vista del Vallès des de Samalús |
Els passats dies 13, 14 i 15 de
març, els de Vespres Literaris ens vam reunir a la localitat de Cànoves i
Samalús (Vallès Oriental), en la tradicional trobada anual on proposem les
lectures per la propera temporada. Ens vam allotjar en el petit nucli de
Samalús, en una masia, el Mas Berenguer del segle XVI, impressionant pel munt
de salons, espais per reunir-se, jugar o llegir. Tots vam quedar gratament
sorpresos pel lloc, així com per les
atencions del Gonzalo, representant de la cinquena generació de la família titular del mas.
Mas Berenguer |
Històricament, el territori de la
parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del Castell de Cànoves, conegut
des del 1113. Més tard en dependria Samalús. Si bé en un principi aquest pertanyia
al domini reial de La Garriga, més tard va passar en mans dels Centelles, fet
que va unir Samalús a la batllia de Cànoves, poble del qual encara en depèn i
en formen un únic terme municipal: Cànoves i Samalús. Samalús es va unir
administrativament a Cànoves el segle XIV, però s'erigí en batllia o municipi
independent des de mitjan segle XVII fins a mitjan segle XIX. El seu centre
històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús, situada al peu de la
carretera de La Garriga a Llinars del Vallès.
A Samalús s’han trobat restes
d'un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC, a Puig Castell, sobre
can Flaquer i Can Pujades. També han aparegut tombes de lloses prop de Cal
Mestre i de la capella de Santa Eugènia que pertanyen a l’edat mitja-alta. A
prop de Can Pericas també hi apareix un forn ibèric.
Casa Barbey |
El dissabte 14, vam dedicar la
jornada matinal a fer un passeig pels edificis modernistes construïts sota la
direcció de l’arquitecte garriguenc d’adopció Manuel Joaquim Raspall i Mayol.
L’obra de Raspall, alumne de Lluís
Domènech i Muntane i Josep Puig i Cadafalch, la seva obra va del modernisme al
noucentisme per acabar en un déco incipient. El període de màxima activitat es
produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte
municipal de diverses poblacions del Vallès Oriental, ha d'atendre les demandes
dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.
Nosaltres vam visitar la Casa
familiar, l’illa Raspall, el conjunt modernista més important de la Garriga i
únic a tot Catalunya. L’illa està protegida com a Bé Cultural d’Interès
Nacional. Es tracta d’una illa de quatre cases –la casa Barbey, la Torre Iris,
la Bombonera i la casa Barraquer- situades a l’inici del Passeig i construïdes
per Raspall entre 1910 i 1913.
detall del timbre |
La tarda del dissabte està dedicada,
com sempre, a presentar les nostres
propostes de lectures . La cloenda de la jornada, literària i musical però sempre
festiva, va comptar amb: una particular
benvinguda d’any nou de la ma dels nostres particulars Anne Igartiburu i Ramón
García (amb capa inclosa). Una entranyable Charlie Rivel. Les divertides
aventures d’una ovella bruna, per, tot seguit, traslladar-nos al port de
Barcelona dels anys 20 gràcies a la Contxa Piquer. Vam reviure la turmentada
relació de Chavela Vargas amb Frida Khalo. El to reivindicatiu el va posar el
nostre Carlos i una particular murga de currants. Tot seguit, un conte infantil
ens va entendrir i una mica d’òpera transportar. De nou viatgers, ens vam
trobar en el Berlin dels any trenta, per tornar a la dura realitat d’avui de
corrupcions, atur i molt, molt “caloret”.
Maria ens va retornar l’alegria i una singular parella la felicitat.
Diumenge al matí, desprès de la
dilatada jornada del dissabte, la vam dedicar a estirar una mica les cames pel
camí que, partint de Cànoves, va serpentejant la riera de Cànoves fins arribar
al pantà de Vallfornes. El recorregut es molt fàcil de fer , es planer i bona part passa per les rodalies de la riera
de Cànoves fins arribar a l’aparcament antic, on fa una important pujada fins
el Pantà.
Sóm collonuts!!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada