 |
| Font de Médicis, Jardins del Luxembourg, Paris |
"Quan despuntava un raig de sol,
la Cécile no parava quieta. Anàvem a
passejar. Buscava una oportunitat excepcional als llibreters de vell, un llibre desconegut. Resseguíem els molls del Sena tot discutint o fèiem una
volta sencera pel Luxembourg. El jardí
l'atreia com un imant. Sèiem sota els plàtans de la font de Médicis. Era el seu
racó. El lloc on li agradava refugiar-se
i treballar. Buscàvem un lloc apartat,
per l’estany, preferentment al costat
dret, on tocava el sol. Per a ella,
aquell era ,de llarg, el monument més
bonic de París. Es podia estar molta estona observant-lo com si hi busqués un
secret amagat. Per a mi, era només una
font bonica. Va murmurar amb veu somiadora:
- - Aquesta font és un somni impossible entre
l'aigua, la pedra i la llum. No té cap més utilitat que el plaer dels ulls.
Podem passar pel costat sense veure-la.
Si la descobrim, ens captiva. És una deessa florentina que llança els seus
sortilegis i et sedueix. Les proporcions són ideals; la perspectiva, perfecta.
Fins i tot et fa sentir romàntic encara que no ho siguis. Observa Acis i
Galatea, els amants separats, units per sempre més. "
El Club dels optimistes incorregibles
edicions 62, Barcelona, pag. 88-89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada