L’educació domèstica del període isabelí
"Llibres com el de Madame Campan eren traduïts i editats a Barcelona a mitjan segle XIX, i en aquest sentit el seu manual Tratado de la educación de las niñas (1845) constitueix una mostra de la pauta que les famílies burgeses benestants havien d ’imprimir en les seves filles.
La introducció d’aquest llibre s’inicia amb una citació de Napoleó: «L’avenir des enfans est l’ouvrage des mères» (El futur dels nens és obra de les mares) , la idea que les mares són les primeres a influir en la descendència i la importància d’aquestes primeres impressions en els infants. El discurs és convencional i no sembla posar en perill la jerarquia de gènere. Va adreçat especialment a les mares, principals responsables de l’educació de les filles.
Aquest tractat resulta interessant perquè hi convergeixen la pedagogia tradicional i la nova pedagogia per a les dones burgeses. Aquesta confluència de virtuts morals i experiència en l’educació de la infància permetrà la incorporació progressiva de les dones dins la xarxa escolar. Les reticències dels recalcitrants envers l’escolarització de les nenes seran apaivagades amb la confirmació dels rols d’esposa submisa i mare que proposa l’autora com a finalitat educativa. Aquesta doble codificació és pròpia del vuit-cents i sembla un doble parany. Per una banda, les dones han de sortir del nucli domèstic per rebre la nova educació, per l’altra, l’educació ha de tenir per última finalitat que les dones tornin a la llar per poder bastir el seu domini, un espai propi on quedaran recloses. El joc d’imatges dins-fora, públic-privat permet una doble interpretació que complau ambdós gèneres i estableix dicotomies, amb unes correlacions i uns equilibris delicats.
L’autora manté convencions d’altres tractats clàssics d’educació de les filles, que advoquen més per una educació moral que per la instrucció o l’educació intel·lectual; convencions de l’educació tradicional de les dones, com ara que no cal emprar massa temps en llur educació per no caure en l’extrem indesitjable de les dones sàvies i pedants, o bé que la feblesa inherent a la naturalesa de la dona s’ha de combatre amb la fortalesa moral i l’exemple de la mare virtuosa perquè aquesta constitueix el model més eficaç, ja havien estat expressades pels manuals de clergues com Fénelon (Traité de l’éducation des filles, 1687), qui havia aconseguit llur reconeixement amb la publicació de llibres sobre educació de les dones. Madame Campan, sense voler trencar amb la tradició, incorpora al discurs convencional elements de modernitat; s’havien d’introduir nous principis per tal d’assolir els objectius per a l’educació de les filles, com l’ordre, la higiene i l’economia domèstica que, si no eren matèries conegudes per la mare, s’havien de procurar ensenyar a l’escola. L’autora deixa clar que es tracta d’un model educatiu nou, que s’adiu amb el canvi de règim constitucional i persegueix la finalitat de preparar les dones per al govern de la llar, la criança de la descendència i el manteniment de la pau social. La dona haurà de ser «capaz de poner en orden la economia, de arreglar los espíritus y de conservar la salud de su familia». Aquesta funció cabdal però anònima tindrà un àmbit privat d’actuació, l’esfera domèstica, defugint qualsevol protagonisme i contribuint a la reforma de la moral pública. Amb aquesta manera de procedir les dones sostenien l’eix al voltant del qual girava la moral burgesa: l’espai domèstic, la intimitat, la privacitat."
a "L’educació domèstica al segle XIX:
teoria de les esferes i els models de professionalització docent.
per Raquel de la Arada Acebes
Universitat de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada