Indignació, 1

"Uns dos mesos i mig després que les entrenades divisions de Corea del Nord, armades pels soviètics i els comunistes xinesos, travessessin el paral·lel 38 el 25 de juny del 1950 i comencessin les tribulacions de la guerra de Corea, vaig entrar a Robert Treat, una petita universitat del centre de Newark batejada en honor del fundador de la ciutat al segle disset. Jo era el primer membre de la nostra família que rebia educació superior. Cap dels meus cosins havia passat de secundària, i ni el meu pare ni els seus tres germans havien acabat l'escola elemental. «Treballo per guanyar-me la vida», em deia el meu pare, «des dels deu anys». Era el carnisser del barri, i jo li vaig lliurar les comandes amb la bicicleta al llarg de tota la secundària excepte durant la temporada de beisbol i les tardes en què havia de participar en els tornejos entre instituts com a membre del grup de debat. Pràcticament des del dia que vaig deixar la carnisseria —on havia estat treballant setmanes de seixanta hores entre el gener, en què m'havia tret el títol de secundària, i el setembre, que era quan començava la universitat— i vaig començar les classes a Robert Treat el meu pare va començar a tenir por que em morís. Potser la seva por anava lligada a la guerra, on les forces armades dels Estats Units, sota els auspicis de les Nacions Unides, s'havien afanyat a entrar per secundar els esforços del mal entrenat i pobrament equipat exèrcit sud-coreà; potser anava lligada al gran nombre de baixes que les nostres tropes sofrien davant la potència de foc comunista i amb el temor que, si el conflicte s'allargava tant com s'havia allargat la Segona Guerra Mundial, em reclutarien per combatre i em moriria al camp de batalla coreà tal com els meus cosins Abe i Dave havien mort a la Segona Guerra Mundial."

Indignació

"sota l'efecte de la morfina"

Philip Roth

pàg: 15-16

Masacre en Corea, 1951
Pablo Picasso
oli sobre fusta
110x210
Museu Picasso, Paris

L'obra s'inspira en els afusellaments del 3 de maig, pintat per Goya el 1814,  i va servir de propaganda per al Partit Comunista Francès, del qual Picasso era militant.

En l'escena un riu divideix a dos grups humans. D'una banda tenim a un grup de persones nues que pateixen davant el que passarà,  excepte un nen petit que juga indeferente a tot,  potser perquè encara no coneix la naturalesa salvatge de l'home.

Davant, un grup de soldats estan preparats per disparar. Porten armes molt sofisticades, de fins a tres boques, i encara que també van nus, tots porten un casc que oculta els seus rostres.  Només el soldat que està al comandament descobreix la seva cara, mentre que alça una espasa amb una mà, i amb l'altra subjecta un bastó o un pal, una de les primeres armes de l'ésser humà.