La mà que prenia la meva.
(The Hanf That First Held Mine)
Maggie O’Farrell
traducció: Núria Parés
L’Altre Editorial, 2018 (2010)
368 pàgines
SINOPSI:
La jove Lexie Sinclair somia en una vida extraordinària i, des del poblet on viu amb els pares i germans, planeja una fugida a Londres, la gran ciutat. Allà es trobarà amb l’Innes Kent, un jove sofisticat que la introduirà en l’apassionant món del Soho bohemi dels anys cinquanta, i aprendrà l’ofici de periodista, coneixerà els artistes més importants del moment i es llançarà plenament a la vida i a l’amor. Anys més tard, al Londres contemporani, una jove pintora, l’Elina, navega vertiginosament per les primeres setmanes de maternitat, no acaba de trobar-se a ella mateixa i no aconsegueix recordar ni un sol detall sobre una petita gran qüestió: el part. Per a la seva parella, en Ted, la paternitat també està sent desconcertant: ha fet aflorar records perduts, plens d’imatges que no aconsegueix situar i que no sap d’on surten.
Maggie O’Farrell ens brinda una novel·la sobre dues dones connectades al llarg de cinquanta anys a través de l’art, l’amor, la traïció, els secrets, les mentides més íntimes i la maternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada