consol

 

Serra d'Almenara

    Aquesta matina ha mort la Consol, mare de la Roser T., companya de Vespres Literaris.

    Filla d'una terra seca, plana que demanava molts sacrificis per subsistir, va saber aviat que havia de ser tenaç, constant i aprendre moltes coses per superar-se. No va ser fàcil, però es va saber adaptar a les circumstàncies en tot moment, brindant dolçor, generositat i molt d'amor a tots els que l'han envoltat fins al final.

Les xiquetes del meu poble

Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb lo davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d’escapolari,
i cantaen allò
de “montañas nevadas”.

Les dones del meu poble
de matinet al tros:
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafen terrossos
o se’n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.

Maria Mercé Marçal