mestres republicans i 4

 

EL CÀSTIG

    Els càrrecs que es van imputar als mestres sancionats van ser molt variats, ja que cadascuna de les comissions depuradores provincials els tipificava de manera diferent, però fonamentalment es poden classificar en els següents: càrrecs polítics i sindicals, càrrecs socials, càrrecs particulars, càrrecs religiosos i càrrecs professionals.

    Al primer grup, càrrecs polítics i sindicals, es van imputar conductes de participació i afiliació a partits polítics del Front Popular i sindicats d'esquerra, però també manifestacions d'opinions polítiques, vots emesos als sufragis de febrer de 1936, la participació a la Revolució d'octubre del 1934 o la simple lectura de diaris no dretans. Alguns dels càrrecs formulats literalment en aquest apartat van ser els següents: militància al Partit Comunista, pertànyer a F.E.T.E, actuar en partits polítics d'esquerra treballant per al seu triomf el 26 de febrer de 1936, simpatitzar amb els partits del Front Popular, votar sempre candidatura d'esquerres; amistat amb persones d'esquerres.

    Els càrrecs de tipus social recollien també conductes polítiques, però de menor grau de compromís i participació, van ser aplicats sobretot a mestres als quals no se li va aconseguir provar filiació política esquerrana ni sindicalista, en aquest apartat van figurar acusacions de la següent índole: « relacionar-se molt amb els obrers», manifestar no importar-li res la implantació del comunisme a Espanya, llegir premsa d'esquerres, no tenir amor a la pàtria.

    Els càrrecs religiosos no figuraven recollits com a tal en pràcticament cap protocol de depuració provincial, però la veritat és que van existir com a tals. Es va vigilar especialment les opinions religioses dels mestres, l'assistència a oficis i misses, així com la projecció de la seva conducta religiosa a l'escola i sobre la resta de la societat, i es van establir diferents graus de gravetat en les conductes, que anaven des de l'ateisme al laïcisme passant per la indiferència religiosa o el compliment irregular del precepte d'assistència a la missa dominical. Entre aquest tipus de càrrecs figuren els següents: observar conducta de veritable ateu, fer ostentació d'irreligiositat, presumir de no ser creient, fer pública ostentació de ser laic, incompliment dels deures religiosos, no complir el precepte pasqual. Es va vigilar no només la conducta pública política i religiosa dels mestres, sinó també el desenvolupament de les seves activitats professionals, en un intent per establir fins a quin punt els docents s'havien compromès amb el sistema d'ensenyament públic republicà, basat fonamentalment en el laïcisme i la coeducació. Entre els càrrecs que figuren en aquest apartat, en tenim els exemples següents: inculcar en els nens idees extremistes, llançar el crucifix de l'escola juntament amb el catecisme i el llibre d'història sagrada.

    També es depurava la resta del professorat que era considerat no contaminat, no republicà, i havia de patir exàmens i seguir uns cursos d'orientació professional, ja que si estigués contaminat no tindria les competències necessàries per inculcar als alumnes l'esperit religiós, moral i catòlic oficial.

LES SANCIONS

    A l'Ordre de novembre de 1936 només es determinaven dos tipus de sancions: el trasllat de destinació o la separació definitiva del servei. Una Ordre posterior, del 17 de febrer de 1937, ampliava el ventall de les sancions en afegir la suspensió de sou i feina d'un mes a dos anys, la jubilació forçosa (si tenia 20 anys de servei com a mínim) i la inhabilitació per exercir càrrecs directius.

CONSEQÜÈNCIES

    El magisteri va quedar molt minvat després de la depuració. La purga va ser molt gran, i la majoria dels mestres d'una manera o altra van sentir la por, la frustració i la incertesa davant aquest procés inesperat, que va alterar en tots els sentits l'educació. Segons algunes estimacions, el nombre de mestres sancionats es va aproximar als 20.000, tenint en compte que el 1936 hi havia en exercici al voltant de 60.000 mestres nacionals, es pot concloure que la depuració va implicar la imposició de sancions per a un terç del total del cos.

    La depuració va suposar una notable minva de la qualitat educativa de l'escola espanyola, sobretot durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta, ja que una part molt important de les places deixades vacants pels docents van ser ocupades per militars que havien participat a la Guerra Civil combatent del costat del bàndol revoltat, ferits i mutilats de guerra, les seves vídues i els seus familiars més directes. Al llarg del conflicte i amb posterioritat, es van dur a terme oposicions i concursos amb places reservades per a ex combatents, gairebé sense preparació pedagògica i professional, que van introduir a les escoles espanyoles disciplines i protocols d'inequívoca ideologia castrense. A més, arran de l'escassetat de mestres i infraestructures escolars, els primers anys de la postguerra un milió de nens i nenes a nivell nacional no tenien ni tan sols plaça escolar.

    Pel que fa a la duresa de la depuració, les seves conseqüències són diferents i força heterogènies al llarg de tot el territori nacional. En contra del que es podria afirmar a primera vista, la major quantitat de mestres sancionats no exercien a les províncies que van mostrar més resistència al franquisme, sinó que el nombre més gran de sancionats es troba en les anomenades "províncies de rereguarda", aquelles que des de primeres dates van quedar sotmeses al control de l'exèrcit franquista. En elles, la purga es va dur a terme amb més temps i amb més disposició de mitjans indagatoris i, el que és més important, es va iniciar en data més primerenca, quan més gran era la necessitat d'aplicar una dura repressió.