18 de febr. 2018

montserrat roig, 1977. memòria i utopia




Avui hem parlat, llegit i redescobert una veu singular, la de la Montserrat Roig, en l’exposició, que es pot visitar de forma gratuïta, fa el Born Centre de Cultura i Memòria fins ala trenta d’abril d’enguany.

Gràcies Eva per tot el teu treball. 



“Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.”

“La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.”



“Que no em demanin que a les meves novel·les apareguin dones meravelloses, dones
d’una peça. Les dones no som ni meravelloses ni d’una peça. Som plenes de pors, d’angoixes, de la mateixa manera que els homes!”.



“El feminisme per a ésser total ha de saber emmarcar-se en un context polític que sigui alliberador.  El feminisme aporta als partits polítics que estem pel socialisme una nova manera de concebre la lluita en què les dones ens sentim realment protagonistes. El feminisme polític, cal aclarir-ho, no va en contra de la família ni contra el matrimoni, sinó contra que siguin cèl·lules socials que es mantenen més per raons econòmiques que no per raons d’afecte”.

Montserrat Roig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada