“Entre el trencaclosques de peces verdes i
terroses, localitzo la serp negra de l'Ebre i li segueixo els capricis fins on
gairebé es fa un nus: el Meandre. I ara he de mirar més amunt, i una mica cap a
la dreta, i ja tinc ubicada la crosta verda del Montsant. A mig camí entre el
nus i la crosta, escruto, dedueixo, intueixo, i segurament és allí, i també em
sembla impossible. Però les coses que no es veuen, pel fet de no veure's, no
tenen per què no existir. I allí, tot i que ara no ho veig, existeix un patchwork
de teulades secretes...”
Primavera, estiu, etcètera
Marta Rojals
La Magrana, 2011
pàg. 362
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada