Aquest divendres, 20 de maig, a partir de les 18.30h tindrà lloc als Jardins de Ca n’Ortadó una ruta poètica a partir del llibre Dones, arbres i poesia, amb la participació de les autores, Margalida Capellà i Soler i Marta Pérez Sierra, curadores del llibre; i Esperança Castells, Maria Antònia Massanet i Mercè Bagaria, poetes antologitzades a l’obra.
L’activitat comptarà amb la participació de Vespres literaris, l’Agrupació Musical de Cerdanyola, l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Ateneu i del Servei Local de Català.
Article del Albert Claramont al Nova Tàrrega, del 10 de febrer de 2022:
Altes són les alzines, oh Menalcas
poema atribuït a la poeta grega Erífanis
·Molt sovint l'atzar crea l'art, o ens el descobreix.
És el cas del llibre que ens ocupa, producte d'un intent d'Itinerari literari pensat per la professora Margalida Capellà amb els seus estudiants de Grec de batxillerat, quan es va adonar que només amb una poeta i un breu text no en tenia prou per a una ruta. Després, en una guàrdia amb uns alumnes de 4t –"alumnes díscols d'una classe de marxa lenta", com la professora mateixa els anomena–, sota la fresca d'un llorer que no havien sabut identificar en una primavera ja calorosa, ella mateixa, després de la lectura d'un poema, s'atreví a parlar-los del mite d'Apol·lo i Dafne, origen suposat del llorer. Quina no fou la seva sorpresa quan aquells alumnes no van voler tornar a la seva aula i dramatitzaren el mite.
La història autèntica comença aquí, ja que tres nois li van proposar de fer la ruta poètica com a projecte de recerca. Varen cercar per internet així i tot trobaren poca cosa pel fet que –estimats lectors, segur que pensareu el mateix–, hi ha molt poques antologies de poesia de dones. Tanmateix, amb la Margalida s'hi van posar a fons, llegint hores i hores poesia escrita per aquestes dones que sovint han estat relegades de la història de la literatura.
Aquells nois, junt amb la informació dels jardiners de l'Institut, havien après quin arbre tenien davant i encara més important, a respectar-lo i donar-li el valor que té.
Aquest itinerari poètic havia quedat en un calaix, no obstant la idea de visibilitzar la poesia escrita per dones ni pensant, a més, que ja sempre s'ha escrit sobre els arbres. Per desgràcia havien transcendit més els Costa i Llobera, Verdaguer, Maragall, Carner, Josep Maria de Segarra… Després d'unes quantes vicissituds, marcades per la pandèmia, va comptar amb la col·laboració com a coeditora –entusiasta, com sempre en ella– de la poeta Marta Pérez Sierra.
I aquí tenim aquest llibre esplèndid, recomanable de totes totes. Aquí es recullen els textos no només de les poetes que ja hi eren al principi, de Premià o del Maresme, sinó tot un enfilall d'escriptores que, començant per les clàssiques Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, o Rosa Leveroni, segueixen amb Maria-Mercè Marçal, Simona Gay, Montserrat Abelló o Felícia Fuster i moltes més, fins a cent trenta!, que han treballat el tema arbori a partir de criteris didàctics i poètics. Les poetes antologades són de tots els Països Catalans, territori amb llengua i cultura comuna, però d'estils molt diferents i amb propostes que van des de les més clàssiques a les més innovadores i actuals. Com a referència urgellenca, permeteu-me que us esmenti a la targarina Montserrat Aloy amb un poema sobre el Gingko Biloba. A la darrera part s'inclouen en el llibre Dones, arbres i poesia de Voliana, un recull de poemes ja publicats i molts de fets a propòsit per a aquest llibre, acompanyats de les il·lustracions de Joan Pasqual.
Un llibre admirable, que serveis per al gaudi lector però també com a material didàctic i participatiu i aquí és on li veig un plus per a tenir-lo a casa. El llibre s'organitza mitjançant el nom de cada arbre en català i el terme tècnic en llatí. A sota, la traducció en castellà, anglès, francès i alemany. Hi trobareu també els mites al seu voltant i sovint es fan paral·lelismes dona/arbre."
Com diu la Marta Pérez en el seu Dona:
Tu i jo som dones d'heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Un llibre especial on podeu trobar meravelles com aquest haiku de la Mònica Miró Vinaixa:
Esclat metàl·lic:
l'estornell despentina
verds d'olivera.”
.jpeg)
