estimades famílies., crònica

 

Estimades families

Jordi San José

Eumo editorial, 2022

pàgines: 156

    El passat dia 1 de febrer del 2024, va tenir lloc la presentació del llibre Estimades famílies, de Jordi Sant José a la Sala Enric Granados, de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès; que Vespres Literaris organitzava.

    A la presentació, Rafael Bellido va afirmar que el llibre és fruit de les pròpies experiències viscudes per l'autor en la seva llarga trajectòria com a professor d'ensenyament primari i secundari, així com a la seva etapa com alcalde de Sant Feliu de Llobregat.

    També va destacar que el llibre mostra com els serveis públics -especialment l'ensenyament i la sanitat- realitzen una tasca que crea comunitat i vinculen a les persones, creant una forta identitat de pertinença grupal. El relat de Sant José, va afirmar el presentador, és una defensa aferrissada d'una societat amb forts valors democràtics i cívics, fonaments d'una societat equitativa.

    Per la seva part, l'autor ens va explicar que la gènesi del llibre parteix d'un encàrrec de l'editorial Eumo: li va demanar un llibre que reflexionarà sobre “la família”, posant en valor i defensant el seu paper cohesionador a la societat actual, visibilitzant les múltiples i diverses formes en què es manifesta una institució patrimonialitzada i segrestada dins del discurs polític conservador.

    L'espai elegit per desenvolupar el relat és el de l'escola, el que coneix millor el seu autor, estructurant l'obra al llarg d'un curs escolar, de setembre a juny, amb un epíleg final al mes de juliol. Aquesta estructura li permet a Sant José mostrar la pluralitat de famílies al segle XXI: biparental, monomarental o monoparental, homomarental o homoparental, amb més necessitats (nombroses), múltiple, reconstituïda, immigrant, transnacional o intercultural, d'acolliment, d'adopció, etc.; estudiant algunes d’elles en cadascun dels mesos del curs escolar.

    El relat, que no vol ser un estudi o assaig de la institució, mostra des d'una perspectiva molt positiva, la importància cabdal dels diferents tipus de família en la cohesió del teixit social. Visió positiva que a l'autor li ha inspirat un proverbi xinès des de fa anys, i que diu: “Fa més soroll un arbre que cau que cent que continuen creixent”.

    Per això, hem de emmirallar-nos en els arbres que cada dia lluiten per créixer.