2 d’abr. 2012

un somriure al club


(Leonid Krivoxin explica una anècdota al club dels optimistes incorregibles)

-         << Em vaig trobar en una cel·la amb dos russos més que no sabien per què els havien detingut. “Jo”, va dir un tipus de Kiev, “vaig arribar cinc minuts tard: em van acusar de sabotatge”. “Jo”, va explicar un home que venia de Novgorod, “anava cinc minuts avançat: em vam acusar d’espionatge”. “Jo”, afirmà en Leonid. “vaig arribar a l’hora i em van acusar d’haver-me comprat el rellotge a l’Oest”.>>

Jean-Michel Guenassia
El Club dels optimistes incorregibles
Edicions 62, 2010
Pag. 116

L’acudit em porta a la memòria la pel·lícula Billy Wilder  Un, dos, tres,  estrenada l’any 1961- el mateix any que és va aixecar el mur de Berlin.  

La pel·lícula, molt divertida - us la recomano- , està ambientada en el Berlín de la Guerra Freda i el guió , del mateix Wilder, basat en la obra teatral del mateix nom de Ferenc Molnár. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada