votacions 2017

Resultat del recompte de les votacions de les propostes de lectures per la propera temporada. 

Aquest any ha sigut una votació molt renyida.

Feliç diada de Sant Jordi per les companyes i companys de Vespres Literaris i tots els lletraferits. 

Ens llegim....

ordre	títol	autor/a	Punts
1	Tierra desacostumbrada	Jhumpa Lahiri	106
2	El rumor del oleaje	Yukio Mishima	99
3	El procès	Franz Kafka	97
4	La piedra lunar	Wilkie Collins	96
5	Ragtime	E.L. Doctorow	93
6	El tren de los huérfanos	Christina Baker Kline	82
7	El jardín secreto	Frances Hodgson Burnett	81
8	La luz que no puedes ver	Anthony Doerr	81
9	Barcino	Mª Carmen Roca Costa	78
10	A cada cual, lo suyo	Leonardo Sciascia	78
11	Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig	Betsabé Garcia	74
12	Cuatro hermanas	Jetta Carleton	74
13	Ciudad de cristal	Paul Auster	72
14	El árbol de la ciencia	Pio Baroja	71
15	La casa del propósito especial	John Boyne	69
16	El hombre rebelde	Albert Camus	69
17	Ens veurem allà dalt	Pierre Lemaitre	65
18	Me llamo rojo	Orhan Pamuk	58
19	La leyenda del ladrón	Juan Gómez-Jurado	57
20	El sanador de caballos	Gonzalo Giner	54
21	El cuento de la criada	Margaret Atwood	52
22	Desayuno con particulas	Sonia Fernández-Vidal	49
23	Lo que esconden las olas	Emma Lira	48
24	La taverna	Emile Zola	45
25	El lobo	Joseph Smith	44
26	Verd aigua	Marisa Madieri	44
27	El rastro	Gloria Fuertes	40
28	La noche del cazador	Davis Grubb	39
29	Expiación	Ian McEwan	38
30	La biblioteca de los muertos	Glenn Cooper	38
31	Donde se esconde el aire	Paz de la Orden	31
32	El asedio	Arturo Pérez-Reverte	15

la industrialització de la xocolata

Bo i que ja al 1585 s’inicià el desenvolupament del comerç del cacau a la península Ibèrica, no fou fins el segle XVIII que s’introduí a la resta d’Europa, començant per França i Itàlia. Espanya va ser, doncs, el primer país exportador de xocolata i no és pas per casualitat que la primera fàbrica s’obrís a Barcelona l’any 1780.

Sabem que a l’any 1777, a Barcelona, un xocolater de nom Fernandes va inventar un giny per fer xocolata sòlida, tot una novetat en aquells anys. La màquina del senyor Fernandes, de la qual ens parla en Joan Amades,  no devia ser gaire diferent de la mostrada en el dibuix: una andròmina mig mecànica i mig hidràulica.  Malauradament ens l’hem d’imaginar, perquè de la màquina original no n’ha quedat res: ni un dibuix, ni una descripció ni el testimoni d’algú que l’hagués vista de prop. Sembla ser que durant un temps la van tenir exposada al carrer Sant Silvestre, on hi havia la seu del Gremi de Xocolaters de la ciutat.  Se sap que va despertar l’interès dels pastissers de París, els quals van enviar una comissió d’experts a Barcelona a investigar-ne les excel·lències.

El mateix dietari del Baró de Maldà (Rafael d’Amat i de Cortada) deixa constància de l’existència d’una fàbrica de moldre xocolata, a Manresa.  Escriu el dia 11 de setembre de 1810: “Anàrem i entràrem a veure la fàbrica del xocolate […], veient ja lo xocolate mòlt,  sentint-se son olor aromàtic que pareixia percerbir-ne lo gust d’ell sent beguda; com a mi un de tants aficionats al xocolate, com que en prenc matí i tarda, com lo pa quotidià”.

Una mica més endavant, al segle XIX, apareix un recull anònim de receptes excepcional: La cuynera catalana (1835), en què s’inclouen les “pastillas de xacolata” i els “bascuyts de xacolata”. Aquest receptari és considerat el primer tractat de cuina escrit en català després del buit en la materia que seguí al Llibre del Coch (1520), un buit, certament, molt sospitós. És, per tant, el pont entre la cuina medieval i l’actual, mentre no trobem d’altres referents.

A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, només podien elaborar i vendre xocolata les persones que formaven part d’un gremi. De gremis que poguessin fer xocolata, fins al segle XIX, en trobem només a Barcelona. I des de la ciutat, es distribuïa per tot el territori. Això no vol dir que no hi haguessin xocolaters a altres ciutats; però de gremis, no.  Els xocolaters podien elaborar el producte a la seva botiga o a la mateixa casa de qui els encarregava la xocolata (així ho preferien les classes benestants).  Per fer-los la xocolata havien de portar els estris: una pedra i els ingredients per fer la barreja: cacau, sucre i espècies. Sota la pedra rectangular i llisa encenien una flama ben generosa que escalfava les faves de cacau fermentades, torrades i espellofades i hi feien córrer per sobre un corró també de pedra, per tal de fer la mòlta. Els xocolaters havien de ser homes forçuts i de constitució robusta.

La introducció de la xocolata a Catalunya

Gemma Bufias

Fragments del treball presentat al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

sant jordi 2017

16a Marató de lectura

Programa de la Marató de lectura d'enguany, dedicada a Prudenci i Aurora Bertrana. 

Dia: diumenge 23/04/2017

Lloc: Plaça de Francesc Layret.

Des de les 7:30 hores

Inauguració de la Marató de lectura
" Sabíeu que..." Curiositats i anècdotes sobre Prudenci i Aurora Bertrana
Horari: de 7.30 a 9.00

Xocolatada - Lectures dramatitzades

"Els Bertrana" Lectures participatives de l'obra de Prudenci i Aurora Bertrana

Horari: de 9.00 a 11.00

Tallers literaris per a tots els públics

Racó de lectura. Construeix el teu drac de Sant Jordi. Arbre dels desitjos

Horari: de 10.00 a 14.00

Espectacle infantil. 

Contes i cançons. "Dracs, prínceps i princeses"

Cia. El Pot Petit

Horari: d’11.00 a 12.00

"Aurora Bertrana i les seves coetànies"

Contes i poemes
Horari: de 12.00 a 13.00

Bertrana amb Jazz
Horari: de 13.00 a 14.00

"Prudenci Bertrana més que un escriptor modernista"
Horari: de 14.00 a 15.30

Què diuen dels Bertrana?
Horari: de 15.30 a 16.00

"Paraules de l'exili". Històries de refugiats

Horari: de 16.00 a 16.30

"Josafat". Lectura dramatitzada

Horari: de 16.30 a 17.30

Espectacle infantil "Paraules que tenen màgia"

Cia. Rosa Fité

Horari: de 17.30 a 18.30

Cloenda amb música i lectura

Concert de música de l'Escola de Música de Cerdanyola i lectures de Premis Nobels.

Per acabar amb el 'Blowin'in the wind' de Bob Dylan

Horari: De 18.30 a 19.30

pastissos literaris i 5

Brownie de Elizabeth Bishop

Elizabeth Bishop (1911 - 1979). Poeta estatunidenca, distingida com a poeta llorejada dels Estats Units (1949-1950) i Premi Pulitzer de poesia el 1956.

A Bishop  li agradava fer postres. Feia pastissos per els aniversaris i, quan se'n va anar a viure al Brasil, enfornava de forma regular, especialment brownies i se'ls donava als veïns!.

La seva recepta de brownie va quedar per escrit: la va enviar a Robert Lowell [ (1917 - 1977) . Poeta nord-americà.  En paraules seves, "Els poetes que més directament van influir en mi ... van ser Allen Tate, Elizabeth Bishop, i William Carlos Williams”],  per carta perquè ell pogués fer-la.

Lluvia hacia la mañana

La gran jaula de luz se ha roto en el aire,

liberando, creo, cerca de un millón de pájaros

cuyas salvajes sombras en ascenso no regresarán,

y todos los cables vienen cayendo.

Sin jaula, sin pájaros que espanten; la lluvia

se abrillanta ahora. Es pálida la cara

que probó el rompecabezas de su prisión

y lo resolvió con un beso inesperado,

cuyas pecosas manos, sin sospechar, plantaron.

Elizabeth Bishop

La recepta:

4 quadrats de xocolata amarga (o al voltant d'una tassa de xocolata)

4 ous

1/2 tassa de mantega

2 1/2 tasses de sucre blanca

1 tassa de farina

2 culleradetes de vainilla

2 tasses de nous picades

Fondre la xocolata i la mantega junts, es fonen juntament amb la meitat del sucre i una mica d'aigua. Deixar refredar una mica i batre els ous i la resta del sucre.

Tamisar la farina, afegir la vainilla i les nous. La pasta és molt densa - no corre molt. Posar la pasta en un motlle quadrat.

Enfornar  al voltant de 45 minuts.  una hora, depenent del gruix.  Ha de ser sec a la part superior, just allunyant-se de les vores,  però encara força humit al mig. Tallar en quadrats en el motlle i retirar amb espàtula.

concert de sant jordi

El concert es divideix en dues parts. A la primera, sota la direcció de Borja Mascaró, els músics interpretaran un recull de les suites 1 i 2 de L'Arlésienne, de Georges Bizet; amb la JOC rebent el suport de la secció de vents de la Banda. A la segona part la Banda interpretarà Quadres d'una exposició, de Modest Mussorgski. en la versió arranjada per a gran orquestra que va fer Maurice Ravel, amb la incorporació dels violoncels i el contrabaix de la JOC.

pastissos literaris, 4

Pastís de Kit Kat per Roald Dahl

Roald Dahl (1916 – 1990), novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata,  James i el préssec gegant,  Matilda,  Les bruixes i Històries imprevistes.

Sabeu quin era el pastís de xocolata favorit de Roald Dahl?  Era el KitKat: es menjava un Kit Kat cada dia com a mínim.  Dahl era un expert en dolços:  el seu gos menjava Smarties, a la seva primera dona el va portar llet rosa quan es va posar malalta (s’han de liquar maduixes amb la llet i sucre fins que quedi tot homogeni, Servir amb ratlladures de xocolata per sobre).

Dahl tenia clares opinions sobre com havia evolucionat la indústria de les xocolatines al llarg del segle XX. I per a un expert en xocolatines no és estrany descobrir que el seu pastís favorita és la que coneixia com Kit-Kat Pudding, una recepta molt senzilla segons la seva dona Valerie que consisteix a agafar diversos Kit-Kat, apilar posant entre uns i altres crema xantillí i congelar el conjunt perquè sigui un tot. 

any palau i fabre

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués,

com si ni jo me n'adonés,

d'aquest donar-me: com si ho fes

un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés

a canvi meu per sempre més:

que res de mi no me'n quedés

en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,

per un de sol, però que besés

i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,

com si ni jo me n'adonés:

com una almoina que se'm fes..

L’any Palau i Fabre començarà el proper 21 d’abril de 2017, per commemorar del centenari del naixement de l’escriptor Josep Palau i Fabre (1917 – 2008).

Poeta, assagista, narrador, dramaturg, traductor, crític, historiador i col·leccionista d’art, Palau i Fabre és un dels grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX i, alhora, una de les figures més rellevants.