22/03/2025

trobada vespres, 2

 


    La jornada matutina del dissabte la vam dedicar a visitar la Fundació La Fageda, un projecte social i empresarial sense ànim de lucre que té com a missió promoure la integració social i laboral i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o trastorns mentals severs (o bé en risc d’exclusió social) a la comarca de la Garrotxa, oferint-los la possibilitat d’accedir a un lloc de treball digne i remunerat.


    La Fundació es troba al Mas Els Casals, situat a la Reserva Natural de la Fageda d’en Jordà, al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al municipi garrotxí de Santa Pau.



    La història de la Fageda arrenca entre la dècada de 1960 i la de 1970, moment en què, arran del deplorable estat de l’assistència psicològica a Espanya, diversos conflictes en centres especialitzats en discapacitats i malalts mentals comencen a fer visible el problema de l’encaix d’aquests col·lectius a la societat espanyola. Un d’ells, el més conegut a l’època, al centre psiquiàtric de Salt, portarà a un pla de sectorització i millora. Cristobal Colón, un psicòleg que formava part del centre com a auxiliar psiquiàtric, gràcies a les experiències viscudes durant la seva estança a Salt i de la mà dels psiquiatres Josep Mateu i Josep Torrell, decideix promoure activitats vinculades a l’aspecte ocupacional (a través de la «laborteràpia») que puguin donar sentit a la vida dels discapacitats. De la iniciativa del Cristóbal, sorgeix el projecte “La Fageda”, que ell va voler batejar amb el nom del seu espai verd preferit i lloc on havia decidit instal·lar-se amb la seva família: la Fageda d’en Jordà.


    La Fundació està formada per tres branques: Fageda Fundació, que s’encarrega de l’activitat productiva i incorpora un Centre Especial de Treball (CET), on té lloc la fabricació. El Centre inclou també la secció de jardineria (la més antiga del grup) i la granja de vaques lleteres que produeix la llet que es fa servir per elaborar els làctics, els postres i els gelats. També s’encarrega dels serveis centrals comuns a les tres entitats (informàtica, finances, recursos humans, comunicació...). La Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa (SAG), que s’encarrega dels serveis socials, com ara les tasques de teràpia ocupacional, els habitatges i les residències, i l’àrea de suport al treball, així com el Servei d’Integració en la Comunitat, dedicada a la inserció laboral de persones amb discapacitat a l’empresa ordinària; i La Fageda, SCCL, que és l’entitat més antiga. Es tracta d’una cooperativa de consumidors amb tasques de formació, acompanyament, oci i lleure, activitats internes (menjadors, transports, botiga interna), suport i reforç del sentiment de pertinença al projecte.


    Després de fer una visita per les diferents dependències del complex, vam fer una degustació dels seus productes.



21/03/2025

dia mundial de la poesia 2025

 


    Enguany, en la seva divuitena edició, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (FCACU) han escollit el poema “Desamor” de Josep M. Llompart per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

    Josep M. Llompart (Palma, 1925–1993) va ser un dels poetes, prosistes, traductors, editors, professors, crítics literaris i activistes culturals més destacats de la segona meitat del segle XX.

    El gènere que va conrear amb més dedicació va ser el de la poesia, amb llibres com Poemes de Mondragó, Mandràgola, Jerusalem o Spiritual, Josep M. Llompart va aconseguir versos singulars en una de les trajectòries més sòlides de la generació dels cinquanta.

    Vint-i-cinc anys després de morir, Gall Editor va treure a la llum l’edició definitiva de la seva Poesia completa a cura de Cèlia Riba. Per la seva contribució, se’l considera una figura fonamental, i va merèixer els guardons més prestigiosos, des del Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia fins al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Desamor

Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.

Josep M. Llompart
Poesia completa, 2018



19/03/2025

trobada vespres, 1

 


    El pasado fin de semana nos reunimos en el tradicional encuentro que da la bienvenida a la primavera y en el defendemos, ante el grupo,  las películas y los libros que elegiremos para la próxima temporada.

    Un año más, nos hemos reunido en el Hostal-Restauante La Devesa, Rupit, al cuidado de Carmina. Gracias, Carmina, por acogernos y darnos todas las facilidades para que podamos realizar estos encuentros.

    Los más madrugadores, a su llegada, se encontraron que la climatología, en forma de una leve capa nívea, nos daba una romántica bienvenida.





    Una vez todos en la casa ,y tras compartir manteles e impresiones, el grupo del Cinefórum nos ofreció visionar la película “Sentimental”, del director barcelonés Cesc Gay.


    Con guion del propio director, fue producida por Marta Esteban, con fotografía de Andreu Rebés y el montaje de Liana Artigal. Interprestada por Javier Cámara, Griselda Siciliani, Belén Cuesta y Alberto San Juan, la película es una adaptación cinematográfica de Los vecinos de arriba, una obra teatral de Cesc Gay estrenada en Barcelona el año 2015.

    Carlos Boyero, en su crítica del 30/10/2020 en El País, dice: 

“Sentimental me amenaza en su arranque con aburrirme mucho, me incita a salir corriendo de la sala, mediante una intensa e interminable conversación entre la pareja en crisis. Pero todo se va arreglando cuando aparecen sus invitados, un bombero que ejerce gozosamente de semental y una psicóloga enamorada del sexo en todas sus variantes. Los diálogos y las situaciones alcanzan un nivel chispeante, hay malicia y talento en ellos. También te despierta el interés en cómo acabará ese encuentro insólito y surrealista entre gente tan distinta en su forma de vivir.”




    En una nota, Cesc Gay apunta:

    "Escribí Sentimental gracias a mi vecina. O para ser más exactos, por culpa de mi vecina.

    Durante muchas semanas sus gemidos excesivos y siempre fuera de hora, provocaron en mi casa acalorados debates y muchas discusiones al respecto. Fue entonces, cuando sin darme cuenta, encontré la inspiración para escribir la comedia que tanto tiempo llevaba buscando. Sus gemidos iban a desatar en un matrimonio común un vendaval de palabras y reproches nunca antes dichos.

    Porque sin duda, una de las aventuras más grandes y ambiciosas que cualquiera de nosotros puede llegar a experimentar en esta vida es la de vivir en pareja. Un reto mayúsculo y lleno de adversidades en el que la lucha se convierte en una rutina, las trincheras son infinitas y el consuelo ante las heridas sufridas es a menudo escaso o poco saludable.

    Escribí Sentimental inspirado por las películas y los guiones del cine americano de los años 30 y 40. Autores como Billy Wilder, Howard Hawks, Ben Hecht, Ernst Lubitsch y otros representantes del más puro estilo de la Screwball Comedy que siempre me gustaron tanto por el dinamismo de sus comedias y la mordacidad y el ritmo de sus diálogos inteligentes y siempre sorprendentes.

    Para darle forma a la película era indispensable contar con un cuarteto de interpretes de altura. Actores que fueran capaces de transitar la fina línea que separa la comedia del drama. He tenido la suerte de trabajar de nuevo con Javier Cámara y Alberto San Juan y aprovechar así la confianza y la experiencia compartida en anteriores rodajes. Belén Cuesta estaba en mi lista de actrices con las que quería trabajar desde hace ya tiempo, por su versatilidad cómica y su personalidad en la pantalla. Y por último, Griselda Siciliani; una actriz argentina que ya había disfrutado como espectador y que la casualidad y la fortuna nos ha juntado inesperadamente.

Sin ellos, Sentimental hubiese sido otra película."


    Tras visionar la película, el grupo de cine nos sometió a una serie de preguntas sobre la cinta (querían saber si no nos habiamos dormido durante el pase) y nos descubrieron un término cinematográfico que prácticamente todos desconocíamos: el término McGuffin, un elemento de suspense (en esta cinta coincidimos que era la alfombra) que hace que los personajes avancen en la trama, pero que puede tener relevancia en la trama o no. La expresión fue acuñada por Alfred Hitchcock (1899-1980) que designa una excusa argumental que motiva a los personajes y al desarrollo de una historia, pero carece de relevancia por sí misma.

    En este sentido, Hitchcock explica también esta expresión en el libro-entrevista con François Truffaut El cine según Hitchcock. Dice el afamado director:

"La palabra procede de esta historia: dos hombres van en un tren, y uno de ellos le dice al otro:

―¿Qué es ese paquete que hay en el maletero que tiene sobre su cabeza?
―Ah, eso es un macgufin.
―¿Qué es un macgufin?
―Un macgufin es un aparato para cazar leones en Escocia.
―¡Pero si en Escocia no hay leones!
―Entonces eso de ahí no es un macgufin."

Puro Hitchock....

16/03/2025

Maria Àngels Anglada i 3

 


  • Dues planes

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.

  • Maria Àngels Anglada i d'Abadal
  • a Columnes d'hores (1965-1990) , 1990

15/03/2025

Maria Àngels Anglada, 2

 


Vic en el record


Lluny de tu –m'envolta la claror marina–

el cor et saluda, altiva ciutat,

i el record t'acosta, arrel meva fonda.

Destrals no et tallaren d'oblit ni de temps.



Com l'alba sorgeixes, adés blancvestida

com una princesa amb mantell de neu,

amb tul de boirines, diamants de gebre.

Adés envoltada dels més tendres verds

quan l'arbre borrona, i tímida encara

amb por del refús, s'acosta suau

cada primavera, si gosa o no gosa

despertar les roses i les flors de l'arç.



Adés se'm presentes entre la calitja

nimbada en la glòria d'aquest sol ardent

que daura les pedres i encén les teulades,

quan la nit enyoren els jardins secrets

–rere els murs antics on s'enfila l'heura

o les vinyes– verges que una breu tardor

tornarà una flama efímera i bella.



Amb sons de campanes el record t'empara

i vols d'orenetes ran del vell cloquer

altíssim i pur guaita del silenci.

 Maria Àngels Anglada i d'Abadal

a Crida de les festes que la ciutat de Vic... , 1993

14/03/2025

Maria Àngels Anglada

 


    El proper diumenge, 16 de març, farem una petita ruta pel Vic de la  Maria Àngels Anglada. Unes notes per conèixer a aquesta autora, extretes de la seva pàgina a l’espai de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC):

    “Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 9 de març de 1930 a Vic (Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un advocat vigatà, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les.

    Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica.

    L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort,  l’abril del 1999.  

    La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.

    La seva trajectòria com a escriptora comença l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, juntament amb la poeta,Núria Albó, amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col·lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres.

    El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector.

    A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies d'escuma que li va valer el premi Lletra d'Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica.

    El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat al 1993.

    Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.

    Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.

    Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d'Artemísia, novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz, novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica.  


     A El violí d'Auschwitz, l'autora ens mostra una història corprenedora que commou el lector i que mostra la Maria Àngels Anglada més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interessés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, i parlés també que la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat.

    Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva trajectòria va ser la de la literatura per a infants i joves. En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.

    Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la Quadern d'Aram. Una novel·la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat a l'hora de parlar de la tragèdia del poble armeni.”

 


13/03/2025

la fageda

 


    En el marc de la trobada anual, el proper dissabte visitarem la cooperativa La Fageda, us passem informació de la mateixa ubicada a la seva pàgina:

    "La Fageda és un projecte social que té per missió millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de persones en situació de vulnerabilitat de la Garrotxa, mitjançant un treball real i digne. Per aconseguir-ho, se serveix d’una estructura empresarial potent que treballa per crear valor dins l’organització i per a la resta .

    Les nostres activitats es fonamenten en la idea que el treball pot actuar com un element clau en el procés rehabilitador de qualsevol persona, ja que augmenta la seva autoestima i canvia el seu paper dins la família i la societat, passant de ser un element passiu a una persona que contribueix activament al seu entorn. El nostre fundador, Cristóbal Colón, va partir d’aquesta idea quan va decidir crear la cooperativa, la primera de les entitats que formaven el que a dia d’avui és el projecte social de La Fageda.

    El nostre projecte social està format per quatre entitats jurídiques, totes elles sense ànim de lucre, que permeten desenvolupar les diferents activitats socials i empresarials.

    Treballem per millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns mentals severs i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat de la Garrotxa. Ho fem mitjançant unes activitats empresarials que generen llocs de treball amb sentit, i uns serveis assistencials gestionats sota criteris de qualitat i d’excel·lència, que creen valor tant per a l’organització com per a la resta de la societat.

La Fageda la integrem avui un equip humà que supera de llarg les 500 persones. D’elles, al voltant de 350 són assalariades i d’aquestes, la meitat es troben en situació de vulnerabilitat. Una altra vuitantena de persones no són assalariades, sinó usuàries de diversos serveis ocupacionals o pro laborals.

    La política que seguim per a la gestió i desenvolupament de persones va alineada amb el conjunt de valors, creences i elements essencials del nostre projecte. Partint de la creença que les persones tenim diverses dimensions, i que la laboral o professional és només una d’elles, treballem per entendre-les i acompanyar-les des de la seva globalitat.

    En la incorporació d’una persona al nostre projecte el primer que fem és iniciar un procés d’immersió destinat a què conegui els fonaments i la cultura de La Fageda per generar compromís, treballar units i crear vincles de col·laboració que transcendeixen el jo, i que acaben donant un sentit molt gran a la feina.

    La fàbrica i la granja són a la finca Els Casals, a La Fageda d’en Jordà

    Al cor de la Reserva Natural de La Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, hi ha la finca Els Casals de Santa Pau (Girona). És l’espai des d’on desenvolupem la major part de la nostra activitat i és propietat de La Fageda des de principis dels anys 80 del segle XX.

    En una altra finca de Santa Pau, La Coromina, hi cultivem part dels cereals que alimenten les nostres vaques. A Olot disposem d’una nau per a la secció de Jardineria, i s’hi troben també les nostres dues llars- residència: El Cassés, al barri del Pla de Dalt, i El Caliu, al centre de la ciutat.

La nostra història:

    1982 Neix la cooperativa la Fageda de la mà del seu fundador Cristóbal Colón. Als inicis, la seva activitat es basa en feines encarregades per altres empreses i s’ubica en una sala del convent del Carme d’Olot cedida per l’Ajuntament. El projecte s’inicia amb una quinzena de persones, la majoria procedents de l’hospital psiquiàtric de Salt.

1983. Es crea la secció de Jardineria, la més veterana de La Fageda. Inicialment, aquesta secció la formen una brigada de deu persones que realitzen tasques de manteniment d’espais públics i privats a la Garrotxa: poda d’arbres, desbrossament, manteniment de jardins i zones verdes, muntatge de recs, etc.

1984. La cooperativa adquireix la finca Els Casals amb l’ajut de la Diputació de Girona i un crèdit bancari. Els treballadors s’hi instal·laran l’any 1987, moment en què s’inicia el viver forestal que en pocs anys arriba a una producció anual de 3 milions de plantes.

1985. La Fageda entra al registre de la Generalitat de Catalunya com a Centre Especial de Treball. Es crea la primera residència per a persones amb discapacitat a Olot. Poc temps després es comença a oferir el Servei de Teràpia Ocupacional.

1989. A la granja d’Els Casals, la cooperativa ja disposa de 100 vaques i produeix 600.000 litres anuals de llet, que es venen a Nestlé.

1993. La Fageda inicia la producció i venda de iogurts. Inicialment produeix unes 50.000 unitats a la setmana. La primera comanda es destina a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. El primer comerç que els ven és el Màxim d’Olot.

1997. Es crea la Fundació de Serveis Assistencials de la Garrotxa que serà la titular dels serveis d’habitatge i ocupacionals.    En l’àmbit empresarial s’amplia la gamma de lactis i s’estrena nova imatge de marca: incorporem la vaca al nostre logotip, les estovalles blaves que tant ens caracteritzen i el concepte de iogurt de granja.

1998.  Comencem a rebre visites a La Fageda. Neix el Servei d’Atenció al Visitant, que inicialment es denominava La Fageda Tours. Alhora, estrenem nova sala de munyir i arribem a produir 10 milions de iogurts anuals.

2004. Neix la Fundació Sentit, la propietària dels immobles i de la marca La Fageda. A dia d’avui, la fundació rep el nom de La Fageda Fundació.

2006 S’estrena la residència El Caliu, un nou allotjament per a persones amb discapacitat situada al centre d’Olot. Aquesta llar ofereix atenció continuada tots els dies de l’any.

2007. La Fageda fa 25 anys! Es crea el Servei d’Inserció a la Comunitat (SIC) per a la inserció laboral de persones a l’empresa ordinària, denominat avui Servei d’Inserció Laboral. Amb motiu del 25è aniversari, l’editorial RBA publica el llibre Història d’una bogeria, on l’autora Dolors Gonzalez recull l’origen, la trajectòria i la filosofia de La Fageda.

2009.  S’inaugura la llar-residència El Cassés, ubicada al barri del Pla de Dalt d’Olot.

2010. Iniciem la producció i venda dels gelats La Fageda en una nau a Badalona que més tard traslladem a la nostra finca de Santa Pau.

2012. Comencem a produir i comercialitzar les melmelades La Fageda, elaborades de manera tradicional al nostre obrador. En l’àmbit social, tirem endavant el primer projecte Mirall, adreçat a joves en situació de vulnerabilitat.

2013. Fruit de l’aprovació del Pla Especial Urbanístic de la finca, s’inicien les obres de millora i ampliació de totes les instal·lacions i equipaments.

2015. Assolim una producció de 60 milions de iogurts La Fageda anuals. També estrenem les noves instal·lacions del Servei d’Atenció al Visitant.

2017. Entren en funcionament les noves fàbriques de lactis, gelats i melmelades.

2018. S’impulsa La Fageda 2020, un procés de co-creació en què participen totes les persones de l’organització amb l’objectiu de definir La Fageda del futur. Aquest mateix any s’estrena el Rebost de La Fageda que posa a disposició dels treballadors i socis consumidors de la cooperativa productes de la fàbrica i de l’horta.

2019. Ampliem l’atenció a nous col·lectius. Gràcies a la nova empresa d’inserció “El Faig de La Fageda” donem cobertura sociolaboral a persones de la Garrotxa en situació de vulnerabilitat. També es crea el Servei Prelaboral.

2021 . L’any amb més innovacions de producte.

2022. Celebrem el 40è aniversari de La Fageda, traiem al mercat el iogurt Orígens que ret homenatge a aquestes 4 dècades d’història i publiquem el llibre ‘La Fageda, 40 anys de compromís social’. Aquest mateix any, iniciem la primera fase de NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa. També, creem Arrelats, la comunitat que uneix a totes aquelles persones que comparteixen el sentit i els valors del nostre projecte.

2023. Sota el lema “extraordinària diferència” obrim una nova etapa encaminada a fer valdre els nostres trets més diferencials, amb el lema Extraordinària diferència i una imatge renovada, que es plasma en un nou packaging i un nou logotip."