevo desde los seis años, tocando la silueta
grabada del corazón con el dedo.
—Una cruz irlandesa.
—No puedes llevar recuerdos contigo en el tren.
Mi corazón late tan fuerte que creo oírlo.
—Era de mi abuela.
Las dos mujeres miran la cruz, y puedo verlas dudando,
tratando de decidir qué hacer.
—Me la regaló en Irlanda, antes de que viniéramos.
Es... es lo único que me queda. —Esto es cierto, pero también es verdad que lo
digo porque creo que las convencerá. Y así es.
Oímos el tren antes de verlo. Un estruendo grave,
un rugido bajo los pies, un zumbido profundo, tenue al principio y luego más
alto a medida que el convoy se acerca. Estiramos los cuellos para mirar la vía
(pese a que una de nuestras acompañantes, la señora Scatcherd, grita con su voz
atiplada: « ¡Niños! ¡A vuestro sitio, niños!»), y de repente ahí está: una locomotora
negra que se alza sobre nosotros, ensombreciendo el andén, soltando un silbido
de vapor como el jadeo de un animal inmenso.”
El tren de los huérfanos
Christina Baker Kline
traducción
de Javier Guerrero
Ediciones
B, 2015
Pág.
43-44
31/01/2018
presentació "Mar da Morte"i 4
"sento el silenci de les esglèsies, el fum de les pedres,
les olors dels eucaliptus, el vent que mou les fulles,
els missatges dels telèfons que passen pel bosc,
el gos d'una masia, el so d'un tractor,
el so de la oluja damunt els impermeables,
el so de les botes que trepitgen el chapapote,
el so de les pales i els cubells,
els crits d'un pescador, l'olor del vent,
el silenci dels carrers, les onades que van i venen
i que sempre tornen d'una altra manera"
pàg. 131
30/01/2018
29/01/2018
28/01/2018
presentació "Mar da Morte"
El proper dijous,
1 de febrer de 2018, els de Vespres Literaris organitzem la presentació
del llibre “Mar da Morte”, del poeta i amic Santi Borrell. L’acte tindrà lloc a
la Sala Enric Granados de la Biblioteca
Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça Enric Granados, 1), a les 19.30 hores. Comptarem amb la
presencia de l’autor i la presentació del
periodista Xavier Poza.
Santi Borrell Giró,
fill de Vilafranca del Penedès,
1972, és poeta i enòleg.
El seu primer poemari es va publicar el 2010, Els dies a les mans, i Vespres Literaris ho vam presentar a
l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès. El 2013 es va publicar el seu segon
llibre de poesia Fragments d'una pedra, també
presentat a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès de la ma de Vespres Literaris. Aquest any ha publicat el seu tercer recull de
poemes, Mar da morte, edició en
català amb traducció al gallec d'Amauta
Castro.
Ha estat organitzador de diversos festivals de
poesia (Kinzena Poetika, a
Vilafranca del Penedès; i Festival de
Poesia a les Caves, a Sant Sadurní d'Anoia). Ha promogut diversos llibres
col·lectius: Poetes a la Xarxa
(2010, Poemes i blogs), i Poesia a la Frontera.
Antologia
de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (2011, March Editor i
Llibreria Serret).
El 2016 es va editar el seu estudi "La història del Cava"
(Publicacions de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia), que rebé el Premi al
Millor Llibre d'Història de Vins a nivell mundial (Gourmand Word Cookboo Awards).
Mar da morte
Després de quinze anys de treball, l’autor
presenta un llibre-collage, fragmentat que barreja gèneres literaris com la
poesia, la poesia visual, teatre, periodisme, assaig, història i crítica
política. El poemari és un cant a l’ecologia, un cant al medi ambient, a la
bellesa del mar i de la terra, als valors humans de solidaritat i amor cap a la
natura, tot a partir de la tragèdia ecològica del Prestige, el novembre del
2002.
A més, el llibre busca nous camins d’expressió per
qüestionar el model de consum i capitalista que provoca conflictes ambientals i
climàtics de tot tipus, a part dels conflictes socials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






