Maggie O’Farrell és escriptora i periodista. Està considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació, la seva vasta obra, traduïda a més de vint països, explora de forma complexa les relacions familiars, la pèrdua i el passat.
És autora de vuit novel·les, entre les quals han estat traduïdes La distància que ens separa (Angle Editorial, 2004), guanyadora del premi Somerset Maugham; L’estranya desaparició d’Esme Lennox (La Campana, 2007; Salamandra, 2009; L’Altra, 2020); La mà que prenia la meva (L’Altra i Libros del Asteroide, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010; Instrucciones para una ola de calor (Salamandra, 2013) i Aquest deu ser el lloc (L’Altra / Libros del Asteroide, 2017).
També és autora d’una obra autobiogràfica molt original: Visc, i visc, i visc (L’Altra i Libros del Asteroide, 2019). O’Farrell s’ha consolidat com una gran autora de ressò internacional amb Hamnet (L’Altra / Libros del Asteroide, 2020), reconeguda amb el prestigiós Women’s Prize de Narrativa 2020. L’obra està inspirada en la terrible història familiar que va portar Shakespeare a escriure la cèlebre Hamlet, però posant el focus en el personatge més desconegut, la dona de l’escriptor, un esperit lliure que escapa a les convencions del seu moment.
Al 2023 presenta la seva darrera novel·la Retrat de casada (L’Altra Editorial i Libros del Asteroide, 2023), amb la qual ens trasllada a la Itàlia del Renaixement i ens submergeix en un relat de ficció sobre la captivadora duquessa Lucrezia de Médici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada