l'obra

“Una carta molt llarga” es una novel·la breu escrita en format epistolar. Aquesta opció estilística ja és tota una declaració d’intencions per part de l’autora. El gènere epistolar pertany a la tradició occidental, més concretament a la francesa del segle XVIII, i la Mariama Bâ va ser la primera escriptora senegalesa que l’utilitzà. Més que una carta, ens trobem davant d’un dietari personal que durarà quatre mesos i deu dies, el temps del dol en el món musulmà.

El relat, escrit en primera persona per la seva protagonista, la Ramatoulaye, és dirigit a una amiga d’aquesta, l’Aïssatou.  La carta detalla aquest dol que ha de fer per la recent mort del seu marit. Des de aquest recolliment forçat per la tradició, Ramatoulaye evoca els records d’infantessa, la felicitat dels seus anys d’estudiant, l’esperança per canviar el país, l’absència dels drets de la dona. També  descobrim la decepció que va patir en saber-se enganyada pel marit, la crua realitat de la poligàmia i l’amarga abandó que pateixen les dones soles.

Un dilema, al llarg de tot el dietari, turmenta Ramatoulaye: el dubte, la lluita interna entre l’obediència als costums, a la tradició o la rebel·lia contra aquests i el jou de les convencions socials que sotmeten les dones.

“Una carta molt llarga” va resultar guanyadora de la primera edició del Premi Noma, l’any 1980. L’obra s’ha traduït a disset idiomes.