"Ser branca del cedre sense tremolar de fred, tranparència del vidre, ingravidesa de l'aire instant viscut. Tornar al temps de cada dia, tornar al batec del poema."
A Little Princess es una novela de Frances Hodgson Burnett, publicada por primera vez como libro en
1905.
La novela es una versión ampliada del cuento "Sara Crewe: o lo que sucedió en Miss
Minchin", que se publicó en la revista St. Nicholas, desde diciembre de 1887 y fue publicado en formato
libro en 1888. Según Burnett, tras
componer la obra de 1902 A Little Un-fairy Princess basada en
esa historia, su editor le pidió que ampliará
la historia hasta crera una novela con "las cosas y las personas" que
había dejado fuera del cuento”.
La novela fue publicada por Charles Scribner's Sons con ilustraciones de Ethel Franklin Betts y el título completo fue: Una pequeña princesa: la historia completa de Sara Crewe contada por
vez primera.
Sinopsis:
El capitán Ralph Crewe, un acaudalado viudo
inglés, ha criado a su única hija, Sara, en la India, donde está destinado como miembro
del ejército británico. Debido a que el
clima en la India se considera demasiado severo para los niños, las familias
británicas que viven en el Raj tradicionalmente envían a sus hijos a un
internado en Inglaterra. El capitán
Crewe inscribe a su hija Sara en el internado para niñas de la señorita Minchin
en Londres. Crewe adora a su hija tanto
que ordena y le paga a la directora por un tratamiento especial y lujos
excepcionales para Sara, como una habitación privada para ella con una empleada
doméstica y una sala de estar separada, junto con carruaje privado y un poni. La señorita Minchin abiertamente se burla de
Sara por su dinero, pero en secreto y celosamente la desprecia por su riqueza.
La hermana menor de la señorita Minchin, Amelia, es bondadosa pero su voluntad es débil…
El proper dijous, 1 de març de 2018, l’Esperança Castell Rodriguezpresenta a Cerdanyola del Vallès el seu quart
recull de poemes, BLAU ARGILA,
editat per Meteora.
L’acte tindrà lloc
a : Cal Pintxo, carrer Sant Ramón
154, a les 19.30 hores.
Presentarà l’acte l’amic,
impressor i... jugador de ping-pong, Josep Mª Riera, i intervindran laMaria
Nunes, escriptora i crítica literària; el Jordi Fernando, editor i l’autora.
Recital de poemes i
música a càrrec de la pianista Mónica
Trueba.
Isabel de Villalonga, Isabel Cordero (text), Luis Plana del Llano
(fotografia)
Editorial Àmbit, 2013
Obrim
les portes de jardins pràcticament desconeguts de Barcelona, un món privat i
plàcid que s'amaga darrere de les reixes i les altes tàpies: claustres
medievals, jardins històrics transmesos de generació en generació, patis
interiors, àtics espectaculars, entranyables jardins familiars i nous jardins
contemporanis. Són espais que desperten els sentits i mouen les emocions, i
demostren així que l'esperit jardiner de Barcelona no s'ha perdut, que es manté
en el temps i en la història.
A
Barcelona hi ha 700 hectàrees de jardins privats. La majoria són espais
pràcticament desconeguts: jardins
paisatgístics que aprofiten espais insòlits com antigues pedreres, jardins
formals i clàssics, uns altres de disseny més modern. Patis interiors que creen
espais recollits i íntims, i també santuaris als terrats d'edificis.
Alguns
es poden visitar però són poc coneguts, com el gran claustre gòtic del monestir
de Pedralbes. També hi ha "jardins secrets" en el cor de la ciutat,
espais de natura insospitats, com el jardí de l'hotel Alma, a l'interior d'una
illa de l'Eixample.
Avui hem parlat, llegit i redescobert
una veu singular, la de la Montserrat Roig, en l’exposició, que es pot visitar
de forma gratuïta, fa el Born Centre de Cultura i Memòria fins ala trenta d’abril
d’enguany.
Gràcies Eva per tot el teu treball.
“Tant la vida, com els llibres, com
la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer
t'ho trobes, després ho esculls.”
“La cultura és l'opció política més
revolucionària a llarg termini.”
“Que no em demanin que a les meves
novel·les apareguin dones meravelloses, dones
d’una peça. Les dones no som ni meravelloses ni d’una
peça. Som plenes de pors, d’angoixes, de la mateixa manera que els homes!”.
“El feminisme per a ésser total ha de
saber emmarcar-se en un context polític que sigui alliberador. El feminisme aporta als partits polítics que
estem pel socialisme una nova manera de concebre la lluita en què les dones ens
sentim realment protagonistes. El feminisme polític, cal aclarir-ho, no va en
contra de la família ni contra el matrimoni, sinó contra que siguin cèl·lules
socials que es mantenen més per raons econòmiques que no per raons d’afecte”.
Demà, els de Vespres Literaris, visitarem l'exposició: "Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia", al Born, centre de cultura i memòria i llegirem textos de les seves obres.
El
jardín secreto “The Secret Garden” es el título de una película norteamericana del año 1949, basada en la novela homónima de Frances Hodgson Burnett.
Dirigida por Fred
M. Wilcox, con guión de Robert
Ardrey, música de Bronislau Kapery
la fotografía de Ray June (B&W).