22/03/2025
trobada vespres, 2
21/03/2025
dia mundial de la poesia 2025
19/03/2025
trobada vespres, 1
16/03/2025
Maria Àngels Anglada i 3
- Dues planes
He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.
Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.
Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.
Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.
- Maria Àngels Anglada i d'Abadal
- a Columnes d'hores (1965-1990) , 1990
15/03/2025
Maria Àngels Anglada, 2
Vic en el record
Lluny de tu –m'envolta la claror marina–
el cor et saluda, altiva ciutat,
i el record t'acosta, arrel meva fonda.Destrals no et tallaren d'oblit ni de temps.
Com l'alba sorgeixes, adés blancvestida
com una princesa amb mantell de neu,
amb tul de boirines, diamants de gebre.
Adés envoltada dels més tendres verds
quan l'arbre borrona, i tímida encara
amb por del refús, s'acosta suau
cada primavera, si gosa o no gosa
despertar les roses i les flors de l'arç.
Adés se'm presentes entre la calitja
nimbada en la glòria d'aquest sol ardent
que daura les pedres i encén les teulades,
quan la nit enyoren els jardins secrets
–rere els murs antics on s'enfila l'heura
o les vinyes– verges que una breu tardor
tornarà una flama efímera i bella.
Amb sons de campanes el record t'empara
i vols d'orenetes ran del vell cloquer
altíssim i pur guaita del silenci.
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
14/03/2025
Maria Àngels Anglada
El proper diumenge, 16 de març, farem una petita ruta pel Vic de la Maria Àngels Anglada. Unes notes per conèixer a aquesta autora, extretes de la seva pàgina a l’espai de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC):
“Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 9 de març de 1930 a Vic
(Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un
advocat vigatà, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar
apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com
es reflecteix en alguna de les seves novel·les.
Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la
Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment
Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica.
L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a
la seva mort, l’abril del 1999.
La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre
es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la
seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica.
Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al
català.
La seva trajectòria com a escriptora comença l'any 1972, amb la publicació
dels seus primers poemes, juntament amb la poeta,Núria Albó, amb el
llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va
destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col·lectius
com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974.
També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El
pont, 9 país, Reduccions, entre altres.
El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera
novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi
li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector.
A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria
literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies
d'escuma que li va valer el premi Lletra d'Or el 1985 i el Premio
Nacional de la Crítica.
El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge
amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un
altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat
al 1993.
Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona
en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó no va refusar
mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de
dones: una visió del món.
Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva
obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest
motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que
engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar
completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d'Artemísia, novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz, novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona
acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la Quadern d'Aram.
Una novel·la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat a
l'hora de parlar de la tragèdia del poble armeni.”
13/03/2025
la fageda














.jpeg)


