12 d’abr. 2012

el club..., sis



“L'Igor no volia parlar d'aquesta època. Calia forçar-lo.
—Per què vas passar a l'Oest?
—Si no hagués fugit, avui seria mort.
—Per què te'n vas anar? Digue-m'ho.
—Si t'ho expliqués, no ho entendries. És complicat. Va, juga. Sembles una iaia, amb la teva xerrameca.
Jo tornava a jugar. Al cap d'una estona, li feia una altra pregunta. Ell feia veure que es concentrava en el joc. A vegades explicava retalls de coses, ajudat pels records. Jo m'havia d'espavilar per reconstruir el puzle, però faltaven les peces essencials. Allà hi va deixar la mare, la dona, un fill de la meva edat i una filla més petita. No en sabia res des de feia vuit anys.
—He viscut unes quantes vides que he oblidat.
—Un no decideix oblidar en un tancar i obrir d'ulls.
—Sí. Oblides o et mors.
El seu silenci, enigmàtic, atiava la meva curiositat. La seva manera d'eludir les meves preguntes i les seves reserves deixaven suposar un passat misteriós que jo volia endevinar. L'Igor havia decidit no donar-hi més voltes. La seva vida, l'única que consentia a recordar, començava en arribar a França.”

Jean-Michel Guenassia
El Club dels optimistes incorregibles
Edicions 62, 2010
Pag. 120






Música: Quartet de corda Op. 110 (2º mov), D. Xostakóvitx. Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 , 9 d'agost de 1975. Compositor soviètic que  va tenir unes relacions difícils amb el règim. Aquest va denunciar públicament la seua música el 1936 i el 1948.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada