“Potser només sóc feliç al meu jardí”
Mercè
Rodoreda
Aloma
“La torre tenia dos jardins. Del
jardí de darrera, no sé per què, en dèiem l’hort. Potser perquè només tenia arbres
fruiters i, com a úniques flors, les que feien els rosers enfilats per les
parets que el tancaven. Uns rosers vells, coberts de roses que semblaven de
cera, i d’altres, els misters Clack amb roses d’un vermell fosc “vellutades” i
amb perfum agressiu. I els lilàs. Un
grup de lilàs a tocar de la casa on
vivia un picapedrer, espessos i alts, tan alts, que mai ningú no en collia els pomells.
Els arbres eren tres o quatre magraners,
tres mandariners, dos tarongers agres, un palosanto esplèndid, groc de fruita quan perdia les fulles, i a l’acabament
de l’hort, l’ametller i el saüquer… Darrera… una figuera de figues negres, de
coll de dama... Aquesta figuera, mal amagada darrera l’ametller i el saüquer,
era el nostre castell. Moltes branques s’abocaven a la riera; des de dalt vèiem
de més a prop la vora d’un tros de parc abandonat dels marquesos de Can Brusi,
on les nits d’estiu s’esgargamellaven els rossinyols i a les tardes d’hivern, quan
tot era gris i la terra blanca, cridaven d’amor els paons engabiats. La figuera
era un món a part. El somni.”
Mercè
Rodoreda
“Imatges
d’infantesa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada