Indignació, 3

Joseph McCarrthy

"¿On és el seu honor? Cap de vostès ha demostrat tenir ni una engruna d'honor!!! Cap ni un!!! I ara els diré una cosa que em pensava que no hauria de dir mai: sento vergonya de ser el rector d'aquesta universitat. Sento vergonya i disgust i ràbia. No vull que quedi cap dubte sobre la ràbia que sento. I continuaré estant enrabiat durant molt temps, en poden estar segurs.(...) Perquè això és el que són al meu entendre els qui hi van participar i els qui no van fer res per aturar-los: una colla desagraïda, irresponsable i infantil de transgressors vils i covards. Una trepa de nens desobedients. Nens de bolquers esvalotats. Ah, una última cosa. ¿ Sap cap de vostès quantes bombes atòmiques han tirat fins ara els soviètics aquest any 1951? La resposta és dues. Això fa un total de tres bombes atòmiques que els nostres enemics comunistes de la URSS han provat amb èxit des que van descobrir el secret de com produir una explosió atòmica. Com a nació, ens enfrontem a la clara possibilitat d'entrar en una guerra atòmica de conseqüències inimaginables amb la Unió Soviètica, i mentrestant els estudiants de sexe masculí de la universitat de Winesburg porten a terme els seus grans saquejos als calaixos dels tocadors de les pobres noies que són condeixebles seves. Més enllà dels seus dormitoris hi ha un món en flames, i vostès s'encenen amb roba interior. Més enllà de les seves associacions d'estudiants, la història es descabdella cada dia en forma d'operacions militars, bombardejos i grans mortaldats, i vostès en viuen al marge. Doncs no en viuran al marge gaire temps més! Poden ser tan estúpids com vulguin, i fins i tot poden donar mostra, com van fer aquí divendres al vespre, de desitjar ser estúpids amb tota l'ànima; però la història els acabarà passant factura. Perquè la història no és cap decorat; la història és l'escenari! I vostès són a dalt de l'escenari! Ai, com em desespera la seva ignorància supina de l'època en què viuen! I el que més em desespera de tot és que és justament aquesta ignorància el que figura que han vingut a treure's de sobre aquí a Winesburg. ¿En quina època es pensen que viuen, per cert? ¿M'ho saben respondre? ¿Ho saben? , ¿Tenen consciència de pertànyer a cap època? He fet una llarga carrera professional en el món de la política, amb un republicanisme equidistant dels fanàtics de l'esquerra i dels de la dreta.  Aquest vespre, però, per a mi tots aquests fanàtics no són res comparats amb vostès i el seu bàrbar objectiu de diversió desaprensiva. “Passem's-ho bé fent l'animal! Un altre dia practicarem el canibalisme!” Doncs no ho faran pas aquí, senyors meus; entre aquestes parets cobertes d'heura, els qui en aquesta institució tenen la responsabilitat de preservar els ideals i els valors que vostès han ridiculitzat no toleraran les alegries de cap mala acció intencionada. No es pot permetre que això continuï, i no es permetrà que continuï! La conducta de la persona es pot sotmetre a unes normes, i s'hi sotmetrà! La revolta s'ha acabat. El tumult s'ha sufocat. A partir d'aquest vespre, tot i tothom tornarà al seu lloc i es restaurarà l'ordre a Winesburg. I es restaurarà la decència. I es restaurarà la dignitat.

Indignació

"sota l'efecte de la morfina"

Philip Roth

pàg: 182-184

John Edagr Hoover

 Macartisme:és el terme usat per descriure la realització de les acusacions de deslleialtat, subversió o traïció a la pàtria sense cap respecte per les proves o evidències. 

Actitud política interna nord-americana consistent en un anticomunisme absolut que es concreta en la persecució d'homes i institucions declarades antinord-americanes per ser "comunistes", confonent en molts casos, a comunistes amb liberals o simplement progressistes. 

S'origina en un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956.

A Charles Chaplin, el 1952 no se li va permetre tornar als Estats Units a causa dels seus constants crítiques socials. En aquells dies, el responsable de l'FBI, Edgar Hoover, va tractar d'implicar els serveis secrets britànics com a part d'un "internacionalisme" actiu. Tot dins d'un pla de llarg abast que, singularitzat pels mitjans a Hollywood, estava destinat a escapçar el moviment obrer de manera que fins a la socialdemocràcia més moderada pogués ser titllada de "comunista".

Hoover vivia obsessionat per trobar la prova de la militància comunista a Chaplin. 

Chaplin va reaccionar a la seva expulsió amb la pel · lícula "Un Rei a Nova York" (1957), rodada a Londres.  En la pel · lícula, un deposat monarca europeu busca refugi a la ciutat de Nova York, on es converteix accidentalment en una celebritat de la televisió, sent més tard acusat injustament de ser comunista.