per terres del montsec, dos

El diumenge, dia 5 de maig, comencem el dia a l’estació del tren de Balaguer; farem la ruta del tren del llacs, un espectacular viatge vorejant el curs del Noguera Pallaresa, travessant literalment les serres del Mont-roig i el Montsec. Una vegada en el tren, creuem paisatges espectaculars de parets aspres, congostos i quatre embassaments, els de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers  i  Sant Antoni, amb panoràmiques espectaculars desprès de travessar un total de 41 túnels i 31 ponts.

Arribats a la Pobla de Segur, ens espera el nostre autobús, que ens a acompanyat una estona durant el viatge en tren, per portar-nos al proper nucli de Salàs de Pallars, on visitarem el seu conjunt de botigues històriques, un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva per mitja del objectes d’us quotidià.

Tot va començar fa uns vint anys, quan els pares de Ramon Farràs van tancar per jubilació un petit comerç que havien regentat tota la vida al poble. Va heretar dels seus pares algunes prestatgeries de la botiga i les va posar al garatge de casa seva, a poc a poc va anar omplint-les amb llaunes, caixes i envasos fins completar lo que avui és un exemple de tenda de “ultramarimos y coloniales” dels anys cinquanta. Ramon Farràs va ser professor d'Història (actualment està jubilat) i de seguida va descobrir que aquests objectes podien ser molt útils per a les seves classes al institut de Tremp, ja que podia, amb ells , explicar de manera molt entenedora,  com funcionava la venda a granel, o reflexionar amb els seus alumnes sobre el pas del món artesanal a l'industrial i sobre els canvis en els nostres hàbits de consum quotidians o, simplement, narrar com va tenir lloc l'aparició de les marques i l'explosió de la publicitat al nostre país.

A poc a poc, el projecte va anar en alça i, amb la complicitat de l'Ajuntament, van recupera locals del poble per recrear antics comerços: primer va ser la barberia, més tard la farmàcia, l'estanc una perfumeria-merceria, un bar, el quiosc o la impremta.

Aquestes tendes son un vestigi històric que ens va permetre recordar aquells productes i marques que ens han acompanyat durant generacions.

Per la tarda, ens vam apropar al poblet de Isona, per visitar el Museu de la Conca,  Dellà, espai que conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya, amb una franja de sediments del Cretaci superior que va dels 72 als 66 milions d’anys. Els fòssils que s’hi troben consisteixen en restes esquelètiques, ous i ossos dels darrers dinosaures que van habitar Europa, i ens permeten comprendre com era la vida a finals de Cretaci, quan tot just  els Pirineus començaven a formar-se i el mar arribava a banyar les comarques del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera.

Per completar una nova jornada de moltes activitats i visites, la Marutxi va dirigir un taller de creació “a la manera d'en Guinovart”..., i aquí estan els resultats:

per terres del montsec, u

Aquest any hem fet el nostre viatge anual a terres de Lleida i l’Aragó, en un recorregut que ens ha portat a terres de d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.

 Iniciem la ruta el dissabte 4 de maig en un important , i també oblidat, jaciment iber situat a la població de Tornabous: el jaciment iber del Molí de l’Espígol. Aquest assentament urgellenc va tenir una gran potencia política, comercial i econòmica abans de l’arribada dels romans. El seus orígens es remunten a la primera edat del ferro, i el seu màxim esplendor està datat  entre els segles IV i III aC. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, la complexitat del traçat urbà o les innovacions,  com les canalitzacions sota l’enllosat,  posen de manifest la seva riquesa i potencial.

Al voltant del 200 aC el poble ibèric dels ilergets es va desfer i es va abandonar. Hi va haver una posterior reocupació fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.

Aprofitant la proximitat, ens vam apropar al Centre d’interpretació Lluis Companys, del Tarròs, un espai destinat a una exposició permanent dedicada a la figura, obra i època de Companys.

La propera parada era Agramunt, però pel camí vam admirar el Pilar d’Almenara una torre mestra de defens del segle XI. De planta circular, estructurada en tres nivells, és l’únic testimoni que es conserva, restaurat, de tot un conjunt defensiu que actualment resta derruït.

Per completar el matí, vam visitar l'Espai Guinovart, d'Agramunt, un centre d'art contemporani creat per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment; una obra que gira entorn d'Agramunt,  del seu territori,  del seu paisatge i de la seva gent.

L'Espai Guinovart es troba a la plaça del mercat d'Agramunt.  En realitat, l'edifici on està és l'antic mercat, que va ser cedit a l'artista, fa 25 anys,  per l'Ajuntament d'Agramunt. Guinovart es va encarregar de dissenyar fins a l'últim detall de la seva remodelació. I va aconseguir un espai molt especial,  que per la seva atmosfera convida a la reflexió. "És com una església, transmet tranquil·litat", explica Maria Guinovart, filla i presidenta de la Fundació Guinovart. I afegeix: "En la majoria dels museus, les obres estan penjades a les parets, en canvi,  a l'entrar a l'Espai Guinovart és com entrar en un quadre".

Per la tarda vam visitar el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, declarat monument historicoartístic el 1931. La primera ordre monàstica fou la dels premostratencs (una ordre religiosa catòlica de canonges regulars, fundada per Norbert de Xanten en 1120. El seu nom es deu al lloc on es va originar, a l'abadia de Prémontré (França). La seva vida es basa en la regla de Sant Agustí.), que hi va ser-hi fins el 1840.

A destacar el seu claustre (molt restaurat) del segle XII i la seva església gòtica,  començada el segle XIV i mai acabada. Durant el segle XVIII va esdevenir un important focus d'irradiació cultural.

Per acabar un dia tan atapeït, ens vam apropar a Àger, municipi que acull el Parc Astronòmic del Montsec (PAM). Situat a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà, vam gaudir d’una nit de lluna nova perfecte per contemplar la cúpula celeste en una nit inoblidable. Vam visionar estrelles molt llunyanes gràcies al telescopi Assumpció Català (el 1970 fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, i va ser professora de matemàtiques i astronomia a la UB. Va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i va representar l'estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. Aquest es el primer telescopi al món amb nom de dona.

A continuació vam accedir a l’Ull del Montsec”, un planetari multimèdia 3D digital,  amb una cúpula mòbil de dotze metres de diàmetre, on vam visionar la pel·lícula "Som Estrelles". Al final de la mateixa, la cúpula s’obre i pots observar el cel real. Inenarrables les sensacions que produeix tot plegat.

barcelona poesia 2019

PROGRAMA

roser de maig 2019

PROGRAMA DE MA

exposició

El Museu de Ca n'Oliver inaugura demà,  dijous 2 de maig,  a les 19 hores,  l'exposició Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència, amb una visita guiada a càrrec del comissari de l’exposició, Sergi Freixes.

L’exposició proposa posar el focus en un moment singular,  brillant,  d’aquesta història. És el moment de la Segona República.  Perquè,  com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura,  la primera meitat dels anys trenta a Catalunya va significar,  també per a la cuina,  un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i moderna que va influenciar enormement quan va esclatar la Guerra Civil.  D'aquesta manera,  també mostra la preocupació que va existir des de les institucions a partir del 1936 per crear un receptari culinari que assegurés a la societat catalana,  en una època tan difícil,  una alimentació sana aprofitant els productes de la nostra terra.

L’exposició, que es pot visitar fins al 28 de juliol, comptarà amb activitats  complementaries, que detallem:

TALLER DE CUINA.

Cuina d’aprofitament, el dissabte 8 de juny, a les 11:30 hores. Constarà d’una part teòrica sobre la cuina d'autosuficiència (visió històrica, raons mediambientals, etc) i una part pràctica, en la que s’elaborarà alguna recepta, com per exemple: fermentat vegetal, beguda nutritiva o un desinfectant natural... tot amb aliments d’aprofitament

XERRADA.

 Qui controla els aliments controla la població,  a càrrec de  Aina Muñoz; dimecres 12 de juny, a les 18:30 hores

RECITAL POÈTIC I TASTET.

Poesia contra la guerra, divendres 12 de juliol,  a les 21 hores; pels companys de Passi-ho Bé Teatre;  s'hi farà un recital poètic i un tastet de subsistència a la terrassa.

VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ

A  càrrec de Sergi Freixes

Dissabte 13 de juliol, a les 18:30 hres

Horaris:  dimecres, dijous i divendres de 17 a 20hores;  dissabtes  d'11 a 14:30 i de 16:30 a 20 hores i diumenges i festius de 10:30 a 14:30 hores (lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver , carrer de València, 19; 08290-Cerdanyola del Vallès)

Nota:

També a partir del 2 de maig el museu acollirà l’exposició Repressió i mort a la rereguarda. L'Església Vella de Sant Martí, centrant-se en l'església vella de Sant Martí i "la seva recuperació de la memòria històrica".