Temps boig
Antonio Manzini
Salamandra, 2016
“El caràcter irascible del policia Rocco Schiavone ha seduït tant els
lectors italians que les seves últimes novel·les han ocupat els primers llocs
de les llistes de vendes. Amb cada nou episodi, aquest romà de soca-rel
—desterrat a una petita ciutat del nord— ha anat adquirint una dimensió més
incisiva i profunda que de ben segur delectarà els centenars de milers de
lectors que el segueixen.
Després de passar-se nou mesos destrossant les seves
Clarks perquè es nega a posar-se unes botes de muntanya adequades al clima de
la regió, Schiavone acull amb escepticisme l’arribada d’una teòrica primavera a
la vall d’Aosta. La resistència que mostra a sotmetre’s a la realitat del lloc,
on ni les estacions de l’any són com haurien de ser, també es posa de manifest en
la seva tasca professional. Quan s’assabenta de l’accident d’una furgoneta en
el qual han mort el conductor i el seu acompanyant, en Rocco reacciona amb la
seva habitual irritació i intenta desentendre’s de l’assumpte. Tot i així, la
desaparició poc després de la filla d’una rica família de constructors de la
zona li desperta l’instin d’investigador, i les indagacions per trobar la noia li obren
les portes d’un món subterrani que el deixa estupefacte. En Rocco sap molt bé
que a la seva enyorada Roma s’hi fan molts negocis tèrbols, però no sospitava
que en aquell racó de món perdut entre muntanyes també pogués produir-se una
cosa semblant. Finalment, Schiavone ha
de posar fil a l’agulla i treure’s del cap l’espinós assumpte de la seva
relació amb la millor amiga de la seva última ex, així com un fet dolorós del
seu passat que es nega a acceptar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada