A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a
la fosca.
Imitació del foc
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Barcelona, setembre de 1937
Amb un homenatge a la poesia i la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, es va obrir la presentació del poemari "Flames a la fosca", de la nostra companya Esperança Castell, al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès.
La presentació del llibre va anar a càrrec de l'amic Josep M. Riera i l'historiador i poeta Miquel Sanchez.
Us deixem amb les fotografies de la presentació i uns versos del mateix, per obrir boca:
Pausa en el cami
Cerco un pensament, un poema,
no sé encara si existeixen.
Flames a la fosca
Esperança Castell
Esperança, existeixen i són una fecunda realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada