"En una ciutat, cada nit, milers de pantalles
s'encenen en requadres de finestres, balcons i celoberts... Una estimació de
tres-cents mil secrets circulen a milions de bits per segon, per cable, per
fibra òptica, per wifi, replicats a l'instant pels respectius contrasecrets.(...)
Són dades
confidencials minúscules com persones, però amb un potencial destructiu que les
ambulàncies no podrien socórrer. ... Hi ha d'haver algun misteri que mantingui
aquest equilibri (...)
L'endemà de cada nit, en tots els punts de la
Terra tocats pel sol, s'encenen unes altres pantalles. Les persones es lleven,
porten els fills a l'escola, estudien, van a treballar. Els cotxes entren i
surten de les ciutats (...)
Tot aquest volum d'energia es compensa per una altra
de contrària que manté l'equilibri del món. (...)
Des que les persones es lleven
fins que se'n van a dormir, el seu anar i venir també és impulsat per una
energia manifesta, però també per una energia fosca, que no es veu. Quan l'una
contraresta l'altra, s'assoleixi l'equilibri
La crisi ha sigut un canvi massa sobtat perquè
l'assimilés del tot algú que fa trenta anys que s'estudia els mecanismes d'una
altra realitat: la que li havien promès que no fallava. La dels fills de la
democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia,
que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa.
Llicencia't, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error?
"
L’altre
Marta Rojals
La Magrana, 2014
fragments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada