.jpeg)
Arbres, dones i poesia, ahir vam celebrar la comunió amb una aliança cada
cop més llunyana: adobar i cultivar el nostre propi jardí, en un món que dona
l'esquena a tot fet natural.
Al lil·liputenc espai de Ca n’Ortadó, vam trenar paraules amb tot allò que,
oblidat, imperativament conforma el nostre únic món; i en fer-ho amb una
actitud amorosa, conciliadora, femenina, generà la trobada amb el nostre ésser
primigeni, tot femení i plural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada