“El Balto era un autèntic bistrot
d'alvernesos. Els Marcusot havien vingut del Cantal després de la guerra i es
passaven la vida al cafè. Hi treballava tota la família els set dies de la
setmana, des de les sis del matí fins a les dotze de la nit. El pare Albert
portava el negoci amb mestria, i manifestava el seu èxit social exhibint uns
corbatins anglesos que col•leccionava i que mantenia sempre ben posats, fent un
cop d'ull al mirall. Quan la recaptació havia estat bona, es donava cops al
ventre prominent, amb les dues mans, amb satisfacció. (...)
El Balto era un immens bistrot a
la cantonada de dos bulevards. A l'avinguda Denfert-Rochereau, al costat de la
barra i el tabac, hi havia els futbolins, els billars i el juke-box, i a la
banda del bulevard Raspail, un
restaurant per a cinquanta persones. Entre les últimes taules, havia vist una
porta al darrere d'una cortina de vellut verd. Uns homes madurs desapareixien
per aquesta entrada. No veia que ningú en sortís. Això m'intrigava. Sovint em
preguntava què hi podia haver. No tenia intenció d'anar-ho a veure. No ho sabia
cap dels meus companys de futbolí. No els interessava. Vaig estar molt temps
sense pensar-hi. Quan hi havia molta gent i m'havia d'esperar molt, agafava un
llibre i, sense prendre res, m'asseia al sol a la terrassa. En Jacky em deixava
tranquil. S'havia adonat de la meva
decepció quan el Reims va perdre amb el Reial a la final. Des d'aquell dia, ja
no em considerava un client. El Balto, en aquesta època, amb els Marcusot, en
Nicolas, en Samy, en Jacky i els clients habituals, era com una família. M'hi
passava molt temps. “
Jean-Michel Guenassia
El Club dels optimistes
incorregibles
Edicions 62, 2010
Pag. 39-41
Un “Bistrot” és un petit establiment, molt popular a França, on es serveixen begudes alcohòliques,
cafè, formatges i altres begudes. També poden ser restaurants de menjars a preus econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada