"—Amics meus, no us imaginaríeu
mai amb qui acabo de parlar durant cinc hores.
Atesa la seva agitació, en vam
deduir que era un personatge que coneixíem de nom. Vam buscar entre les
estrelles de la cançó o del cinema, els presentadors de televisió, els polítics
i els esportistes cèlebres. Vam citar la meitat de París. Sense èxit.
—És francès? —va preguntar en
Gregorios.
—No, va cridar el meu taxi al
bulevard Malesherbes. Vaig pensar: «Igor, avui és el teu dia de sort». Me'l
mirava pel retrovisor. No m'ho podia creure. Ell, al meu taxi! Vaig dubtar alguns
instants i em vaig llançar. Li vaig parlar en rus.
—És Gromiko d'incògnit? —va
suggerir en Pavel.
—Es un déu vivent!
Tots alhora van dir: «Nureiev!».
—Al principi, no li volia dir
banalitats com ara: sóc un dels seus grans admiradors, que deu sentir mil
vegades al dia. I estava una mica en guàrdia. Vaig evocar La Bayadère, que vam
veure l'any 61 amb en Leonid i en Vladímir. Es recorda d'aquell vespre màgic i
de la multitud dreta aplaudint i cridant bravos inacabables. Va notar fins a quin punt
jo estava trasbalsat. Se li va obrir el cor. El vaig deixar a l'Òpera, a
l'entrada dels artistes. Tenia pressa i continuava parlant i rient. És l'home
me guapo del món i l'artista més gran. Ens vam quedar al cotxe. Recordàvem
Kirov i Leningrad. Tenia llàgrimes als ulls. Feia tard. No li vaig cobrar la
carrera. Ell em va invitar a entrar on actuava amb el Royal Ballet. Vaig
assistir a una part dels assajos. És extraordinari. Els altres es paren per
mirar-se'l. Sembla un àngel baixat del cel. Quan me'n vaig anar, va venir a
donar-m les gràcies. Us n'adoneu? Ell! Dir-me gràcies! Per haver-li recordat el
país.
—És una trobada bonica —va dir lmré."
Jean-Michel Guenassia
El Club dels optimistes
incorregibles
Edicions 62, 2010
Pag. 498
Rudolf Nureiev (17/03/1938-06/01/1993) va néixer
en un tren, prop de Irkutsk, va ballar professionalment
des de els quinze anys y va estudiar a la Escola Coreogràfica de Leningrad del 1955 al 1958, data en la que se va
convertir en el primer ballarí del Ballet del Teatre Kirov de San Petersburg. S’exilia
del seu país, l’URSS, en 1961, aprofitant una gira per París amb el Kirov.
A Paris coneix a la gran ballarina
britànica Margot Fonteyn, amb la que formaria una de les parelles de dansa més
famoses i amb més èxit de tots els
temps. En 1962 s’associa al Royal Ballet de Gran Bretanya.
També va ballar amb l’American
Ballet Theatre, la companyia de Martha Graham y oaltres formacions. Va reconstruir la coreografia de El llac dels cignes (1964),
Don Quixot (1973) i altres ballets del coreògraf del segle XIX Marius Petipa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada