El proper diumenge. 29 de març, amb motiu del Dia Mundial
del Teatre, diferents grups de teatre de la ciutat escenificaran
diversos quadres de comèdies teatrals en els Jardins
de Ca n’Ortadó . Desde les 12 del migdia i entrada gratuïta.
Participen els grups: GAT, Passi-ho Bé Teatre, Cap aquí
Teatre i Aula de Teatre.
Allà estarem companys. Molta merda!
El manifest d’aquest any l’escrit Krzysztof Warlikowski,
director de teatre , creador i director artístic del Nowy Teatr a Varsòvia:
“Els veritables mestres del
teatre es troben més aviat fora de l'escena. I generalment no tenen cap interès
en el teatre com a màquina per repetir convencions i reproduir clixés. Ells
busquen l'origen del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales
d'actuació i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies enlloc
de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el
públic, a emocions que creixen sota la superfície. I realment no hi ha res que
pugui revelar les passions amagades millor que el teatre.
La majoria de vegades me'n torno
a la prosa com a guia. Dia sí dia també em trobo pensant en escriptors que fa
gairebé cent anys van descriure de manera profètica però també continguda el
rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització
en una foscor que encara ha d'il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka,
Thomas Mann i Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell
Coetzee, entre aquest grup de profetes.
El seu comú sentit de
l'inevitable fi del món -no del planeta sinó del model de les relacions
humanes- i de l'ordre social i el caos, és punyentment actual per nosaltres
aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim
malgrat crims i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del
ritme que els mitjans ubics poden mantenir. Aquests conflictes esdevenen de
seguida avorrits i s'esvaeixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai
més. I ens sentim indefensos, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de
construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de
res, ans al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que
consumeixen gran part de la nostra energia vital. Ja no tenim la força per
provar d'entreveure què hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I per això és
exactament que el teatre hauria d'existir i on hauria de buscar la seva força.
Per aguaitar allà on mirar està prohibit.
"La llegenda cerca explicar
el que no pot ser explicat. Perquè es basa en la veritat i cal que acabi en
l'inexplicable", així és com Kafka va descriure la transformació de la
llegenda de Prometeu. Sento profundament que les mateixes paraules haurien de
descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i
que troba el seu final en l'inexplicable el que desitjo per a tots els seus
treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho
desitjo amb tot el meu cor.
Krzysztof Warlikowski
Traducció Teatre Municipal de l'Escorxador, Lleida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada