cassandra

Áyax y Casandra quadre de 1886, 

realitzat pel pintor anglès Solomon Joseph  Solomon 

Per veure el quadre heu d’anar fins 

l’Art Gallery of Ballarat , a la ciutat de Victoria , 

Australia

El mite de Cassandra

Cassandra és filla de Príam i Hècuba i és germana bessona de Héleno. En néixer, es va fer una festa al temple d'Apol·lo, als afores de Troia.

Al vespre, els pares van marxar i van deixar als nadons en el temple per un oblit. L'endemà, quan van tornar a recollir-los, els bessons estaven adormits i dues serps els passaven la llengua pels òrgans dels sentits per purificar-los. Els pares van començar a cridar d'angoixa, davant la qual cosa les serps es van retirar. Va ser així com Cassandra i Héleno van tenir el do profètic quan van ser adults.

Una altra versió de la llegenda, indica que Apol·lo s'havia enamorat de Cassandra i li va prometre a la jove el do de la profecia si acceptava lliurar-se a ell.  Ella va acceptar,  però un cop iniciada en les arts de la endevinació, es va negar a complir la seva part del tracte. Davant d'això, Apol·lo li va escopir a la boca i li va retirar el do de la persuasió,  de manera que encara que ella digués la veritat, ningú li creuria.

El que succeïa amb el seu do de profecia,  és que el déu Apol·lo prenia possessió d'ella, i en aquest estat ella formulava els oracles. El do de Héleno era diferent i interpretava l'avenir, mitjançant la examinació de les aus i signes exteriors per l'estil.

Cassandra és fonamentalment coneguda per les seves prediccions en dos moments crucials en la història de Troia. El primer passa quan ella prediu que Paris -sent desconegut- portarà la ruïna a la ciutat. Quan aquest va a ser condemnat a mort, ella reconeix en últim moment que el jove és fill de Príam.

Després, quan Paris apareix amb Helena a Troia ella indica que el fet provocarà la ruïna de la ciutat, però ningú l'escolta. Després, després de la mort d'Hèctor, quan torna Príam, ella descobreix que el seu pare porta el cadàver del seu germà abans que aquest fet se sàpiga.

A més, s'oposa rotundament , juntament amb l'endeví Laocoont,  al fet que s'introdueixi el famós cavall de fusta,  doncs ella sabia que aquest era un parany i que a dins venien guerrers aqueus.  Per descomptat,  ningú li creu i Apol·lo envia unes serps perquè devorin a Laocoonte i els seus fills.  Per això,  els troians permeten que el cavall entri a la ciutat.

Durant el saqueig, Cassandra s'oculta en el temple d'Atenea, però Áyax la persegueix. Ella s'abraça a la deessa,  però Áyax no s'atura i l'arrenca d'aquesta, provocant que l'estàtua trontolli. Davant això, els troians s'ofenen i van a lapidar al jove guerrer, però aquest es refugia en el temple que acaba d'ofendre i se salva.

Posteriorment, quan els aqueus es reparteixen el botí, Cassandra és lliurada a Agamèmnon, qui s'enamora perdudament de la jove. Ella s'havia mantingut verge fins al moment, però ara li pertany a Agamèmnon i d'ell té aparentment uns bessons anomenats Teledamo i Pèlop.

Segons una versió, quan Agamèmnon arriba a Miscenas, la seva esposa Clitemnestra el mata i assassina a Cassandra per gelosia.

Cassandra és també coneguda com Alejandra, i Licrofón la fa protagonista d'un poema que es creu profètic.