“L'Igor no volia parlar d'aquesta
època. Calia forçar-lo.
—Per què vas passar a l'Oest?
—Si no hagués fugit, avui seria
mort.
—Per què te'n vas anar?
Digue-m'ho.
—Si t'ho expliqués, no ho
entendries. És complicat. Va, juga. Sembles una iaia, amb la teva xerrameca.
Jo tornava a jugar. Al cap d'una
estona, li feia una altra pregunta. Ell feia veure que es concentrava en el
joc. A vegades explicava retalls de coses, ajudat pels records. Jo m'havia
d'espavilar per reconstruir el puzle, però faltaven les peces essencials. Allà
hi va deixar la mare, la dona, un fill de la meva edat i una filla més petita.
No en sabia res des de feia vuit anys.
—He viscut unes quantes vides que
he oblidat.
—Un no decideix oblidar en un
tancar i obrir d'ulls.
—Sí. Oblides o et mors.
El seu silenci, enigmàtic, atiava
la meva curiositat. La seva manera d'eludir les meves preguntes i les seves
reserves deixaven suposar un passat misteriós que jo volia endevinar. L'Igor
havia decidit no donar-hi més voltes. La seva vida, l'única que consentia a recordar,
començava en arribar a França.”
Jean-Michel Guenassia
El Club dels optimistes incorregibles
Edicions 62, 2010
Pag. 120
Música: Quartet de corda Op. 110 (2º mov), D. Xostakóvitx. Sant
Petersburg, 25 de setembre de 1906 , 9 d'agost de 1975. Compositor soviètic
que va tenir unes relacions difícils amb
el règim. Aquest va denunciar públicament la seua música el 1936 i el 1948.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada