mestres republicans, 3

 

LES COMISSIONS DEPURADORES

    Mitjançant decret es van crear comissions amb caràcter temporal, encarregades de realitzar la depuració als diferents sectors de tot el personal docent:

    La Comissió A, referent al personal de les Universitats,

    La Comissió B, encarregada del professorat de les Escoles dArquitectura i Enginyeria, i les Escoles de Comerç

    La Comissió C, encarregada del personal dels Instituts de Segon Ensenyament, Escoles Normals de Magisteri, Escoles de Comerç, Escoles d'Arts i Oficis, Escoles de Treball, Inspeccions de Primer Ensenyament i tot aquell personal del Ministeri d'Instrucció Pública no inclòs a qualsevol de les altres comissions depuradores. El termini fixat per finalitzar les actuacions era d'un mes.

    La Comissió D, encarregada de tot el personal del Magisteri, incloent-hi mestres interins i en fase de pràctiques. Es va fixar un termini temporal de tres mesos perquè l'expedient depurador es donés per acabat. En les seves actuacions, aquest termini es va estendre àmpliament, arribant a assolir més de tres anys en alguns casos.

    La Comissió D era d'àmbit provincial, es constituïa a cada capital de província, exceptuant Madrid i Barcelona, a les quals corresponien dues comissions depuradores. Inicialment la componien cinc membres: el director de l'Institut de Segon Ensenyament, un Inspector de Primer Ensenyament, el President de l'Associació de Pares de Família, i dues persones de màxim arrelament i reconeguda solvència moral i tècnica, nomenats pel governador civil. Tot i que amb el temps, la composició d'aquestes comissions canviaria per donar pas a representants de la Falange i les J.O.N.S.

    A més dels membres fixos, la comissió podia comptar amb altres persones al paper de col·laboradors.

    El treball que exercien les comissions podria classificar-se, de manera esquemàtica de la manera següent: a tots els funcionaris públics se'ls obligava a demanar la seva pròpia depuració, ja que inicialment, des del triomf de la rebel·lió van ser separats del servei fins que poguessin ser considerats aptes. Els docents sol·licitaven la seva autodepuració demanant el reingrés. A la sol·licitud, el mestre es veia obligat a explicitar amb quin entusiasme havia rebut l'alçament, les seves activitats i afiliació política i sindical, aspectes relatius a la seva vida privada i una demostració de quin seria el seu grau de vinculació en la construcció del nou Estat, o el que és el mateix, totes les delacions que estigui disposat a dur a terme. Tot seguit, es posava en marxa el procediment d'obertura d'expedient depurador a instàncies de les comissions depuradores provincials.

    A les comissions se li atorgava el dret de reclamar a les diferents autoritats, a més dels centres i les persones necessàries, podien demanar informes sobre la conducta professional, particular, social i actuacions polítiques de qualsevol individu objecte de depuració. És a dir, que se'ls havia atorgat el ple dret a investigar sobre les conductes, la ideologia, els pensaments i les creences de qualsevol individu que els interessés.

    Segons la normativa depuradora, les comissions havien de demanar almenys quatre informes diferents: a l'alcalde, capellà rector, cap de la Guàrdia Civil i un pare de família ben considerat, que visquessin on estigués ubicada l'escola i l'individu objecte d'investigació. Aquests informes van ser la base fonamental sobre la qual va establir les bases la depuració. Però els membres de les comissions també podien sol·licitar informes a altres instàncies: comandàncies de la policia, serveis d'informació militar, serveis tècnics i administratius de les inspeccions educatives, particulars. Va ser freqüent l'ús de la delació per redactar càrrecs dirigits contra els docents. En algunes províncies, es deixa constància de les trucades públiques a la delació, efectuades a través dels diferents butlletins oficials provincials del mes d'agost de 1936 o trucades efectuades des dels governs civils.

    Cada comissió elaborava el seu format de carta de petició d'informes. Els informes més durs solien ser els del capellà rector

    En el cas que els membres de la comissió obtinguessin prou proves contra l'acusat, es procedia a formular un plec de càrrecs, on es recollien totes les acusacions rebudes, i se'ls demanava informació sobre la pertinença o no a la maçoneria, si es havien fet responsable d'alts càrrecs durant la Segona República.

    D'altra banda, als mateixos acusats se'ls demanava informació respecte a altres companys, cosa que augmentava el mal estat en què es trobaven els docents, i incrementar les inquietuds i desconfiances entre el col·lectiu.

    Un cop rebuts aquests informes, la Comissió els estudia i formula uns càrrecs que se'ls comunica al mestre/a en qüestió.

    Escrits de descàrrec: Al mestre/a se li permetia fer un escrit de descàrrec. Aquests escrits eren de gran importància ja que la resolució d'aquests condicionaria la vida i el futur. El que es pot deduir és que estava prefixat a consciència perquè els mestres expedientats no tinguessin la mínima possibilitat de defensar-se: quan els notificaven sobre el seu informe, en el cas que haguessin de presentar dades per al·legar-ne la defensa, es trobava amb què el termini havia finalitzat i ja no tenia opció per a la defensa.

    Un cop completat l'expedient, i formulades les respostes de resolució d'aquest, la Comissió l'havia d'enviar a la Comissió de Cultura i Ensenyament, que hauria d'informar a la Presidència de la Junta Tècnica la confirmació al càrrec, el trasllat del mestre o mestra en qüestió o la separació definitiva del càrrec. També podia establir la separació de sou i feina a l'expedient d'un funcionari, encara que aquest no estigués en tramitació.

    Un cop la Comissió Depuradora analitzava els escrits de descàrrec, la documentació acreditada pel professor per al·legar-ne la defensa, i tota la informació recollida, establia la resolució definitiva de l'expedient en qüestió. Les diferents solucions a què podria arribar el Ministeri d'Educació eren molt diverses i de diferent índole i importància.