La pedagogia Freinet és una proposta educativa que dóna la paraula als infants: porta els seus interessos i experiències a l'aula per nodrir-hi el procés educatiu. La impremta va ser, per a Célestin Freinet, l'instrument que va permetre portar a la pràctica aquest exercici de democratització de l'educació. Aquest interès per modernitzar l'escola no només es limita a la feina feta dins de l'aula, sinó que pretén servir d'ajuda per a la transformació social, traspassar les fronteres de l'escola, per això cal esmentar l'ús d'una altra de les seves tècniques més destacades : el diari escolar.
Cal remuntar-se al 1932 per trobar el grup Batec, constituït principalment per mestres de Lleida, que serà un dels germens de la creació, un any després, de la primera associació espanyola divulgadora de la pedagogia Freinet, la futura Cooperativa Espanyola de la Impremta a l'Escola. Tal és la importància de la difusió que estan assolint en aquests anys les idees de Freinet entre les/els mestres d'Espanya que el 1932 la Revista de Pedagogia, a la sèrie La Nueva Educación, publica un llibre d'Herminio Ametllers titulat "La impremta en l'escola. La tècnica Freinet"; i el 1934 el mateix Freinet assisteix com a convidat a l'Escola d'Estiu de Barcelona, amb una gran afluència d'assistents.
És a l'estiu del 1934 quan la Cooperativa de la Impremta celebra el I Congrés a la ciutat de Lleida, i, com a conseqüència d'un acord pres durant aquest, es comença a publicar la revista Col·laboració, que en la seva curta vida (de març de 1935 a juny de 1936) arribarà a editar 15 números.
El II Congrés se celebrarà a Osca, el 1935, i ja llavors es constata l'existència d'escoles cooperatives i escoles amb impremta a Catalunya, Mallorca, València, Aragó, Castella, Andalusia, Extremadura… Com deia Herminio Ametllers a “L'escola moderna a Espanya": "Fins hi va haver impremta Freinet a l'escola pràctica annexa a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya". Malauradament, el III Congrés de la Cooperativa de la Impremta no es va arribar a celebrar; estava convocat per al 20 de juliol de 1936, a Manresa. La derrota de la República també va suposar el final d'aquesta experiència pedagògica. La mort, la presó, la depuració i l'exili van significar el final del Moviment Freinet a Espanya.
Patricio Redondo, José de Tàpia, Herminio Ametllers, Dolores Piera, Antonio Benaiges Nogués, Ramon Costa Jou, Simeó Omella i Josep Alcobé són alguns dels noms que destaquen en aquesta època, i que amb el triomf del feixisme es veuen obligats a marxar al exili (Benaiges va ser assassinat els primers dies de la guerra). Gairebé tots tornen a tenir un paper rellevant en la difusió de la Pedagogia Freinet a diferents països de Llatinoamèrica.
Els mestres catalans, de la guerra a l'exili, és un documental dirigit per Agustí Corominas i produït per Metropoli Video i TVC.
S'obre recordant l'important moviment popular i institucional que hi va haver durant la II República en relació amb l'educació i la cultura, i l'esforç fet per aquests professionals de la docència durant la guerra. Molts d'aquests mestres van haver de patir l'exili i han deixat una petja significativa en els països d'acollida, principalment a l'antiga Unió Soviètica, a Mèxic i als EUA.
Recull els testimonis directes d'un grup significatiu d'aquests mestres, persones de diferents ideologies, però totes compromeses amb els valors republicans i amb una educació i un model de país avançat i progressista.
El treball ha estat assessorat per especialistes en història de l'educació d'aquesta època, entre ells, els professors Salomó Marquès, Miquel Martínez i Josep González Agàpito, de les universitats de Girona i Barcelona, i la professora i experta en l'educació durant la guerra civil, Mariona Ribalta, de l'IMEB.
El documental compta amb amb el suport i la participació de la Universitat de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona, del Departament d'Educació, de la Comissió per la Recuperació del Memorial Democràtic i de la Diputació de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada