"Sóc jo, la Khady Demba, continuava pensant en el moment que el crani li va topar a terra i que, amb els ulls molt oberts, veia planar lentament per sobre la reixa un ocell de llargues ales grises . Sóc jo, la Khady Demba, va pensar en l'enlluernament d'aquella revelació, conscient que era aquell ocell i que l'ocell ho sabia"
Tres dones fortes, Marie Ndiaye, pag. 285 (traducció d'Anna Casassas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada