El proper diumenge, 16 de març, farem una petita ruta pel Vic de la Maria Àngels Anglada. Unes notes per conèixer a aquesta autora, extretes de la seva pàgina a l’espai de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC):
“Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 9 de març de 1930 a Vic
(Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un
advocat vigatà, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar
apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com
es reflecteix en alguna de les seves novel·les.
Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la
Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment
Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica.
L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a
la seva mort, l’abril del 1999.
La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre
es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la
seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica.
Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al
català.
La seva trajectòria com a escriptora comença l'any 1972, amb la publicació
dels seus primers poemes, juntament amb la poeta,Núria Albó, amb el
llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va
destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col·lectius
com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974.
També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El
pont, 9 país, Reduccions, entre altres.
El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera
novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi
li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector.
A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria
literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies
d'escuma que li va valer el premi Lletra d'Or el 1985 i el Premio
Nacional de la Crítica.
El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge
amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un
altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat
al 1993.
Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona
en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó no va refusar
mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de
dones: una visió del món.
Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva
obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest
motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que
engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar
completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d'Artemísia, novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz, novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona
acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la Quadern d'Aram.
Una novel·la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat a
l'hora de parlar de la tragèdia del poble armeni.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada