las primas, 2

 

La Pietat, 1499
de Michelangelo Buonarroti

Arriba a Espanya "Las primas", d'Aurora Venturini

Valenta, inaudita i memorable novel·la de la veterana escriptora i traductora argentina

per Ricardo Baixeras

El Periódico

10/06/2009

    "«Tendría que domeñar la bestia hirsuta que arañaba mis entrañas porque yo no era la excepción sino la posibilidad de evasión de un circo extravagante, de una desgraciada pléyade, de un océano de líquidos fatigados y murientes, sí, debía triunfar encima de toda esa barbaridad de excrementos y deformidades y lo haría al menos mientras me ayudaran las fuerzas vitales de la juventud». 

    Qui parla així és Yuna, la narradora «descendiente de una gens degenerada y maltrecha» que és la veu de Las Primas,d’Aurora Venturini (La Plata, Buenos Aires, 1922).

    En resposta a una entrevista concedida al saber-se que amb aquesta novel·la havia guanyat el premi Nueva Novela de Página/12 a l’Argentina, Venturini afirmava, com Gustave Flaubert al defensar Madame Bovary, «les cosines sóc jo mateixa... és la meva família. Nosaltres no érem normals. A casa totes les meves germanes eren retardades... I jo també». Encara que costi de creure Venturini té 87 anys, més de 30 llibres escrits, ha traduït el Conde de Lautrémont, François Villon i Arthur Rimbaud, va estar autoexiliada a París durant 25 anys, ciutat on va conèixer Jean-Paul Sartre i Albert Camus, va ser amiga d’Eva Perón i el 1948 va rebre de Jorge Luis Borges el premi Iniciación per El solitario. Quasi res.

    Si una de les tasques de la crítica és descobrir nous valors ens hem de treure el barret ara davant aquest vell valor que en una mena de monòleg ininterromput, infringint totes les regles sintàctiques hagudes i per haver, posant en entredit la frase ben feta, erigeix un monument a la retòrica del desànim explicant detall per detall la història de la germana de Yuna, Betina, i de les seves cosines, Karina i Petra, sense ni un descans.

    «El que no s’explica és com si no hagués passat» i és per això que a Las primas s’explica tot. Com si es tractés d’un microcosmos asfixiant, en les històries de les quatre cosines se succeeixen amors impossibles, vides sacrificades per la força despietada de les passions, humor a cegues, l’expressió exacta d’un dolor extrem que no torna, la violència del que és políticament incorrecte, l’absurditat de l’art i, si es vol, l’exigència per l’obra escrita sense grans estructures, sense punts ni comes, un salt al buit valent, inaudit i memorable. La resta és literatura."