16/03/2012

missatge dia mundial del teatre 2012



És un honor per a mi que l’ Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO m’hagi demanat escriure unes notes per commemorar el 50è aniversari del Dia Mundial del Teatre. Adreço aquestes paraules als meus companys del món del teatre, col·legues i camarades.  

Que el vostre treball sigui convincent i original. Que sigui profund, commovedor, contemplatiu i únic. Que ens ajudi a reflexionar sobre el que significa ésser humà, i que aquesta reflexió sigui guiada pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia. Que supereu les adversitats, la censura, la pobresa i el nihilisme, com de ben segur caldrà que feu molts de vosaltres. Que sigueu dotats del talent i el rigor necessaris per instruir-nos en els batecs del cor en tota la seva complexitat, i també de la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne d’això el treball i l’obra de la vostra vida. I que el millor de vosaltres —perquè només podrà ser el millor de vosaltres , encara, en moments singulars i breus—aconsegueixi formular la més bàsica de les preguntes: “Com vivim?” Que la fortuna sigui amb vosaltres. Bona sort! 

John Malkovich  

Traducció: Javier Herrero Vicente  

14/03/2012

crònica sortida Illot Gran

L'Illot Gran
Els passats nou, deu i onze de març, els de Vespres Literaris vam fer una trobada literària, gastronòmica i festiva a l’Alt Penedès. Per la nostra estada vam triar L'ILLOT GRAN, una antiga masia pairal reformada per habilitar-la com a casa de colònies i alberg. La casa és magnifica, vam estar molt còmodes. Volem agrair Al Toni, al Dani, en el moment de la primera visita i , especialment, a la Bele les atencions i l’ajuda que ens han brindat; hem gaudit d’un cap de setmana fabulós! Gràcies.


El Penedès és un fragment de la Depressió Prelitoral que té a un extrem el Baix Llobregat i a l’altre l’Alt Camp, i que està encaixonat entre la Serralada Prelitoral i la costa mediterrània. L’Alt Penedès limita al nord i el nord-oest amb les serres d’Ancosa, de Mediona i de Font-rubí (Serralada Prelitoral); al sud, amb la serra de Marina, amb la formació de l’Àliga i la serra d’Olèrdola (Serralada Litoral); el límit oest està més enllà del riu Foix i de la riera de Pontons, i el límit est no arriba al riu Llobregat. El paisatge de la vinya és el que està en el cap de tothom quan es parla de l’Alt Penedès: és un terreny pla, més o menys ondulat, amb camps de vinya pertot arreu. És un paisatge molt humanitzat, ja que des de qualsevol nucli de població es poden veure els nuclis propers i veïns.




I, com no podia ser d’una altra manera, el dissabte al matí el vam dedicar a passejar per aquest paisatge humanitzat i amable, a cavall de la Granada i Vallformosa..., per, ja el diumenge, visitar una cava propera a L’Illot. La cava u més u fan tres (1+1=3), amb seu a la masia Navinès, que té una cava d’uns cent anys, va començar la seva activitat fa més de deu anys. En Josep Anton Bonell ens va guiar en la visita a la cava i a la planta embotelladora. Desprès vam fer un tast de quatre productes de la casa: un Solitierra del 2011, vi blanc jove elaborat amb xarel•lo, un cabernet sauvignon rosat i dos caves, un brut nature elaborat amb xarel•lo, parellada i macabeu i un brut rosé selecció elaborat amb trepat, pinot noir i garnatxa. Tots ells, en opinió d’aquest cronista, magnífics.




La tarda del dissabte la vam dedicar a exposar les propostes dels membres del grup per la propera temporada, un ventall de vint-i-nou propostes – una per persona- que van de la novel•la a l’assaig, del teatre al llibre d’aventures o de la biografia al relat històric. Un bon grapat de lectures, de les quals n’haurem de triar deu.


A la nit, va arribar la disbauxa i la festa amb el quart encontre musico-poètic-literari de Vespres. Per l’escenari de l’Illot van passar La Ventafocs, Antonio Machado, una xirigota de Càdis, un trio sud-americà, l’Ariel Rot i el Coque Malla, el Duo Dinámico, una grup cubà, Azúcar Moreno, Ángela Molina i el Banderas, una noia amb bitllets i els seus amics colombians i, fins i tot, l’Alex Ubago. La Bogeria total!!!!


07/03/2012

exposició

El company Carlos Utrera participa en una mostra col•lectiva a Gavà. L’exposició es pot visitar els dilluns, dimarts i dimecres, de 16 a 20 hores a la seu d l’Associació Artistes Plàstics de Gavà, Plaça Sant Jaume, 1 (Gavà).






04/03/2012

milloras dinàmiques al bloc



A la barra lateral del bloc hem posat enllaços a unes vistes dinàmiques del mateix. Les noves vistes permeten l’accès al bloc d’una manera més interactiva i ràpida. Els enllaços els trobareu a l’apartat: VISITAR VESPRES LITERARIS D’UNA ALTRA MANERA



02/03/2012

en medio de ninguna parte (fragments 3)



"¿Qué he estado haciendo en esta frontera de barbarie?  No me cabe la menor duda, dado que estas no son preguntas baladíes, que en alguna parte existe toda una literatura que espera a contestarlas por mí. Por desgracia, no tengo conocimiento de dicha literatura; además, siempre me he sentido más cómoda cuando se trataba de extraer las respuestas de mis propias entrañas. Hay poemas, estoy segura, acerca del corazón que se duele por Verlore Vlatke,  acerca de la melancolía del crepúsculo sobre los prados que cubren las amapolas, sobre las ovejas que comienzan a reunirse para guarecerse del frío incipiente en la noche, sobre el lejano molino de viento, el primer chirrido del primer grillo, los últimos trinos de los pájaros posados sobre los espinos, las piedras de la tapia que aún retienen el calor del sol, la lámpara de la cocina que luce sin titilar. Son poemas que yo misma podría haber escrito. Hacen falta varias generaciones que hayan vivido en las ciudades para apartar del corazón esa nostalgia por las costumbres del campo. Yo nunca viviré lo suficiente para despojarme de ella, ni siquiera eso es algo que desee. Estoy corrompida hasta el tuétano por la belleza de este mundo abandonado. Si es preciso decir la verdad, nunca deseé escapar con los dioses del cielo. Siempre tuve, en cambio, la esperanza de que descendieran a la tierra y vivieran aquí conmigo en el paraíso, sustituyendo con su aliento de ambrosia todo lo que perdí cuando las fantasmagóricas figuras de las últimas personas con que tuve trato se escabulleron de mí en plena noche. Nunca he tenido la impresión de ser la creación de otro hombre (ya vienen, aquí están,  qué dulces los plañidos del cierre), he pronunciado mi vida entera con mi propia voz (vaya un consuelo), he elegido en todo momento mi propio destino, que no es otro que morir aquí, en este jardín petrificado tras las cancelas y las puertas cerradas a cal y canto, cerca de los huesos de mi padre, en un espacio en el que resuenan los ecos de los himnos que podría haber escrito, pero que no escribí por creer que eran demasiado fáciles."

J.M.Coetzee
“En medio de ninguna parte”
Mondadori, 10/2003 (3ª)
Pag. 188-189

01/03/2012

en medio de ninguna parte (fragments 2)


"Sola en mi habitación, sin haber cumplido con mis deberes, mientras arde el combustible del farol tras los cuatro cristales, me inserto en ritmos que me son propios, tropiezo con las piedras de las palabras que jamás he oído en otra lengua. Me creo y me regenero en las palabras que me crean y me regeneran, yo, la que vive entre los desposeídos sin haberse sometido a la mirada idéntica del otro, sin haber sostenido tampoco una mirada idéntica por parte de ningún otro. Mientras tenga la libertad de ser, nada será imposible. Enclaustrada en mi habitación, soy la bruja loca que estoy destinada a ser. (…)

Llegará el día en que habré de contar con otro ser humano, oír otra voz, aun cuando solamente hable con palabras violentas e injuriosas. Este monologo del propio yo es un laberinto de palabras cuya salida no podré encontrar mientras otra persona no me indique al menos una pista. ( …)

Quiero que mi historia tenga principio, mitad y fin, y no esa mitad repleta de bostezos, sin final,…"



J.M.Coetzee
“En medio de ninguna parte”
Mondadori, 10/2003 (3ª)
Pag. 16-27 y 62