16/03/2017
15/03/2017
exposició a l’Ateneu
L’exposició:
La Shoah. El genocidi nazi del poble jueu intenta respondre les preguntes
del què, qui, com, quan, a on i per què va succeir la Shoah, que vol dir “catàstrofe”
o “destrucció” en hebreu, presentant els fets i les causes que van portar a
l'extermini de sis milions de jueus (dos de cada tres jueus europeus van ser
exterminats), des d’un punt de vista
crític i reflexiu.
La mostra, que es podrà visitar a l'Ateneu del 15
de març al 14 d'abril de 2017, ha estat comissariada per Xavier Torrents, professor de Ciències Polítiques a la Universitat
de Barcelona i produïda per la Fundació Baruch
Spinoza, que la cedeix gratuïtament.
La mostra obrirà el programa d’activitats organitzades al voltant de l’exposició “Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els
refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial”, que s’inaugurarà el dijous 23 de març, a les 18.30 hores, al Museu de Ca n’Oliver.
13/03/2017
dia mundial de la poesia
 |
| Antònia Vicens Picornell |
Aquest any la Institució de les Lletres Catalanes ha
triat a l’escriptora mallorquina Antònia Vicens per escriure el poema commemoratiu del 21 de març, dia dedicat a la
poesia.
La poesia
plana sobre
la vida fulgors d’altres
mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les
ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.
Antònia Vicens
12/03/2017
cassandra
 |
Áyax y Casandra quadre
de 1886,
realitzat pel pintor anglès Solomon
Joseph Solomon
Per veure el quadre
heu d’anar fins
l’Art Gallery of
Ballarat , a la ciutat de Victoria ,
Australia
|
El mite
de Cassandra
Cassandra
és filla de Príam i Hècuba i és germana bessona de Héleno. En néixer, es va fer
una festa al temple d'Apol·lo, als afores de Troia.
Al
vespre, els pares van marxar i van deixar als nadons en el temple per un oblit.
L'endemà, quan van tornar a recollir-los, els bessons estaven adormits i dues
serps els passaven la llengua pels òrgans dels sentits per purificar-los. Els
pares van començar a cridar d'angoixa, davant la qual cosa les serps es van
retirar. Va ser així com Cassandra i Héleno van tenir el do profètic quan van
ser adults.
Una
altra versió de la llegenda, indica que Apol·lo s'havia enamorat de Cassandra i
li va prometre a la jove el do de la profecia si acceptava lliurar-se a ell. Ella va acceptar, però un cop iniciada en les arts de la
endevinació, es va negar a complir la seva part del tracte. Davant d'això,
Apol·lo li va escopir a la boca i li va retirar el do de la persuasió, de manera que encara que ella digués la
veritat, ningú li creuria.
El que
succeïa amb el seu do de profecia, és
que el déu Apol·lo prenia possessió d'ella, i en aquest estat ella formulava
els oracles. El do de Héleno era diferent i interpretava l'avenir, mitjançant
la examinació de les aus i signes exteriors per l'estil.
Cassandra
és fonamentalment coneguda per les seves prediccions en dos moments crucials en
la història de Troia. El primer passa quan ella prediu que Paris -sent
desconegut- portarà la ruïna a la ciutat. Quan aquest va a ser condemnat a
mort, ella reconeix en últim moment que el jove és fill de Príam.
Després,
quan Paris apareix amb Helena a Troia ella indica que el fet provocarà la ruïna
de la ciutat, però ningú l'escolta. Després, després de la mort d'Hèctor, quan
torna Príam, ella descobreix que el seu pare porta el cadàver del seu germà
abans que aquest fet se sàpiga.
A més,
s'oposa rotundament , juntament amb l'endeví Laocoont, al fet que s'introdueixi el famós cavall de
fusta, doncs ella sabia que aquest era
un parany i que a dins venien guerrers aqueus. Per descomptat, ningú li creu i Apol·lo envia unes serps
perquè devorin a Laocoonte i els seus fills. Per això, els troians permeten que el cavall entri a la
ciutat.
Durant
el saqueig, Cassandra s'oculta en el temple d'Atenea, però Áyax la persegueix.
Ella s'abraça a la deessa, però Áyax no
s'atura i l'arrenca d'aquesta, provocant que l'estàtua trontolli. Davant això,
els troians s'ofenen i van a lapidar al jove guerrer, però aquest es refugia en
el temple que acaba d'ofendre i se salva.
Posteriorment,
quan els aqueus es reparteixen el botí, Cassandra és lliurada a Agamèmnon, qui
s'enamora perdudament de la jove. Ella s'havia mantingut verge fins al moment,
però ara li pertany a Agamèmnon i d'ell té aparentment uns bessons anomenats
Teledamo i Pèlop.
Segons
una versió, quan Agamèmnon arriba a Miscenas, la seva esposa Clitemnestra el
mata i assassina a Cassandra per gelosia.
Cassandra
és també coneguda com Alejandra, i Licrofón la fa protagonista d'un poema que
es creu profètic.
11/03/2017
Daphne du Maurier
Daphne du Maurier (Londres, 13 de maig de 1907 - Cornwall, 19
d'abril de 1989), novel·lista britànica, era néta de l'escriptor i dibuixant George du
Maurier i els seus pares: el productor i actor Gerald du Maurier i l'actriu
Muriel Beaumont. Es va casar amb el lloctinent Frederick Arthur Motague
Browning, que va arribar a ser heroi de guerra i va rebre tractament de Sir.
Ella mateixa va arribar a la distinció de 'Dama de la seva Majestat'. Va
residir al castell de Menabilly, una mansió a la costa de Cornualla, que li va
servir com a escenari d'algunes de les seves obres i on va tenir tres fills.
Amb poc més de vint anys, va escriure la seva
primera novel·la. Coneguda per novel·les com Rebeca, publicada el 1938; i La
meva cosina Raquel, totes dues dutes al cinema. Les pel·lícules Jamaica Inn i Els ocells d'Alfred
Hitchcock també es van basar en relats seus. A més de les seves obres més
conegudes, per haver estat dutes al cinema, va escriure molts relats en què
reflecteix dones traumatitzades o perverses i insatisfetes. És el cas dels relats La
pomera, El jove fotògraf o Besa'm
una altra vegada, foraster.
10/03/2017
Enid Blyton
Enid Blyton va ser
l'autora de llibres infantils i juvenils més llegida del món. Més encara, és
una de les escriptores més traduïdes després dels seus compatriotes William Shakespeare i Agatha Christie. Entre els anys 1915 i
1968 va escriure més de 700 històries d'acció, suspens, colles i internats,
aconseguint que adolescents de successives generacions s'entretinguessin
llegint les aventures de Els cinc, Els set secrets o Torres de Malory.
I així va seguir sent després de la seva mort. Sense
anar més lluny, en els últims deu anys es van vendre a tot el món més de 100
milions d'exemplars dels seus llibres. Però la vida d'Enid Blyton no és tan
coneguda com les seves obres. Hi ha dues versions molt diferents, pràcticament
oposades, de la seva biografia.
Blyton va néixer al sud de Londres en 1897, va ser
una nena apassionada pels contes i les llegendes, va estudiar en un internat de
Kent i va triar la carrera de mestra, que va exercir per un temps. Després es
va casar, es va divorciar i es va tornar a casar. Va morir el 1968. Fins aquí
les dades en què coincideixen les dues versions.
Segons la versió oficial, Enid Blyton era una
dolça mare anglesa que vivia amb les seves dues filles en una caseta anomenada
Green Hedges i que teixia una història rere l'altra amb la seva màquina
d'escriure sobre els genolls. A l'estiu escrivia en la seva impecable jardí; a
l'hivern, ho feia al costat del foc. Diuen que vivia envoltada d'animals:
gossos, gats, eriçons i fins a peixos que la reconeixien i menjaven de la mà.
L'altra versió és la de la seva filla Imogen, q ue va publicar fa uns anys un
llibre de memòries on la seva mare sortia bastant mal parada. Segons ella,
Blyton va ser una nena desgraciada que va patir primer per les bronques entre
els seus pares i després per la seva separació. Per consolar-se, escrivia
històries amb final feliç, fins que als 19 anys va abandonar a la seva mare i
mai més va voler tornar a parlar amb ella.
Després van venir els matrimonis, les relacions
tempestuoses i la famosa caseta al camp on, sempre segons la seva filla, ella i
la seva germana van patir fins i tot maltractaments per part de la mare. Però
la imatge pública de Enid Blyton era molt diferent, ja que ella mateixa
s'encarregava de presentar-se com una esposa fidel i una mare abnegada.
En qualsevol cas, el que està clar és l'èxit
rotund dels seus llibres, plens d'històries d'adolescents despreocupats i
aventurers, que es llegeixen d'una tirada. És clar que tampoc van estar exempts
de polèmica, perquè hi va haver qui els va qualificar de racistes i sexistes;
però cal tenir en compte l'època que van ser escrits.
Les aventures de "Els Cinc" van arribar a Espanya de la mà de
l'editorial "Joventut" en 1967.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)