el sonet LXVI

El sonet LXVI, de William Shakespeare, un cant contra tot totalitarisme

Shakespeare ho va escriure fart de les restriccions que el puritanisme anglès imposava a la seva llibertat creativa. 

Entre 1927 y 1939, l’autor jueu-alemany de novel·les històriques Lion Feuchtwanger va escriure una   trilogia novel· lística titulada La sala d'espera (Der Wartesaal) , on narra l'ascens del nazisme. 

En el tercer volum, Exil, recrea l'existència, a l'exili francès,  d'un poeta imaginari anomenat Harry Meisel, que viu obsessionat amb el Sonet 66 de Shakespeare. Inspirat per ell, Meisel es proposa escriure 13 relats cínics, un per cada vers acusador del poema. L'acció de tots ells transcorreria en l'Alemanya de Hitler i  il·lustraria el sentit profètic de cada un dels versos ... encara saltant-se l'últim de tots, el de l'esperança, el que convida a seguir vivint a fi de no deixar sola a la persona estimada. Meisel decideix eliminar-lo, convençut que en un món on impera el nazisme ja no queda amor que justifiqui agafar-se a la vida.   Així, "de tot això cansat", el Meisel de la novel · la es mostra conseqüent i posa fi voluntari a la seva existència.

A partir de la novel·la de Feuchtwanger, el Sonet 66 va passar a convertir-se en un lament simbòlic dels intel·lectuals afectats pel nazisme i dispersos en una diàspora forçosa.

Cansado ya, la muerte sólo quiero,

Viendo a lo que aquí el mérito se presta,

Y viendo a la miseria en son de fiesta,

Y tenido por noble al trapacero.

Escupido el honor, y el verdadero

Hombre en quien la virtud se manifiesta.

Sujeto a la ignorancia, tan funesta,

El mérito, el saber, ente el dinero.

Amordazado el arte, la locura

Insultando al talento, descocada;

Cediendo la verdad a la impostura.

El Bien sirviendo al Mal… Mi alma cansada.

Buscaría la muerte en su amargura

Si no separase de mi amada.

Versió de Jaime Martí-Miquel (1895) 

De todo esto cansado, pido el mortal descanso,

al ver nacer mendigo aquel de mayor mérito,

y la enclenque torpeza, ornada alegremente,

y la fe más sincera, vilmente traicionada

y el honor refulgente, donado innoblemente,

y la casta virtud, forzada a ser buscona,

y recta perfección, afrentada con saña,

y fuerza mutilada, por el poder corrupto

y el arte amordazado, con toda autoridad,

y la docta locura, oprimir al talento,

y la honradez sencilla, mal llamada simpleza,

y al Bien que cautivado, sirve al Mal, su Señor.

Cansado de estas cosas, quiero dejar el mundo,

salvo que por morir, dejo solo a mi amor.

Versió de Ramón García González

y…l’original

Tired with all these, for restful death I cry,

As, to behold desert a beggar born,

And needy nothing trimm'd in jollity,

And purest faith unhappily forsworn,

And guilded honour shamefully misplaced,

And maiden virtue rudely strumpeted,

And right perfection wrongfully disgraced,

And strength by limping sway disabled,

And art made tongue-tied by authority,

And folly doctor-like controlling skill,

And simple truth miscall'd simplicity,

And captive good attending captain ill:

Tired with all these, from these would I be gone,

Save that, to die, I leave my love alone.

William Shakespeare