la jsuc

“ Les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) fou una organització juvenil de caràcter comunista creada el 12 d'abril de 1936 en un acte celebrat al cinema Grand Price de Barcelona dins del procés de unificació dels diversos partits socialistes i comunistes catalans seguint la tàctica de Front Popular antifeixista seguida a l'Europa de la dècada del 1930 i propugnada el 1935 en el VII Congrés de la Internacional Comunista.  De la mateixa manera que la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE s'havien unificat en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), també s'unificaren les seves branques juvenils, la principal de les quals eren les Joventuts Socialistes de Catalunya (creades de la unificació de les joventuts de la USC i del PCP).

Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya, Celestí Martí Salvat i Wenceslau Colomer, que en foren secretaris generals. També gaudia d'una important secció femenina, encapçalada per Margarida Abril, Isabel Bustó i Teresa Pàmies (impulsores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove), Lina Òdena i Lena Lambert. Tot i que lligats al PSUC, les JSUC mantenien la seva pròpia independència, ja que eren vinculades a la Internacional Juvenil Comunista.

La seva seu era a l'Hotel Colón de Barcelona. Els seus òrgans eren Juliol (1936-1938), publicat íntegrament en català i dirigit per Emili Peydró, Celestí Martí Salvat, Llibert Estartús, Wenceslau Colomer i Antoni Gabernat, i La Nostra Generació.

Des del novembre del 1936 s'enfrontaren violentament a la Joventut Comunista Ibèrica, secció juvenil del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), d'orientació trotskista i que havia refusat integrar-se en les JSUC. Per tal d'aïllar-les van promoure una Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista amb les Joventuts Llibertàries de Catalunya (properes a la CNT), però aquesta aliança no es materialitzaria fins a l'abril de 1938, poc abans d'acabar la guerra civil espanyola.

Pel que fa al combat militar durant la guerra civil espanyola, el dirigent Pere Sunyol organitzà grups militars a la caserna de Sarrià i organitzà al Maresme la Columna Jaume Graells, que es va distingir en el desembarcament de Mallorca d'Alberto Bayo. També tenia alguns combatents integrats en la Columna Carles Marx que editaven una revista pròpia en castellà, Juventud Consciente.”

Font, wikipèdia