El llibre Viure!, de Yu Hua es un
gran fresc de la història xinesa dels últims seixanta anys, amb tres moments cabdals:
la guerra civil, el Gran Salt Endavant i la revolució cultural.
 |
| Jinzhou, 1948 |
La Guerra Civil xinesa, va ser un conflicte entre el Partit
Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista xinès (PCX). Es va iniciar
l'abril del 1927 , quan la facció dretana del KMT, dirigida per Chiang
Kai-shek, va depurar els comunistes de l'aliança formada entre el KMT i el PCX.
Després de la invasió japonesa de Xina, el govern dirigit per Chiang Kai-shek
es replega cap a l'interior del país, establint la capital provisional en
Chongqing, ja que Nanjing havia caigut en mans dels japonesos. Durant la
invasió japonesa la lluita es va interrompre i els bàndols van formar un front
unit contra els invasors. Després del final de la Segona Guerra Mundial, els
japonesos es retiraren de Xina. En aquest moment, es reprèn l'enfrontament amb
els comunistes, dirigits per Mao Zedong.
El 21 de gener de 1949 tropes
comunistes xineses ocupen la ciutat de Beijing, i l'1 d'octubre Mao Zedong
estableix la República Popular de la Xina, esdevenint un estat comunista. La
guerra va acabar el maig del 1950 amb una cessació no oficial de les
hostilitats entre els dos bans, quedant finalment sota control dels
nacionalistes els territoris insulars de Taiwan, Pescadors i diverses illes
costaneres de la província de Fujian.
 |
| Mao Zedong |
El Gran Salt Endavant foren una
sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades en la República
Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de Xina a la fi dels 1950 i
principis dels 1960 amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país
per a la industrialització. El fracàs d'aquestes mesures, unit a una sèrie de
catàstrofes naturals, va produir una fam que, segons la majoria de les
estimacions, va provocar la mort d'entre 20 i 30 milions de persones.
La Gran Revolució Cultural
Proletària va ser una campanya de masses organitzada pel líder del Partit
Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts
càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van
acusar de trair els ideals revolucionaris. Segons la interpretació més
habitual, en el fons la Revolució Cultural hi havia una lluita pel poder en la
qual l'aspiració de Mao per recuperar la seva autoritat es va veure recolzada
per les ambicions d'altres membres del partit.
Si bé la Revolució Cultural en si
va finalitzar amb l'IX Congrés del Partit Comunista de la Xina l'abril de 1969,
és freqüent estendre el període històric designat amb aquesta expressió a tota
l'etapa de lluites pel poder en la República Popular de la Xina que es va
estendre des de 1966 fins a 1976, any que va morir Mao i es va arrestar la
Banda dels Quatre.
La Revolució Cultural va permetre
Mao recuperar el poder polític, del que havia estat apartat després del fracàs
del Gran Salt Endavant. Aquesta lluita pel poder donaria lloc a una situació de
caos i commoció política que va estar acompanyada de nombrosos episodis de
violència, en la seva majoria protagonitzats pels guàrdies rojos, grups de
joves, tot just adolescents en molts casos, que, organitzats en comitès
revolucionaris, atacaven a tots aquells que havien estat acusats de
deslleialtat política al règim i a la figura i el pensament de Mao Zedong.
Font: wiki català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada