“Em separo. Què t’ha pegat? No. Què t’ha insultat?
No. Què no et dona diners per pagar el menjar? No. Doncs no entenc per què et
vols divorciar, no ho saps que una noia divorciada ja és de segona categoria?
Què penses fer?, el teu pare t’ho farà pagar car si tornes a casa. No tornaré a
casa, i ella ja no entenia res. He llogat un apartament, estic treballant en
restaurant a les tardes i estudio als matins. M’ho puc permetre. Però, però...
I no sabia quin era el però perquè de fet tota la situació era un però enorme a
tota la tradició, a tot l’ordre establert que a ella li havien ensenyat. Un
ordre que ja s’acabava, almenys en la nostra família.”
L’últim patriarca
Najat El
Hachmi
Edicions 62, 2008
Página : 326
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada