Bo
i que ja al 1585 s’inicià el desenvolupament del comerç del cacau a la
península Ibèrica, no fou fins el segle XVIII que s’introduí a la resta
d’Europa, començant per França i Itàlia. Espanya va ser, doncs, el primer país
exportador de xocolata i no és pas per casualitat que la primera fàbrica
s’obrís a Barcelona l’any 1780.
Sabem
que a l’any 1777, a Barcelona, un xocolater de nom Fernandes va inventar un giny per fer xocolata sòlida, tot una
novetat en aquells anys. La màquina del senyor Fernandes, de la qual ens parla en
Joan Amades, no devia ser gaire diferent de la mostrada en
el dibuix: una andròmina mig mecànica i mig hidràulica. Malauradament ens l’hem d’imaginar, perquè de
la màquina original no n’ha quedat res: ni un dibuix, ni una descripció ni el
testimoni d’algú que l’hagués vista de prop. Sembla ser que durant un temps la
van tenir exposada al carrer Sant
Silvestre, on hi havia la seu del
Gremi de Xocolaters de la ciutat. Se
sap que va despertar l’interès dels pastissers de París, els quals van enviar
una comissió d’experts a Barcelona a investigar-ne les excel·lències.
El
mateix dietari del Baró de Maldà (Rafael
d’Amat i de Cortada) deixa constància de l’existència d’una fàbrica de
moldre xocolata, a Manresa. Escriu el
dia 11 de setembre de 1810: “Anàrem i entràrem a veure la fàbrica del xocolate
[…], veient ja lo xocolate mòlt, sentint-se son olor aromàtic que pareixia
percerbir-ne lo gust d’ell sent beguda; com a mi un de tants aficionats al
xocolate, com que en prenc matí i tarda, com lo pa quotidià”.
Una
mica més endavant, al segle XIX, apareix un recull anònim de receptes
excepcional: La cuynera catalana
(1835), en què s’inclouen les “pastillas de xacolata” i els “bascuyts de
xacolata”. Aquest receptari és considerat el primer tractat de cuina escrit en
català després del buit en la materia que seguí al Llibre del Coch (1520), un buit, certament, molt sospitós. És, per
tant, el pont entre la cuina medieval i l’actual, mentre no trobem d’altres
referents.
A
Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, només podien elaborar i vendre
xocolata les persones que formaven part d’un gremi. De gremis que poguessin fer
xocolata, fins al segle XIX, en trobem només a Barcelona. I des de la ciutat,
es distribuïa per tot el territori. Això no vol dir que no hi haguessin
xocolaters a altres ciutats; però de gremis, no. Els xocolaters podien elaborar el producte a
la seva botiga o a la mateixa casa de qui els encarregava la xocolata (així ho
preferien les classes benestants). Per
fer-los la xocolata havien de portar els estris: una pedra i els ingredients
per fer la barreja: cacau, sucre i espècies. Sota la pedra rectangular i llisa
encenien una flama ben generosa que escalfava les faves de cacau fermentades,
torrades i espellofades i hi feien córrer per sobre un corró també de pedra,
per tal de fer la mòlta. Els xocolaters havien de ser homes forçuts i de
constitució robusta.
La introducció de
la xocolata a Catalunya
Gemma Bufias
Fragments
del treball presentat al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada