29 de juny 2013

"cercant la llum", crònica de la ruta van Gogh a la Provença, i 3

Palais des Papes, Avinyó
En aquest, el nostre tercer i últim dia a la Provença,  visitem el “Palais des Papes”,  a Avinyó. La immensa plaça que s'obre als peus del Palau ens condueix a un dels més grans edificis gòtics europeus.

Avinyó es va convertir en residència papal a 1309. El palau es va construir en un aflorament rocós natural a la vora nord d'Avinyó, per sobre del riu Roine, anomenat “Rocher des Doms”. Allí estava el vell palau episcopal dels bisbes d'Avinyó, i va ser residència papal fins a l'any 1377, quan els Papes van tornar a Roma. Això va provocar un cisma papal, i va ser l’època dels antipapes Climent VII i Benet XIII, que  van fer d'Avinyó la seva seu fins l’any 1408.


Des de 1947 el Palau és un lloc central del Festival de teatre d'Avinyó (aquest any té lloc la 67ª edició del 5 al 26 de juliol).

Després de la visita al Palau, ens dirigim al Roine per visitar el mundialment conegut Pont d'Avinyó. Actualment queden quatre dels vint arcs que va tenir. Sobre un d'ells hi ha una petita capella romànica, anomenada de sant Bénézet o de sant Nicolau.


Construït entre 1171 i 1185, amb una longitud original d'uns 900 metres. Va ser destruït l'any 1226 pel setge a la ciutat  durant la croada albigesa. Posteriorment va ser reconstruït diverses vegades, ja en pedra, patint nombrosos ensorraments durant les crescudes del riu. Conforme passaven els segles, s'anava fent cada vegada més perillós, els arcs s'esfondraven i eren reemplaçats per seccions en fusta desmanegades. Al final, després d'una forta crescuda del riu, en 1660, el pont va quedar en les condicions que presenta actualment

Després de visitar la ciutat, emprenem el camí de tornada aturant-nos a admirar el Pont du Gard, una meravellosa obra d'enginyeria civil romana.



Construït en tres nivells, el Pont té 49 metres d'alt i el nivell més llarg té 275 metres de longitud. Sobre el tercer nivell discorre un camí i un conducte d'aigua de 1,8 m d'alçada i 1,2 m de gruix i un pendent de 0,4% de grau. Va ser construït per complet sense emprar argamassa. Les pedres de l'aqüeducte es mantenen unides per grapes de ferro. Es va construir una complexa bastida per aguantar l'aqüeducte mentre es construïa. La façana encara té les marques de la seva construcció en forma de protuberàncies per les quals s'unia a la bastida i cavallets en els pilars que sostenien els marcs semicirculars sobre els quals es van construir els arcs.





Volem destacar, al final d'aquesta crònica, l'impacte i el debat viu que va causar en tot el grup l'exposició: "Les Papesses",  
una gran exposició sobre l'obra de cinc escultores i artistes contemporànies: Camille Claudel, Louise Bourgeois, Kiki Smith, Jana Sterbach i Berlinde de Bruyckere, en dos llocs emblemàtics d'Avinyó: el Palau dels papes i la Col·lecció Lambert.



l'edat madura, Camille Claudel




Maman (mare), Louise Bourgeois


llit de pa, Jana Sterback


dona de genolls en una pira II
Kiki Smith

El sentir general va ser que l’exposició no deixa indiferent a ningú, destacant, especialment, la sensació de rebuig i neguit de la proposta artística de la belga Berlinde de Bruyckere.

009, Berlinde de Bruyckere

Investigant una mica, hem trobat la informació següent:  la investigació formal de Berlinde abasta la llana, la fusta, la cera i les evocacions que del treball sobre les mateixes i l’espai, puguin sorgir. Amb aquests materials, i la figura humana com a centre, suggereix temes universals com el sofriment, la solitud, el naixement, la mort o el record.

Berlinde de Bruyckere

En les seves escultures,  l'aspecte mòrbid és el primer que impressiona a la mirada. De Bruyckere va començar a treballar amb la figura humana en la dècada de 1990, primer amb dones cobertes quasi totalment per mantes de llana, de les que només els seus peus eren visibles. Després, prenent el cos humà com a punt de partida, unint diverses parts o fraccions de la mateixa, per conformar un nou cos, una nova unitat. En el seu treball utilitza la mateixa tècnica que utilitzaven els escultors del segle XIV , aquestes fraccions de cos provenen de motlles presos tant de models humans com d'animals morts. Destacar que en totes aquestes representacions la cara roman sempre oculta, quan no totalment absent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada